No per dir Sí!

No podem sotmetre anys i anys de feina a la voluntat del poder immòbil. No. Tot allò que som, tot allò que hem fet, per tot allò que hem lluitat.

No podem cedir, davant d’aquelles que durant anys i anys han venut la misèria a preu d’or i s’han enriquit.

No podem cedir als mitjans que tanta merda han tirat sobre nosaltres, aquells mitjans que ens van criminalitzar el 29M o el 14N, aquells que van donar credibilitat a les fons policials durant el cas Dixan, aquells que parlen de TERRORISME ANARQUISTA. No.

No podem cedir davant d’aquelles que representen la cara més infame i corrupta del capitalisme espanyol, davant dels millets, davant dels pujols, davant prats i Boi Ruiz, no, no, no, tenim massa per la ma com plantar-lis cara, com per anar cedint a les seves pressions barates.

No podem cedir davant d’aquelles que van de la ma amb la inhumanitat personificada que és l’Estat d’Israel. Bona nit palestina.

No podem cedir davant la vergonya que no van tenir quan votaven a Madrid, la reforma laboral (la 1,2,3,4 i totes), la llei de partits i el TTIP.

No podem pretendre creure’ns aquelles que ja van vendre «l’oro i el moro» a d’altres i mai van acomplir.

No podem pretendre creure’ns a aquelles que avui diuen blanc i demà negre, tot depenent de la borsa, Berlín o Washington.

No podem pretendre creure’ns aquelles que parlen del dret a decidir i imposen a cop de despatx BCN World, complex de la misèria i complex de la desolació.

No podem donar vot de confiança a cap ésser humà que hagi vist en la Sanitat Pública un negoci on forrar-se.

No podem donar vot de confiança a aquelles que controlen la policia criminal, que ens desnona, desallotja, tortura, deté i maltracta. No. Els Mossos també són, forces d’ocupació! -Cridem-.

No podem donar vot de confiança a aquelles que no van tenir cap mena de pudor en posar la cara de les nostres companyes en una web per tal de ser delatades i jutjades per FER VAGA.

No podem dipositar tota la nostra fe, en unes institucions que mai representaran els nostres interessos, i que estan més que dissenyades per a sotmetre’ns i portar-nos a situacions tant complexes com les actuals, on se’ns posa sobre la taula, la dignitat o el fals i recargolat pragmatisme.

Jo dic dignitat.

Sí que hem de seguir al peu del canyó. Sempre hi hem estat i sempre hem estat menyspreats pel sistema, no ens preocupa que se’ns ens faci #pressing, sempre ens en faran, i senyal de que apuntem be. Les nostres conviccions, les vostres pressions.

Sí que hem de restar al costat de les nostres companyes encausades per lluitar contra el feixisme o el terrorisme laboral; que lluiten contra els bancs amiguets de CDC, la corrupció sanitària orquestrada per CDC, o l’especulació urbanística; estem amb les PAH, els grups en defensa del territori, els grups de sanitat, els grups de professores lluitadores, les assemblees de facultat i tota aquell entramat social, combatiu i lluitador que veu en la lluita, en el poder popular i l’organització; l’única via de sortida a la misèria.

Sí que hem d’estar sempre del bàndol del treball, dels interessos de les classes populars i en definitiva d’allò que ens ha portat on som, l’anticapitalisme organitzat, les nostres companyes okupes, les sindicalistes alternatives i combatives, les festes populars, les barraques d’arreu dels Països Catalans, els ateneus, els casals populars. De part dels bons fins a la mort.

Sí que hem d’estar amb totes aquelles companyes organitzades per abolir la misèria patriarcal, a totes aquelles iniciatives feministes, tots aquells grups de treball antipatriarcal, als col·lectius feministes, els col·lectius LGTBI. Amb elles, per elles; cap renúncia, cap acord lamentable.

Sí que hem de ser fidels a la tradició revolucionària dels Països Catalans, fidels i estudiosos, estudiosos per a veure que aquesta trampa és ja una trampa històrica i que aquest debat també ho és.

Sí que hem de tenir memòria, i veure que els que abanderen la llibertat són esclavistes per definició.

Sí que hem de seguir sent un exemple. Ara per ara un dels exemples de lluita, més importants al sud d’Europa. Un dels exemples vivents i actuals de que la lluita per l’alliberament nacional pot ser totalment d’esquerres, anticapitalista i feminista; un exemple que el marquem nosaltres. La nostra fermesa, la nostra valentia i la nostra voluntat per avançar cap a la veritable transformació social. Estem en deute amb la història, mantinguem-nos ferms i guanyarem; però no una d’aquelles victòries curtterministes i barroerament analitzables, sinó una d’aquelles victòries que transcendeixen històricament, tenen resultats a llarg termini i segueixen marcant la línia roja del combat.

El nostre NO, Un SÍ. Per això proposo dir NO, no a un acord polític que és una vergonya per a qualsevol persona que el llegeixi. NO a tot allò que representa la misèria convergent dels darrers 25 anys. NO a Artur Mas. I dic, NO per a dir SÍ. SÍ als Països Catalans. SÍ a la independència. SÍ al socialisme. SÍ al feminisme. SÍ a l’internacionalisme.

Santi Fortuny, militant d’Endavant (OSAN)