Els de “i les dones també” i els de “hi ha un estudi que diu…”

Actualment allò que anomenem “estudis científics” serveixen per justificar-ho gairebé tot, fa pocs dies, la publicació de l’estudi que afirma que la carn processada provoca càncer omplia les portades de tots els diaris. Els mitjans ens bombardegen amb estudis sobre la intenció de vot, els suport a la independència, el que s’ha de menjar, el que no… i l’autoritat que els hi concedim a aquests estudis és gairebé absoluta.

Fa uns dies, l’Eva Bonet al seu blog (www.zideva.cat) escrivia un article on parlava de com certes persones justificaven el masclisme amb l’argument de “i les dones també ho fan”. Avui quan he pensat en escriure aquest article m’ha vingut al cap perquè crec que un i l’altre formen part del mateix, les grans excuses del patriarcat.

Quan parlem de gènere, sembla que si “hi ha un estudi que diu” tot estigui resolt, però malauradament, la realitat és molt més complexa. La realitat ens diu que, per a que es publiqui un estudi científic, només cal que hi hagi un suposat científic que aconsegueixi finançament i que tingui contacte amb una organització, amb suposat renom, que vulgui publicar aquell article. Recordem els premis “Ig Nobel” que reconeixen cada any aquells estudis estúpids, inútils o irrellevants com per exemple un estudi científic que intentava explicar perquè vessa el cafè de les tasses quan camines o un que estudia la forma de caminar de les gallines quan els hi enganxes un pal al cul. De fet, si un catedràtic en neurobiologia afiliat al Ku Klux Klan decidís escriure un informe sobre les capacitats mentals de persones negres i blanques i els seu departament tingués prou fons, segurament el publicarien i estarem tothom d’acord en que probablement no seria el més objectiu dels estudis.

Així doncs, quan en un debat sobre gènere algú m’inicia l’argumentació dient “hi ha un estudi científic que demostra que homes i dones som diferents” a mi se m’encenen totes les alarmes. Per descomptat, no pretenc escriure un article per defensar la igualtat entre homes i dones, això em delataria com a feminista i ja no continuaríeu llegint, però el que sí que voldria és que algú m’expliqués per què el que diu un estudi té més validesa que qualsevol altra cosa en aquest món.

Que homes i dones som diferents no ho dubta ningú, de la mateixa manera que estic pràcticament convençuda de que totes i cadascuna de les persones del món som diferents i amb capacitats diferents, però aquí hi ha una línia vermella i és fer de les diferències quelcom absolut i immutable, pressuposant que no es poden canviar i justificant les desigualtats i els privilegis en base a aquestes. Per aquí no hi passo senyors, des de fa segles pseudocientífics que omplen els llibres d’història han justificat genocidis indígenes, holocausts i apartheids en base a evidències científiques que supeditaven unes persones a d’altres, així que no tolero que cap home que em va de llest em digui que no justifica els feminicidis només per afirmar que hi ha un estudi que diu que les dones no sabem conduir, o que no podem resoldre problemes matemàtics o que el nostre hàbitat natural és la cuina.

Les capacitats s’eduquen i les oportunitats es garanteixen, ningú no podrà viure en igualtat fins que no tinguem clar que les coses no venen donades ni per lleis divines, ni per estudis científics totalment parcials i pagats pels interessos més diversos. Si us plau, obrim la ment i no vulguem fer del detall la norma, perquè això només ens porta a l’abús i en aquest cas, de l’abús se’n diu masclisme.

Joana Badia, feminista i militant de la COS