El pacte amb Espanya, màxim objectiu dels lladres de paraules de CDC (Mas i voltants)

Enmig de les Eleccions espanyoles, a les quals han concorregut alguns dels que ja van signar i defensar el “manifest per la ruptura” que el Parlament va acordar després del 27 de setembre passat, la marca “Llibertat i Llibertat” ha deixat clar que si s’hi presenta és per arribar a un pacte favorable amb l’Estat. Un pacte de què, colla d’arrossegats? No havíem quedat que anàveu per la independència i per això ens insultàveu, ens desqualificàveu i ens acusàveu d’estar en nòmina del CNI? No havíem quedat que 18 mesos de Mas president i després el que vindria serà la utopia feta realitat, la independència? Es veu que no. Que l’autonomisme continua sent l’únic marc mental on habiten els amos, que aquest és el sostre de la Casa gran del catalanisme masià, que no Macià

L’objectiu bàsic de CDC rebatejada (em recorden cada cop més als paramilitars de Las Abejas que a Acteal el 22 de desembre del 96 van matar 45 persones provinents del nom Paz y Justicia) és mantenir la dominació. I la seva, de dominació, és la mateixa que la de l’Estat espanyol. De fet, CyU durant més de 30 anys ha estat l’Estat a Catalunya, l’Estat espanyol. I Homs i Mas no són diferents en les coses concretes. Són la mateixa merda, exactament la mateixa, però més ben batejada.

Els objectius de la dominació en temps del capitalisme senil que deia el David són l’establiment d’un control social total, sense esquerdes, que permeti el robatori organitzat per part dels qui manen a nivell econòmic, que és l’única forma de manar real, d’absolutament tot. CDC rebatejada Democràcia i Llibertat l’únic que pretén és això. Tot i que la seva aposta per una política mediàtica de recerca i destrucció de qui no pensi com ells, ha aconseguit molt trumfos en la lluita per l’hegemonia en els darrers mesos a la CAC, l’objectiu de despossessió és ben clar i avança a passes clares i dures, durs i clares: domini, domini i domini.

El 27 no els podem permetre guanyar res que no sigui el vot dels desinformats. No els podem permetre aconseguir res que on sigui l’enfrontament total a les seves polítiques de despossessió per part de la majoria dels drets que tenim com a persones. Dret i drets a tot allò que la fa la vida habitable a la majoria de les persones i que mai no ha passat ni per la destrucció de l’escola o la sanitat públiques, per tant universals, ni per l’establiment d’un règim de misèria (via reformes laborals) i de terror (via glorificació de la violència de les porres davant qualsevol qüestionament del poder instituït).

Ens caldrà molta enteresa per no esdevenir els nous venuts del nou intent de “transició” de no res a una mica de res, però o això o res. No tenim més espai davant dels de sempre, que són exactament com tots els amos han estat: despòtics i enemics de la democràcia i de la llibertat, malgrat vulguin segrestar les paraules per semblar quelcom que mai no han estat ni volen ser.

Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT, del CIP, de l’Ateneu Llibertari Alomà i de la CUP de Tarragona