Concentració del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona: La salut no pot ser un negoci!

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública ens fa arribar el manifest que hi ha a continuació. Dimarts 1 de desembre el Grup de Treball va convocar una concentració a Tarragona davant de l’Hospital Santa Tecla.

—-

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona (format pels sindicats CGT i Co.Bas, la CUP, i persones a títol individual)  volem agrair la presència a totes les persones que avui ens acompanyeu en aquesta acció de protesta. Us hem convocat a les portes d’aquest Hospital que per a nosaltres és la màxima representació dels interessos privatitzadors d’un servei tan essencial i vital com és la sanitat.

No ens concentrem davant les portes de la Xarxa Santa Tecla per a protestar contra els seus treballadors i treballadores, a qui sempre hem manifestat el nostre suport en les seves reivindicacions laborals. De fet volem aprofitar per a denunciar la pressió i amenaça constant que exerceix la direcció contra els treballadors i treballadores, aquí a Tarragona i també a l’Hospital del Vendrell, per tal d’evitar qualsevol tipus de protesta. La Xarxa Santa Tecla deixa clar que no tolera “elements subversius” i no li tremola el pols a l’hora d’acomiadar qui sigui i indemnitzar la quantitat necessària, a costa, és clar, dels diners del CatSalut, o sigui dels diners públics.

Així que precisament som aquí per a assenyalar aquesta direcció que impedeix protestes del seu personal, i que és la mateixa direcció que està orquestrant, amb la complicitat dels càrrecs públics, la privatització de la sanitat. Una privatització que es fa de manera subtil i sibil·lina, desballestant el nostre Hospital Públic de referència i afavorint la Xarxa Santa Tecla. Són les dues cares de la mateixa moneda que fa temps que estem denunciant, i que es produeix arreu del nostre país.

La Fundació privada Santa Tecla va començar el 1990 a construir la teranyina que li ha permès gestionar un tros cada vegada més gran del pastís de la sanitat pública tarragonina. Actualment, el 44,84% de la població del Tarragonès i el Baix Penedès rep l’atenció sanitària pública a través de la Tecla, el nom amb què popularment es coneix aquesta fundació que actualment està organitzada sota el paraigües Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. En poc més de 20 anys, ha passat de gestionar un sol hospital (Hospital de Sant Pau i Santa Tecla) a posseir una teranyina de fundacions i empreses que controlen la gestió d’una vintena de centres que treballen per l’administració pública.

El seu impressionant creixement no és una qüestió d’atzar. El que ha permès a la Tecla tenir una vintena de centres finançats per la Generalitat (inclosos dos hospitals) no és res més que l’aplicació d’un seguit de polítiques que s’han ideat per a afavorir els interessos de la sanitat privada a costa dels diners públics. Per exemple, la Generalitat cada vegada ha destinat més diners per contractar els serveis d’atenció hospitalària i especialitzada de la Xarxa Sanitària Sant Pau i Santa Tecla, a través de l’Hospital de Santa Tecla i el del Vendrell, mentre que el nostre hospital públic, el Joan XXIII, ha seguit la tendència de la resta de centres de titularitat i gestió pública els darrers anys: reducció pressupostària.

La darrera d’aquestes polítiques és fragmentar l’ICS arreu de Catalunya per tal que els agents privats puguin participar plenament en les decisions sobre el 100% de l’atenció sanitària a la població de diferents regions sanitàries. A les Terres de Ponent van intentar imposar el Consorci sanitari i la població va aconseguir aturar-lo; a casa nostra han après de l’error i ens ho han venut sota el nom de “Plans Funcionals”. Aquests Plans Funcionals, igual que el Consorci sanitari de Lleida i que tots els plans del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’han elaborat sense debat públic ni participació del sector, però estan envoltats encara de més confusió i opacitat.

Els Plans Funcionals són el resultat del “Conveni marc de col·laboració, coordinació i cooperació en matèria de salut del sector sanitari Tarragonès-Baix Penedès”, que es va aprovar el març de 2013 i que es va començar a desplegar el juny del 2014. Actualment hi ha en marxa 8 Unitats Funcionals: Endocrinologia i Nutrició, Cardiologia, Digestologia, oftalmologia, Otorrinolaringologia, Dermatologia, Nefrologia i Oncologia.

El Grup de Treball de defensa de la Sanitat Pública, així com la secció sindical de la CGT a l’Hospital Joan XXIII hem intentat sense èxit obtenir informació sobre les implicacions reals de l’aplicació dels Plans Funcionals a través del desplegament de les Unitats Funcionals. Ens trobem, i així ho volem denunciar avui, amb un blindatge absolut pel que fa a la informació pública que rodeja aquesta estratègia privatitzadora. Ens han acusat de fer demagògia i manipulació respecte aquests Plans Funcionals, i nosaltres responem que no ens inventem res, i exigim que els càrrecs públics com el delegat territorial Josep Mercadé, així com els màxims responsables de l’ICS, proporcionin informació de manera clara i transparent. De no ser així seguirem denunciant que tenen massa coses a amagar.

Ara bé, hi ha una cosa que la tenim clara: QUI són els Plans Funcionals. El conveni cuinat sense llums ni taquígrafs està firmat per quatre persones: Carles Constante, president de l’Institut Català de la Salut; Joan Aragonès, president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla; Josep Ramon Fuentes, president de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), i Joan Maria Adserà, director general i gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. És a dir, dos dels quatre firmants hi són en representació de la Tecla.

Des del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública exigim l’aturada dels Plans Funcionals i alertem sobre les seves implicacions: qui i com es gestionaran les llistes d’espera de tots els centres, donant prioritat a fer les intervencions en un o altre lloc? Qui i com es decidirà quines empreses, com per exemple les empreses de la Tecla, s’encarregaran dels subministraments pel Joan XXIII? Com evitarem la generació d’una doble llista d’espera, pública i privada, que faci que les persones rebin atenció abans o després segons les seves possibilitats econòmiques? Com evitarem que es prioritzi el benefici econòmic i els interessos empresarials en relació a l’atenció als pacients? Com combatrem la major opacitat en la gestió i el control econòmic associats a la sanitat privada?

Per tot plegat és imprescindible que pel bé de la nostra salut, la dels nostres pares i mares i la dels nostres fills i filles, rebutgem de manera clara i inequívoca aquests plans criminals. Perquè una sanitat al servei de les classes populars només pot ser 100% pública!