El MIA s’organitza per demanar el tancament escalonat de les centrals nuclears

Dissabte passat dia 7 novembre 2015 va tenir lloc una reunió entre els principals representants del moviment antinuclear de la Península Ibèrica, incloent procedents de Portugal, que també es veuria afectat per un hipotètic accident en una nuclear espanyola. Al llarg del dia, els més de 50 assistents van debatre sobre els diferents impactes que comportaria l’allargament de la vida de les nuclears i van acordar sol·licitar al Govern el tancament escalonat de les centrals nuclears espanyoles i demanar als partits polítics el seu compromís amb un calendari de tancament per a les eleccions del 20 de desembre.

Alguns dels assistents van participar a nivell personal i altres ho van fer en nom de diverses organitzacions ecologistes i antinuclears, donant lloc a un espai en què es coordinen els principals activistes antinuclears de la Península Ibèrica, si bé és possible que, amb el temps, s’ampliï a més països fora de la Península. Al final de la trobada es va acordar mantenir aquest espai de coordinació de forma estable amb el nom de Moviment Ibèric Antinuclear (MIA). La reunió va comptar també amb la participació d’alguns membres històrics del moviment antinuclear que havien pres part en les mobilitzacions contra els plans per instal·lar uns 30 reactors nuclears a Espanya, dels quals només van arribar a acabar-se 10.

El MIA sol·licitarà que no es concedeixin nous permisos d’explotació a les centrals nuclears, un cop expirin els que tenen concedits actualment, de manera que com a molt tard es tanquin les nuclears espanyoles segons vagin expirant els seus permisos d’explotació, si no ho fan abans per motius econòmics, de seguretat o de política energètica. D’aquesta manera, l’última a tancar serà la central de Trillo a Guadalajara, que ho farà en 2024. Aquest lapse temporal permet que les centrals estiguin amortitzades després del seu tancament, la qual cosa donarà possibilitat als seus explotadors de recuperar les seves inversions i evitar que puguin reclamar per aquest fet; evita igualment que els operadors puguin recórrer legalment al no tenir cap permís vigent i permet també que una part dels enormes beneficis de la venda del kWh nuclear en l’actual mercat elèctric espanyol (coneguts com wind-fall profits o beneficis caiguts del cel) s’ inverteixin en les zones on han funcionat les nuclears per pal·liar l’efecte del seu tancament a les economies locals.

Els principals arguments que s’esgrimeixen per demanar que no es perllongui la vida útil són la degradació de la seguretat de les centrals segons envelleixen, en particular pel problema de la corrosió i per l’envelliment dels diferents sistemes de control i de seguretat. Així mateix es va fer referència al problema de la generació de residus radioactius, que ha de ser reduït el més possible, per als quals no existeix avui en dia solució satisfactòria, com mostra la falta d’acord sobre el millor mètode de gestió a nivell internacional.

La mineria d’urani i la fabricació d’elements combustibles deixaran de tenir sentit amb aquest calendari de tancament, per la qual cosa es sol·licita que es programi el tancament de la fàbrica de elements combustibles de Juzbado (Salamanca) i que no s’obri la mina de Retortillo -Santidad (Salamanca), l’explotació s’ha concedit recentment a l’empresa especuladora Berkeley.

Els activistes antinuclears van mostrar la seva preocupació per l’economia de les comarques on s’han ubicat les centrals, que han vist com aquestes instal·lacions expulsaven a altres activitats de negoci, condemnant així a les zones nuclears a un “monocultiu” econòmic. Els beneficis sobre les zones s’han reduït pràcticament a alguns llocs de treball indirectes i als diners satisfets per ENRESA per mantenir els residus d’alta activitat a la central nuclear. A més, els processos de desmantellament serviran per mantenir els llocs de treball mentre encara estan arribant les compensacions d’ENRESA per mantenir els residus. Per a aquest grup d’activistes, seria més sensat lliurar tots aquests diners després de la presentació i avaluació de projectes econòmics, en lloc de com s’ha vingut fent fins ara, en què es lliurava als ajuntaments perquè es gastessin a l’atzar dels representants municipals , donant així lloc a un caciquisme de nou encuny.

El MIA farà públic properament un document on establirà el seu pla de calendari de tancament i mostrarà els seus arguments en detall.