Investir Artur Mas: Un intolerable colp a la lluita feminista

Des de Cau de Llunes, assemblea feminista revolucionària de Tarragona, considerem un deure i una necessitat urgent aportar una sèrie de reflexions en clau de gènere al debat que hi haurà sobre la taula en la pròxima assemblea general de la CUP, prevista pel pròxim dia 27 de desembre.

Com a col·lectiu membre del moviment que aglutina el conjunt de l’Esquerra Independentista ens sentim interpel·lades i cridades a fer-ho, tenint en compte com s’han obviat i silenciat en aquest llarg procés de negociacions, acusacions creuades, pressions mediàtiques i debats en diversos formats, les referències a un dels eixos que sosté l’engranatge ideològic de la CUP i el conjunt de l’EI: l’eix transversal feminista.

De sobres s’ha argumentat que facilitar la investidura del màxim representant de l’establishment i la dreta neoliberal catalana pot afectar durament a la coherència política de les CUP.  S’han fet públics documents, articles i declaracions en aquest sentit, els quals desgranen amb suficient claredat, al nostre parer, les raons de ser de la mutació calculada dels dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya cap a un independentisme de declaracions èpiques i pocs fets consumats, de pactisme de passadissos i líders inqüestionables.

Però no només volem parlar de viratges estratègics, pactes fiscals i intercanvis de cartes entre ERC i CiU per tal d’imposar una única via cap al procés d’independència. Pensem que cal posar sobre la taula que donar el vistiplau a la investidura de Mas també suposaria acceptar les regles del joc patriarcals que sustenten el discurs de la dreta conservadora a casa nostra.

Exposarem algunes de les nostres apreciacions:

-En primer lloc, no podem obviar que els darrers cinc anys de govern d’Artur Mas han suposat un atac directe a les condicions de vida de la classe treballadora, i més concretament, als sectors més vulnerables de la societat, entre els quals es troben joves i gent gran, però especialment les dones, ja que representen la taxa més alta de persones afectades per les mesures econòmiques validades en el Parlament espanyol i català.

-Els pressupostos pactats i aprovats al Parlament català per part de l’executiu d’Artur Mas al llarg d’aquests cinc anys de govern (s’han retallat 500 milions en protecció, promoció i drets socials) han dinamitat les partides destinades al sector educatiu, de la sanitat, i a la prestació de serveis a la dependència, àmbits especialment feminitzats dins del sector públic.

-La crisi econòmica ha tingut un impacte considerable en el treball reproductiu i de cures, ja que les ajudes a la dependència s’han paralitzat. Les dones segueixen sent les principals cuidadores, no només de manera informal i no remunerada, sinó com a presumptes beneficiàries de les prestacions reconegudes pels serveis de cura i, per tant, les principals afectades per la manca de partides per aquestes ajudes.

-La reforma laboral aprovada pel Partit Popular  el 10 de febrer de 2012, gràcies als vots de CiU, ha afectat especialment les dones, ja que l’ocupació femenina es concentra en feines més temporals, més precàries o amb menys estatus. Per tant, les dones són acomiadades més fàcilment i es veuen afectades per pitjors condicions laborals.

-Entre el 2009 i el 2014, a Catalunya, els recursos destinats a les polítiques d’igualtat s’han reduït un 34%.  S’han retardat o negat directament els recursos i partides pressupostàries per aplicar les lleis contra la violència de gènere i la llei contra l’homofòbia, bifòbia i transfòbia.  A la pràctica, això vol dir que tampoc es duen a terme polítiques actives de prevenció i atenció a les dones que pateixen violència masclista, i no es posa sobre la taula la necessitat d’invertir i prendre mesures contra els feminicidis.

-Les polítiques en matèria d’habitatge perpetrades pel govern d’Artur Mas també han afectat les dones de manera diferenciada. Malgrat l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van impulsar fa més d’un any la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Catalunya és el territori amb més desnonaments de tot l’Estat Espanyol, i els informes alerten que la situació empitjora per les persones solteres o divorciades −incloent-hi les víctimes de violència de gènere− sense dos fills al càrrec, ja que no podran accedir a la moratòria de dos anys als desnonaments encara que tinguin ingressos anuals inferiors als 20.000 euros.

-Malgrat els vots en contra, de cara a la galeria, CiU ha donat suport explícit a la llei d’estabilitat pressupostària del PP, que al seu torn ha desenvolupat la LOMCE, llei que fomenta una educació patriarcal i orientada a la privatització. No podem oblidar, a més, que CiU es posicionava en contra per una qüestió lingüística, però no rebutjava  la segregació per sexes o la manca d’un currículum basat en la coeducació, laic i integrador.

-Malgrat el rebuig generalitzat a la proposta de llei del ministre Gallardón, el consentiment de CiU va servir per aprovar la reforma parcial que impedirà les dones menors d’edat avortar sense el consentiment patern, fet que atempta de manera directa als seus drets sexuals i reproductius.

-Des de 2011, Catalunya, sota el govern d’Artur Mas, exclou lesbianes i dones soles de la reproducció assistida, generant de nou desigualtats de gènere en l’atenció mèdica en casos de demanda d’inseminació artificial o tractaments in vitro. Recordem que el programa electoral de CiU només contempla les famílies heteropatriarcals tradicionals o les dones estèrils com a beneficiàries d’aquest servei*.

-Les polítiques que regulen l’exercici de la prostitució aprovades per CiU representen de nou un discurs retrògrad i que criminalitza les dones en lloc de generar espais d’acompanyament, reconeixement o assessorament. La Generalitat de Catalunya va establir la creació d’un fitxer en el qual constarà el nom i cognoms, el DNI, l’adreça, la data de naixement, la nacionalitat, el tipus d’infracció administrativa i “dades especialment protegides (naturalesa sexual)” de les persones que infringeixin l’article 56.4 de la Llei de carreteres. Així les coses, tipifica com greu l’ocupació de manera temporal de les zones de domini públic de les carreteres per negociar serveis de naturalesa sexual perquè suposa un perill per a la seguretat viària. I multa amb fins a 30.000 euros tant a clients com a prostitutes. Es tracta d’una reforma pionera que va aprovar el Govern de la Generalitat, liderat per Artur Mas (CiU), amb la intenció de prohibir la prostitució de carretera. La mesura comporta també la polèmica creació d’un fitxer on constaran dades delicades sobre la vida sexual de les persones.

Amb exemples com aquests, creiem fermament que donar suport a una investidura d’aquestes característiques, amb Artur Mas com a cap visible (una figura que ha demostrat especialment maneres de fer impositives i autoritàries), suposaria un greu retrocés i un dur colp a les companyes del moviment feminista que batallem a peu de carrer, dia a dia, per combatre el patriarcat que atempta, en les seves diverses formes, contra els nostres drets més fonamentals, els nostres cossos i les nostres vides.

Considerem que, a hores d’ara, ja no valen mitges tintes, no podem cometre errades del passat i posposar l’aplicació i defensa de polítiques feministes tot condicionant-les a l’assumpció prèvia d’altres objectius polítics considerats prioritaris.

Des del nostre punt de vista, ens cal fer autocrítica i interioritzar el feminisme com una ideologia transversal que ha de marcar necessàriament el nostre full de ruta polític com a moviment a curt i llarg termini. És urgent i imprescindible integrar els seus principis en la nostra praxi política diària, en la nostra aposta econòmica i social, en els usos del temps i dels espais, en la vida íntima i pública, si volem assentar veritablement les bases d’un canvi social real.

Cau de Llunes, assemblea feminista revolucionària de Tarragona.