Elements a tenir en compte quan Junts pel Sí pressiona la CUP (2na part)

Una assignatura pendent de la lluita de la humanitat treballadora contra una minoria propietària és l’aposta permanent per a generar memòria històrica per tal de fer pràctica de memòria. Necessitem un relat dels fets passats elaborat des de i per a la classe treballadora, l’únic subjecte que pot evitar que la humanitat desaparegui, i en concret, un relat de la història de les classes populars dels Països Catalans.

Per això cal recordar Berenguer Oller al segle XIII, i als remences radicals, els Gorretes, i en Pere Joan Barceló, les Bullangues, la Jamància de 1843, etc… però un episodi cabdal, font de conflictes encara no resolts i que no podem deixar per a un difós dia de demà, un episodi de rellevància mundial que va ser punt àlgid de la lluita de classes a nivell internacional i a casa nostra, són els Fets de Maig de 1937. Cal agafar el toro per les banyes d’una vegada, l’Esquerra Independentista no podem parlar de memòria històrica, remetre’ns a la revolució del 1936 sense aprofundir en els Fets de Maig de 1937, no podem contribuir a la desmemòria que pateix el nostre poble, com a mínim des de 1939. Fa només setanta anys que vam patir la primera batalla del que hauria de ser la II GM i hi ha un silenci terrorífic, és normal que si no es parla de la Guerra Civil, encara es parli menys del que va passar només durant una setmana de maig de 1937. Potser precisament caldrà arrancar des dels Fets de Maig per posar sobre la taula la necessitat de recordar aquella maleïda guerra, causes i conseqüències.

En aquest article tocaré tangencialment el que proposo, ja que considero que la tasca recau a una col•lectivitat, que té una importància brutal i no a un il•luminat que es decideix a fer article. En tot cas seguiré la línia que deixa oberta en Miquel Caminal a la seva obra ja esmentada en la primera part d’aquest article sobre en Joan Comorera, el qui va ser dirigent del PSUC durant la guerra del 1936. Caminal ens diu que tant la CNT, el PSUC com el POUM van intentar governar la Generalitat, les tres organitzacions revolucionaries van intentar governar la institució burgesa catalana. Caminal també ens diu que molt diferent va ser l’actitud de Lenin respecte el govern provisional de Rússia creat el Febrer de 1917, l’anomenat govern Kerenski. Els bolxevics en comptes de pretendre entrar en aquest govern, de fet van començar una lluita també contra aquest, Lenin s’exilià a Finlàndia per preparar el triomf del Soviet sobre l’estructura protoburgesa que representava aquest nou govern provisional. La presa del poder per assalt es produeix l’Octubre de 1917. En comptes d’això les tres centrals revolucionàries catalanes buiden de contingut el Comitè de Milícies Antifeixistes per reinstaurar de nou la Generalitat cap a finals del 36. En comptes de mantenir un poder popular independent i fort al marge de les institucions burgeses, en comptes de crear i mantenir un nou poder, el poder del poble treballador armat capaç de reemplaçar l’antic, en comptes d’això, desarmen el poble, recuperen la vella institució de la burgesia i dificulten el devenir de l’estat obrer. Prenguem nota.

Ara després de setanta anys, la CUP no ha de pretendre governar la Generalitat perquè la Generalitat Catalana és una estructura de poder integrada en l’estat i la ideologia de la burgesia. La Generalitat va estar pensada des dels seus inicis i encara avui segueix sent una eina de les classes dominants a les que el poble treballador sempre ha combatut. Cal construir una institució de l’estat obrer, cal construir una assemblea de la nació treballadora, una eina de combat que des de la seva gènesi sigui del poble treballador dels Països Catalans, cal construir un contrapoder capaç de competir amb i contra la Generalitat de la burgesia catalana i contra l’estat espanyol. Amb altres paraules, cal crear un Soviet dels Països Catalans també contra la Generalitat de la CAC, de la del Paiís Valencià,… doncs la nació catalana, a part d’estar oprimida per les burgesies europees, espanyola i francesa està internament dividida en dues classes socials enfrontades a mort, doncs una vol que les fàbriques, bancs, ports i aeroports siguin propietat privada seva i l’altra vol que les fàbriques, ports,.. i en definitiva la nació sencera sigui propietat comunal del poble. No estem en l’època de les descolonitzacions en la que els pobles treballadors de les nacions oprimides pactaven amb les respectives burgesies per a desfer-se de la metròpoli, estem al centre de la Unió Europa el 2015, la nostra lluita és contra la burgesia internacional, contra l’OTAN i les xarxes GLADIO, contra l’euro, contra la Unió Europea, la nostra independència és de classe, ens hem d’independitzar del capitalisme.

No ens fan falta més diputats sinó més vagues generals que avancin d’aturar la producció cap a conquerir la producció i mantenir-la sota control dels i les treballadores qüestionant així la propietat burgesa. No hem de pretendre només guanyar més eleccions sinó construir, articular i desplegar molt més poder popular. No necessitem tanta CUP sinó més tancades als hospitals, més Casals a les viles i barris, més propaganda política en forma d’octavetes, pancartes i pintades als carrers, més treballadores organitzades contra la patronal, més dones organitzades en assemblees feministes, més cercles d’estudi de marxisme, més solidaritat amb les nostres preses, més participació a les mobilitzacions, més deslegitimació de la ideologia burgesa emesa a les universitats, més diners per a pagar advocades, més organització popular per a establir objectius més ambiciosos i adonar-nos que totes les lluites, per aïllades i fragmentades que semblin estan integrades en el Capital contra el Treball.

Nosaltres no hem de gestionar els Mossos d’Esquadra com va fer el reformisme durant el tripartit, nosaltres no hem de gestionar el capitalisme ni des de la Generalitat ni des dels Ajuntaments, nosaltres hem de combatre el capitalisme, hem de combatre la propietat privada dels mitjans de producció, hem d’imposar l’ètica de que som les persones i no els diners la mesura de totes les coses, hem d’imposar la lògica de la classe treballadora i això es fa amb poder popular, que és molt més que el simple i superficial govern popular que es pregona sota la consigna de la participació ciutadana; govern i poder són dos conceptes diferents i que hem d’ajudar a diferenciar. Hem d’aprendre de la derrota del respectat Salvador Allende tot i la seva equivocada concepció de voler construir el socialisme sense poder, només amb govern, concepció equivocada com es va demostrar amb el sanguinari resultat que pretesament es volia evitar. Sabem que ens enfrontem a enemics molt poderosos, que disposen de satèl•lits, xarxes d’espionatge, grups paramilitars, centenars de bombes nuclears i d’hidrogen, però la dificultat no pot modificar la manera de pensar i identificar-nos amb l’opressor com fa la socialdemocràcia, no podem negar la necessitat i la urgència de la revolució.

Jordi Romeu, militant d’Endavant – OSAN de Tarragona