Paternalisme nord-americà: la tutela del terror

En aquest article pretenc atrevir-me a fer uns apunts sobre actualitat geopolítica. Estem davant d’un bombardeig mediàtic capaç de trasbalsar i angoixar comunitats senceres i crear cada cop més monstres feixistes com els de l’ISIS però amb un fanatisme de tipus ètnic a Occident, culpa dels mitjans de comunicació massmedia [amb les seves corresponents corporacions i grups empresarials a darrere, amos del monopoli mediàtic i (des-)informatiu que garanteix permanentment els interessos i valors de l'occidentalisme neoliberal] que des del minut 0 dels atemptats de París ja parlaven de la possibilitat que algun dels culpables de la massacre fos un dels refugiats que fugen de la mort a Síria. A partir d’ara, la desconfiança i el menyspreu cap aquest col·lectiu que lluita per sobreviure a la barbàrie, rebrà una taca difícil d’esborrar que evidentment durà molts problemes i pot arribar, a conseqüència d’aquesta demagògia, a costar moltes més vides a casa nostra. Recordeu que la ignorància és tan atrevida fins al punt que és emprada pels més rics (amb els seus mitjans de comunicació) per enfrontar als derrotats, i d’aquesta manera seguir protegint als qui més interessa reproduir aquests conflictes i crisis per tal de seguir garantint els seus privilegis i guanys. Parlo precisament d’aquest miserable 1% d’individus que acumulen més riquesa que tota la resta d’habitants del planeta.
Aquesta campanya brutal de configuració d’un escenari de batalla entre estats exemplars i pacífics contra el terrorisme jihadista, no fa més que accentuar la gran despesa en influència televisiva que pretén adoctrinar i legitimar les polítiques imperialistes de monopoli que vol executar el bloc occidental capitanejat per Estats Units, Israel, i seguit per gran part d’Europa i les dictadures com la turca o les dels Emirats Àrabs o Qatar (ambdós finançadors de l’ISIS).
Com dirien els castellans, aquesta aliança de països que acabo de citar  “han matado 3 (o més) pajaros de un tiro” arran dels tristos episodis contra el poble de París. I perquè? Doncs ho podem sintetitzar d’aquesta manera:
Per una banda, el bloc occidental ja pot -per justificació moral i ètica de caràcter global, com va passar amb l’11-S- arrasar via OTAN amb qui realment l’emprenya a Síria: el govern d’Al-Assad; degut sobretot al caràcter d’Estat sobirà d’aquesta nació respecte a les que els nord-americans ja tenen sotmeses dins de la seva òrbita d’influència permanent.
Aquí ningú ve a salvar res; no entenc per quin motiu ha de ser Obama qui aparegui immediatament a fer declaracions sobre la massacre, com si estés al mateix nivell del president de la República francesa pel que fa al discurs oficial sobre els fets.
Tan descarada ha de ser aquesta tutela mundial dels yankees? Tan exemplars són? Aquest és el model de referència per als països d’Europa? Com és que altres presidents com per exemple Putin, que també intervenen activament en el conflicte a la regió, no apareixen fent cap tipus de declaració fins al cap d’uns dies?. Els ciutadans també volem conèixer la opinió d’altres presidents i personalitats implicades, no només els discursos euro-centristes de sempre, sense profunditat, que eviten que mirem més enllà del discurs que ens ofereixen presidents defensors dels interessos politicoestratègics a la regió, i així donar el vist it plau a les seves intervencions i maniobres per monopolitzar els recursos del planeta.
