Durant aquesta setmana, arran de l'anunci de l'Ajuntament de Vic de negar l'empadronament a les seves ciutadanes d'origen estranger que no estiguin regularitzades, s'ha produit un intens debat als mitjans comercials sobre aquesta decissió. A més, aquest debat ha trascendit a nivell institucional i diferents representants de l'administració estatal han titllat d'il·legal la postura del consistori vigatà. També, moltes entitats i moviments socials d'Osona i d'arreu del país, han mostrat públicament el seu rebuig a aquesta mesura. Davant d'aquests fets, les entitats que promouen la campanya Tots som veïns i veïnes de Reus, ha emès un comunicat en que denuncia  que hi ha una gran similitud entre el decret vigatà i el reusenc i, que a més, la normativa reusenca encara és més estricte que la vigatana. Per aquest motiu, s'han solidaritzat amb els seus homòlegs vigatans i han exigit de nou a l'Ajuntament de Reus que derogui els canvis en la normativa de l'empadronament perquè cap ciutadà o ciutadana sigui exclosa del padró.

Avui ha mort, després d'una llarga malaltia, l'historiador i lluitador reusenc Pere Anguera Nolla. Nat l'any 1953, ha estat una peça clau en la renovació de la historiografia catalana, especialitzant-se en el període del Sexenni Revolucionari, el carlisme i els orígens del catalanisme, així com, un gran activista en la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Va ser un dels fundadors, en ple franquisme, del PSAN a Reus, així com participà en diferents iniciatives en defensa del país. L'any 1981 va ser detingut, junt amb un grup de reusencs i reusenques, acusat de formar part de Terra Lliure, el que provocà grans mobilitzacions arreu del país. Però també, des de la seva posició d'historiador, ha contribuit en aquesta lluita amb obres com "El catalanisme d'esquerres", participant en el I Congrés d'Història de l'Independentisme Català o escrivint el pròleg de la reedició del llibre "Origen de la bandera independentista".