El laberint català II

Comença la campanya electoral del 20 de desembre amb el bipartidisme en caiguda lliure en totes les enquestes i amb un govern en funcions a Catalunya on les posicions de Junts pel Si i la CUP estan enfrontades. Tres dates clau: 20 de desembre eleccions generals, 27 de desembre assemblea extraordinària de la CUP i 10 de gener data límit per la investidura de la presidència de la Generalitat i la posterior conformació del nou govern, sinó automàticament el Parlament es dissol hi hauria noves eleccions a principis de març.

La rapidíssima anul.lació de la declaració del Parlament de Catalunya d’inici del procés per part del Tribunal Constitucional a petició del govern del PP, l’immobilisme en quant al candidat a la presidència i la insuficient concreció del pla de xoc de Junts pel Sí, la fermesa de la CUP en els seus postulats, el procés de refundació de Convergència i la reivindicació cada cop més majoritària d’un referèndum vinculant configuren un còctel explosiu de difícil sortida ara per ara.

A escala estatal el bipartidisme del PPSOE esta en hores baixes, dos nous actors (Ciutadans i Podem) pugnen per situar-se com a peça clau al nou Congrés dels Diputats i la qüestió nacional catalana esta al centre del debat. Amb aquesta situació les eleccions del 20D cobren una rellevància majúscula per una majoria social il.il·lusionada i esperança en un canvi real favorable als seus interessos, alhora que per a l’status quo del règim de 1978 són la consolidació del seu recanvi d’elits per a que res canviï de forma substancial. Justícia social, regeneració política, canvi social, ruptura democràtica, processos constituents i dret a decidir són alguns dels elements que estan a l’agenda política d’aquesta campanya electoral. Veurem si són tan sols consignes o si es concreten en un canvi real.

Mentrestant a Catalunya el laberint (1) continua i no serà fins després del 20D que s’arribi o no a un acord per constituir un nou govern que tiri endavant el full de ruta del procés independentista. L’escalada de tensió entre Junts pel Sí i la CUP va en augment i els retrets són constants i a diari. Però no sols entre ambdues candidatures sinó que al seu interior les diferents veus discordants són cada cop més visibles. Després del debat intern del passat diumenge 29 de novembre a Manresa la CUP continua mantenint-se ferma en la seva posició d’exigir la concreció d’un pla de xoc, d’articular passos clars en l’inici del procés constituent i en el reclam d’un candidat de consens que trenqui amb el bagatge passat de Convergència lligat a la corrupció, les retallades i la repressió. Alhora el pressingCUP continua i anirà en augment a mesura que s’acosti la data de l’assemblea decisòria dels cupaires del 27 de desembre, on prendran una decisió definitiva sobre l’investidura. No ho tindran fàcil i pot passar qualsevol cosa, les tensions internes van en augment intencionadament potenciades per alguns mitjans de comunicació. Al respecte l’ex-diputat David Fernàndez insta a que si hi ha un pla de xoc real i concret es faciliti l’investidura (2). La CUP vol arribar a la seva assemblea extraòrdinaria amb una proposta clara i concisa de Junts pel Sí per prendre una decisió col.lectiva de forma assemblearia i no tenir un ultimàtum uns dies abans del 27D que els posi en la difícil situació de decidir entre Mas o març.

Les dues realitats polítiques, l’espanyola i la catalana, estan íntimament lligades i influenciades. Caldrà veure quina perspectiva s’obri després de les eleccions estatals i quina es la correlació de forces reals de les candidatures independentistes i de les que reivindiquen un referèndum vinculant (Podemos i Unidad Popular) com a sortida a la complexa i difícil situació catalana. Fins ara la reacció del govern espanyol ha estat el ninguneig i l’atac constant a través de recursos i impugnacions als tribunals de les diferents lleis i resolucions aprovades pel Parlament català.

Les enquestes auguren un Congrés espanyol molt fraccionat on caldran pactes per confeccionar un nou govern i on els resultats no seran suficientment amplis per a les forces estatals que defensen un referèndum vinculant en el que els catalans i catalanes puguin decidir el seu futur polític. No obstant, a Catalunya les enquestes donen moltes opcions a que En Comú Podem sigui la força més votada seguida de prop per ERC i Democràcia i Llibertat (Convergència 2.0). Aquesta candidatura d’En Comú Podem és presenta com un nou instrument electoral que al igual que Compromis Podem i En Marea Podemos, entre d’altres, volen que el canvi iniciat a les eleccions municipals del 24 de maig no s’aturi i portar des de les perifèries de l’Estat espanyol un canvi favorable a la majoria social i al dret a decidir. Veurem també si és ERC o Democràcia i Llibertat qui és la força independentista més votada i si Unió és la candidatura de les “solucions” i es salva de desaparèixer. Finalment Ciutadans continuarà els seu ascens meteòric com a força d’ordre impulsada per l’IBEX 35 com a recanvi i PSC i PP pugnaran per salvar els mobles en unes eleccions on els populars poden perdre al voltant del 40% dels seus vots.

Després del 20D tindrem una nova correlació de forces a la política estatal la qual podrà decidir entre continuar agredint Catalunya i menyspreant el dret a decidir o bé desencallar la situació fent realitat un referèndum vinculant on es conti realment si hi ha una majoria de vots favorables a la independència. Mentrestant a Catalunya continuarà la incògnita de la investidura i si tira endavant un acord pel full de ruta d’inici del procés cap a la constitució d’una República Catalana. La cita clau serà el 27D on en assemblea extraordinària les bases de la CUP decidiran.

El temps s’acaba, s’apropa la data límit del 10 de gener i les sortides al laberint català cada cop són menys.

Jesús Gellida Albiol, activista d’Entrepobles, militant de Revolta Global, afiliat a Co.bas i membre del Procés Constituent