Com deia al principi de l’article, les paraules que em van deixar més glaçat al cap d’una hora dels fets de París: “es rumoreja que un o més dels terroristes són refugiats que han tornat a Europa”. Au! Ja la teniu, aquesta làpida calenteta al forn tenia unes ganes terribles de sortir a la palestra. Ja tenim una altra justificació per endurir (és possible endurir-ho més?!) les polítiques frontereres en matèria de refugiats que tanta polèmica estan duguent entre els països de la Unió Europea. A partir d’ara, les persones refugiades encara ho tindran més difícil per sobreviure de la barbàrie de la que estan fugint. Crisi humanitària i solidaritat selectiva: “Pobres francesos”; però ningú se’n recorda de la massacre dels sindicats d’Odessa (Ucraïna) on van morir cremades 46 persones a mans dels nacionalistes proeuropeus; o de la situació crítica dels nens i nenes refugiades o dels que moren diàriament per la fam; o dels més de 100 morts que es van produir l’endemà dels fets de París a Nigèria a causa de diversos atemptats (en un encreuament de ferrocarril, en una mesquita, en un mercat i en un local on s’emetia un partit de futbol) provocats pels terroristes de l’organització fonamentalista islàmica Boko Haram , o bé del gairebé centenar de morts d’Ankara (Turquia) que es manifestaven el 10 d’octubre de 2015 per exigir la fi de la violència contra el poble Kurd a mans dels serveis secrets turcs que també recolzen indirectament a l’Estat Islàmic (entre molts d’altres fets tristament sagnants que han ocorregut darrerament i dels quals no se’n mostra cap solidaritat).
Palestina: aquesta vegada ha tornat a ser esquitxada paradoxalment arran de la tragèdia parisenca. Ara resulta que segons els mitjans de comunicació de masses, l’ISIS defensa Palestina com a territori de l’Estat Islàmic i per això vol atacar Israel. Apa, una altra mentida per seguir massacrant justificadament a centenars de famílies a Palestina i Cisjordània i ocupar terres mentre s’aixequen murs i es disparen bales contra pedres. Precisament, quan els serveis secrets d’Israel, El-Mossad, han entrenat i finançat a l’ISIS, com es demostra novament en la captura d’un coronel israelià que va participar en operacions terroristes de l’ISIS, a mans de les forces populars de l’Iraq (Font: http://periodismo-alternativo.com/2015/10/24/detienen-a-un-coronel-israeli-liderando-a-terroristas-de-isis-en-irak).
I finalment, amb l’excusa de la seguretat, ja ens l’han colat. Novament, per tal de rebaixar el pànic social davant de l’amenaça terrorista, l’increment dels cossos policials, juntament amb sistemes de vigilància permanent en espais públics, les grans despeses en defensa, etc; encara estarem més emmordassats. I no penso, en cap cas, que s’hagi d’ignorar el perill terrorista; però coi, al cap i a la fi l’autèntica seguretat només la gaudeixen els més rics, que no es desplacen en transport públic i no es mouen per on anem nosaltres. Si realment volen aixafar el terrorisme, no us sembla peculiar aquesta relació de finançament inicial i guerra posterior que es produeix sempre entre els Estats Units i el terrorisme al Pròxim Orient?
Quan els nord-americans volien expulsar en plena Guerra Freda als soviètics d’Afganistan, van tardar ben poc a armar fins a les dents als talibans que fins aleshores eren comunitats aïllades i rurals sense cap mena de poder en la societat.
D’on creieu que rep el màxim finançament l’Estat Islàmic? Doncs precisament d’aquells aliats dels nord-americans com són els Emirats Àrabs o Qatar.
És evident que hi ha interessos geopolítics en la regió, els Estats Units no poden permetre que Síria se’ls hi escapi de les mans. I a més, amb Ucraïna la jugada no els hi ha acabat de sortir bé, ja que Rússia no es doblega davant del nou imperialisme yankee, i les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk no pretenen cedir ni un pam de terra als feixistes ucraïnesos que també han rebut ajut militar provinent d’Occident.
Tot fa pensar que ens trobem en una mena de tercera guerra mundial discreta on l’ordre que es pretén imposar no tolera ni tan sols una mínima bipolaritat al planeta, i tem pel poder de les economies emergents que no li són afins, com per exemple la russa o asiàtica. Ja ens arribarà a sortir ben car això de ser socis dels Estats Units…

QUIM PUIGDEMUNT
Historiador, integrador social, i col·laborador en el projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals).