Documento sin título

   
     
  El projecte Pobleviu.cat  
   
Cultura
Documents
Treball
Opinió
En moviment
Internacional
Noves tecnologies
Gestió del Portal
Política
Societat
Territori / Medi ambient
Països Catalans
     
   
 
<< Setembre 2010 >>
DllDiDmDjDvDsDm
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
 
  Data actual  
  Activitats programades  
  Llistat de totes les activitats  
   
  Vols rebre informació sobre les novetats  
   
  Tal dia com avui  
  1995 - Es dissol definitivament l'organització armada Terra Lliure.
 
 







 
   
   
   
   
   
  Envia’ns una notícia Galeries de fotos Correu electrònic Contacte
  Opinió Més notícies de: Opinió  
L'excusa perfecte per un pacte fracassat « tornar
 
 
Data: 06/07/2010

A aquestes alçades de la legislatura ja és gairebé impossible trobar algú que segueixi apostant per l’estranya fórmula d’un govern sociovergent, bàsicament perquè les promeses fetes per convèncer la ciutadania s’han esfumat i perquè s’ha constatat que 17 regidors a la casa gran han fet més nosa que servei. S’està desmuntant per moments el castell de cartes que van voler construir amb el pacte CiU-PSC a la ciutat de Valls, i han trobat l’excusa perfecta per dissimular la incapacitat d’aquest govern: la crisi. En els propers mesos tot serà culpa de la crisi, tot es farà per lluitar contra la crisi, no hi haurà altre responsable del mal govern que la crisi. I aquesta és la nova consigna que repetiran uns i altres, de la mateixa manera que fa tres anys repetien allò de “cal estar units per aconseguir més coses”.

Això és el que es desprèn de l’últim capítol de la telenovel•la: l’alcalde Batet i la regidora/parlamentària Segú presentaven fa uns dies el document “Pla d’estalvi, racionalització i eficiència de l’organització i dels serveis municipals 2010-2011”. Un paquet de mesures inevitables (!), segons ells, que cal prendre forçats per la circumstàncies de la crisi i les ordres supremes de reduir el dèficit públic.

Veient-los i sentint-los ja ens podem imaginar el guió dels propers mesos, el govern de Valls aprofitarà la histèria generada per l’obligació de reduir el dèficit públic per col•lar-nos a tots els vallencs unes retallades i uns canvis que poc tenen a veure amb l’estalvi.

Des de la CUP hem adoptat una actitud de desconfiança davant les mesures presentades pel govern, i demanem a tots aquells que tinguin ganes i temps que es llegeixin les mesures, que les analitzin, que les valorin, i estem convençuts que, com nosaltres, s’adonaran que aquest document és pura propaganda, però també és l’oportunitat esperada per alguns per reduir el sector públic.

CiU i PSC fan poca cosa més que propaganda quan ens diuen que a partir d’ara s’aplicaran mesures de control pressupostari. Què vol dir això? Què passava fins ara a l’Ajuntament? O bé, estan acceptant públicament que fins ara no hi havia rigor en l’execució pressupostària, o bé, és una mesura per donar pompa al trist document i quedar bé davant la gent.

Pura propaganda és també anunciar que se centralitzaran la major part de serveis que fins ara estaven repartits per cada Organisme Autònom. Costa imaginar que aquesta mesura pugui generar altra cosa que no sigui un alentiment en la gestió pública. De fet, fins fa quatre dies tots acceptàvem que la descentralització agilitzava la feina, però ara toca dir tot el contrari i marejar la perdiu, omplir un document, fer propaganda, fer veure que se sap el que es fa...

Però la propaganda més descarada apareix quan parlem de la despesa que genera la comunicació en aquest Ajuntament. Insinuen que potser caldrà tancar Ona Valls, que caldrà establir amplis acords amb proveïdors de la comunicació per reduir costos i s’obliden de parlar del cost de les tres figures de confiança que aquest govern ha contractat per encarrilar el proper any de pre-campanya electoral. Senyors i senyores del govern, per enredar-nos cal alguna cosa més que propaganda!

Però si tot fos propaganda rai! El greu del cas són les mesures que es volen introduir per aprimar el sector públic municipal, propostes que realment són un pas enrera en el desplegament dels serveis públics a escala local.

És ben sabut l’interès de molts per aprofitar la crisi per desmuntar mica en mica un Estat del Benestar encara minso al nostre país. Una dèria ideològica que acusa el sector públic de tots els mals, i que en el cas de Valls, el Sr. Batet i la Sra. Segú volen anar introduïnt, sense que es noti gaire, és clar! Prova d’això és que ja ens avisen que hi haurà serveis municipals, fins ara gratuïts, sobre els que s’aplicarà el copagament. També ens anuncien que estudiaran noves fórmules jurídiques i mercantils pels organismes autònoms i serveis municipals, obrint així la porta a estructures mixtes de capital públic i privat, o directament a la privatització. Tampoc els costa gaire convertir la cultura en la ventafocs d’aquesta història i apostar per reduir la programació cultural estable de la ciutat, tot i saber els esforços que s’han hagut de fer per assolir un nivell digne de programació. I per acabar-ho de rematar, una estocada a les entitats! CiU i PSC creuen que el dinamisme associatiu vallenc resulta massa car per la ciutat i que el pobre Ajuntament no pot assumir les despeses de les activitats que organitzen les entitats en els espais públics municipals. Proposen, doncs, una nova i més cara política de taxes per les associacions, menystenint l’esforç que voluntàriament fan centenars de vallencs per mantenir aquesta ciutat viva.

I seguint el manual, el Sr. Batet entona el discurs de les mesures difícils però necessàries, la cantarella del rigor i la fermesa, talment una cortina de fum per dissimular la covardia d’aquest govern. Covardia que els impedeix dir clarament que les Festes Decennals no seran com les havíem imaginat, perquè no les podem pagar. Covardia per admetre que fa anys que el nostre Ajuntament necessitava una reestructuració profunda, però que no havien tingut nassos de plantejar-la. Covardia per assumir el greu error que ha estat vincular la construcció del Museu Casteller a una operació urbanística com l’ARE de Ruanes. I covardia també per no admetre que es van equivocar aprovant inversions de lluïment i poc urgents com el camp de gespa artifical al Fornàs, l’externalització de l’enllumenat o el soterrament de contenidors.

La crisi podria haver estat l’excusa perfecta per dissimular un govern ineficient, electoralista, privatitzador i covard. Però a aquestes alçades de la història fa falta molt més que un document mal redactat per seguir confiant mínimament en aquest pacte sociovergent.

Gerard Nogués
Regidor de la Candidatura d’Unitat Popular a l'Ajuntament de Valls

 
  Digues-hi la teva! * Pobleviu.org no es responsabilitza de les opinions  
  Escriu el teu comentari:  
  Nom:  
  Email:  
  Comentari:  
  De quin color és el cel? (camp obligatori)  
     
 
 
Disseny web