Amb Endavant

Vist que ara ja hem passat de l’insult que suposava el #pressingCUP, a insults (molts d’ells masclistes) i difamacions diàries contra companyes de militància, cal dir ben alt i clar: tot el suport. I cal dir ben alt i clar que som d’Endavant.

Durant els meus 12 anys i pico de militància, bàsicament l’he fet tota a Endavant.

Amb Endavant, i amb moltes altres companyes que sense elles hagués estat impossible, vam fer el Casal Popular Sageta de foc. Que ja té 10 anys de història. Que hi participen 5 col·lectius de la ciutat, té una comissió d’activats dinàmica, té un cor, el Cor Sageta de Foc i una secció de futbol sala. És un referent organitzatiu a la ciutat i ara, des de que tenim bar de tapes autogestionat pel propi Casal i les sòcies, un referent també d’un oci alternatiu i popular. El casal és un model real i efectiu, que demostra que existeixen espais de contrapoder i que el model assembleari és possible.

Amb Endavant, i amb moltes altres companyes que sense elles hagués estat impossible, vam iniciar i seguim treballant, en el projecte “Barraques Tarragona”, l’única taca d’oli revolucionaria, en unes festes cada cop més externalitzades i mercantilitzades; l’oci alternatiu, crític i tarragoní el trobaràs a les Barraques i cada any som més gent i cada any omplim més. Les Barraques són un altre exemple de que l’assemblearisme i l’associacionisme són projectes vàlids, útils i no utòpics; són també la mostra que la unitat popular va molt més enllà de les institucions.

Amb Endavant, i amb moltes altres companyes que sense elles hagués estat impossible, vam començar a fer l’únic -llavors- acte en suport l’autodeterminaciò l’11 de setembre a Tarragona. Fins el moment només hi ha el ranci homenatge a l’estàtua apartada de Rafael de Casanova. Es des de fa ja 7 anys, que a Tarragona al matí de l’11, tot d’entitats: colles castelleres, assemblees feministes, col·lectius independentistes, sindicats, col·lectius per la llengua, Agrupaments Escoltes,….; munten paradetes al carrer Merceria i es fan concerts, parlaments, cercavila i un dinar popular. Omplim els carrers de Tarragona d’autoderminació. De Països Catalans.

I no nomès això, sinó tantíssims projectes que hem deixo i que tantes hem construït plegades, cadascuna des del seu punt de vista, amb la seva crítica i autocrítica i aportant el que creia; des de l’oposició al Pla Urbanístic, la campanya pel NO a la constitució Europea, l’assemblea per l’habitatge digne, el NO rotund a l’Estatut del 2006, el rebuig al feixisme els 12 d’octubre, els 8 de març, els 25 de novembre, els 28 de juny, els 1ers de maig, la manifestació dels 300 anys d’ocupacio de Tarragona per part de les tropes borbòniques, les diverses coordinadores anticapitalistes, les classes de català gratuïtes al casal, antifeixites Tarrgona, la campanya Independència per canviar-ho tot, la campanya Desobeïm! I moltíssimes coses més; com el suport a la creació de l’assemblea de Joves de Tarragona, la CUP Tarragona, Cau de Llunes, Arran Tarragona, el SEPC URV o Pons d’Icart o Martí Franquès, el CSO L’Espina, l’Esquerra Independentista del Camp, el nostre total suport i participacio al 15M, etc, etc, això hem fet i quedo molt, molt curt, falten centenars de coses!

Però militant a Endavant també ens hem endut hòsties reals -no les del #pressingCUP-. M’han citat a l’audiència nacional, he tingut 5 judicis i encara en tinc dos pendents on a mi i altres companyes de l’esquerra independentista ens demanen presó, he acumulat més de 2500€ de multes l’ordenança cínica i incívica que mai pagaré voluntàriament, ens han tancat a dins d’un portal i la Guàrdia Urbana ens ha maltractat física i verbalment, el 14 de novembre durant la Vaga General davant del Corte Inglés, les porres dels Mossos ens van passar ben a prop -a d’altres de només 13 anys massa a prop-, i així moltes més, i no només a mi, sinó a moltes altres companyes d’Endavant i de tants altres col·lectius i organitzacions que treballem plegades.

Però nosaltres venim d’on venim, i cap insult de merda ens molesta. Nosaltres no estem aquí per alliçonar de “revolucionarisme” a ningú. No repartim carnets de cap filiació, cadascuna se’ls reparteix. No venim a jutjar qui és més o menys independentista. No venim a posar nota a altres companyes que fan cadenes o recorren de punta a punta Barcelona. Nosaltres no som els garants de l’independentisme i anem classificant qui ho és o no en funció de la seva ètica. Són els fets i la història qui posa a cadascuna al seu lloc.

Nosaltres estem aquí per a transformar. Canviar. Fer un reset. Acabar amb les relacions de poder injustes, les que emanen de la dominació capitalista i patriarcal. No fem això per moda, o per interessos partidistes, o per amagar retallades. Ho fem per convicció, perquè entenem que la independència i el canvi social són totalment indestriables, les dues cares d’un mateixa moneda.

No ho fem per partidisme, Endavant no és cap finalitat en si mateix, ni Endavant ni cap altre organització socialista, sinó que és una eina, un mitjà el qual moltes considerem útil per a les nostres aspiracions, però que algun dia potser deix de ser-ho, però l’ésser humà és un ésser amb molta capacitat creativa i col·lectivament encara més, per tant ja crearà altres d’eines necessàries en altres moments.

Estem organitzades per a construir una societat socialista i feminista, no per dir qui ho està per això i qui no. Es per això que ara, com abans, seguirem mans a la obra en aquest objectiu, des de ja, al dia dia, des de dins de matrix, i des de fora, però sobretot des de l’anticapitalisme organitzat i amb totes aquelles que el defensin i s’organitzin per a defensar-lo. No hi haurà el senyor Mas al capdavant d’aquest moment històric i és un gran pas, però no hem guanyat ni hem perdut, ja que la lluita és ben llarga i hem decidit -en assemblea al casal, a les places, a la uni o on faci falta- anar lentes, perquè anem lluny, molt lluny; i es per això que només ens queda dir: endavant en la lluita!