La batalla per Catalunya

El no de la CUP a la investidura de Mas i la negativa de Junts pel Sí de plantejar un candidat/a de consens i/o un pla de xoc real i concret porten previsiblement a Catalunya a unes noves eleccions si aquest diumenge 10 de gener no hi ha investidura.

Després de més de tres mesos de negociacions entre les forces independentistes per articular un acord global sobre el què, el qui i el com, el debat sobre el qui ha d’encapçalar el nou govern ha bloquejat les possibilitats d’estructurar la majoria parlamentaria independentista. A més, la lògica plebiscitària de les eleccions del 27S i uns resultats que donaven una aritmètica parlamentaria perversa amb una majoria d’escons però no de vots independentistes havien portat a que la coalició de Junts pel Sí i la CUP s’haguessin d’entendre per tirar endavant el full de ruta del procés. Aquesta lògica plebiscitària, el relat hegemonitzat per Convergència a través del seu aparell mediàtic, el pressingCUP i el no buscar aliances més enllà de l’esquerra independentista i dels seus col·lectius més afins ha portat a un carreró sense sortida als cupaires. Una CUP, que ha fet una gran demostració de democràcia interna, ara es troba dividida, tensionada al màxim i sota amenaça de trencament per les contradiccions internes que han anant creixent exponencialment i impulsades pels que prioritzen la qüestió nacional a la social i on la renuncia d’Antonio Baños no ajudarà a calmar la situació.

En aquest context dos són els únics escenaris possibles: un acord d’última hora amb una presidència de consens o noves eleccions al març.

Acord in extremis. En aquesta situació moltes veus són les que demanen a ERC i als i les independents de Junts pel Sí que deixin d’atrinxerar-se en la defensa de Mas i que plantegin una alternativa. No sembla ser que la direcció dels republicans estigui per plantejar un candidat/a diferent per a la investidura ja que tot i que Junqueras ha fet una crida a CDC i a la CUP a tornar a la taula de negociació i aprofitar els dies que queden per arribar a un acord també ha dit que els republicans tenen “un seguit de compromisos” i que són “sempre lleials als compromisos” quan se li ha preguntat sobre si seria candidat a la presidència. La crida de Junqueras a la responsabilitat ha semblat més el tret de sortida de la campanya de les més que provables eleccions del març. A més Convergència ja s’ha refermat públicament en la defensa de Mas, preveu eleccions al març i vol reeditar la formula de Junts pel Sí.

Noves eleccions anticipades. Si durant aquesta setmana no es desencalla la investidura hi haurà eleccions al març. En aquest escenari es plantegen tres grans incògnites a resoldre en molt poc temps.

Es repetirà la formula de Junts pel Sí? Convergència, que es troba en mig d’un procés de refundació, ja ha proposat reeditar aquesta candidatura. Les perspectives electorals d’anar sols com a CDC o sota alguna altra marca com el 20D no són bones ni tan sols plantejant les eleccions com un plebiscit sobre la figura d’Artur Mas. En canvi als republicans si que els pot interessar més anar sols per erigir-se com el partit independentista hegemònic recollint vots tant dels descontents de la CUP com dels molests amb CDC pel seu immobilisme i superar altre cop com a les europees i a les generals als convergents. No obstant ERC haurà de valorar si anant sols es pot reeditar una majoria parlamentaria independentista.

Es tornaran a plantejar les eleccions com plebiscitàries? L’aritmètica dels resultats d’unes noves eleccions plantejades com a plebiscitàries pot tornar a dur a un bloqueig com l’actual, en canvi, unes eleccions que plantegin l’obertura d’un procés constituent popular, des de baix i no subordinat que defineixi quina Catalunya volem i que culmini amb un referèndum d’autodeterminació és una opció que pot ser majoritària així com servir per ampliar la base social sobiranista. Els resultats del 20D van confirmar una majoria d’esquerres i a favor del dret a decidir.

És reeditarà la formula guanyadora d’En Comú Podem o el fracàs de Catalunya Si Que Es Pot? Tot apunta a que els Comuns i Ada Colau al capdavant podrien jugar un paper central en la política catalana i que treballarien amb els seus aliats per reeditar i ampliar una candidatura il·lusionant com la d’En Comú Podem, defensant a ultrança un pla de xoc ambiciós, l’obertura d’un procés constituent no subordinat i la realització d’un referèndum d’autodeterminació. Això podria suposar un canvi de majories, de lideratges i de relat en el si del procés sobiranista.

Ha arribat l’hora definitiva, el temps s’esgota i cada cop és més inevitable l’escenari d’unes noves eleccions anticipades si Mas no fa un pas enrere.

 Jesús Gellida, activista d’Entrepobles, militant de Revolta Global, afiliat a Co.bas i membre del Procés Constituent