Xavi, bon vent i petrodòlars!

No he pogut evitar el meu absolut despreci cap aquest jugador del Futbol Club Barcelona.Ja sabem com funciona això del futbol modern i quin prototip de jugadors envolten els clubs de més prestigi de la categoria; com també sabem que no és ni el primer ni el darrer cas que veiem sobre aquest afer. M’agrada el futbol, però no sóc idiota.

El que em repugna és aquesta cara amable i cínica d’aquest jugador mentre ens diu que se’n va a jugar a Qatar (sí, aquell país on el futbol està tan i tan valorat per canviar d’aires que han d’arribar a contractar a seguidors per a que vagin a veure els partits de la seva lliga) perque ja tocava fer un canvi. Però ep!, també ha deixat clar que tornarà en uns pocs anys per entrar a formar part de l’empresa blaugrana (la pela és la pela i com a casa enlloc eh, de ruc no en té ni un pèl).

Un d’aquests xeics àrabs del turbant roig al cap ja li deu haver fet una oferta ben suculenta. Sí, un d’aquests que governen i aixequen un país artificial, construint grans infraestructures supersòniques sobre la sorra del desert i la calor extrema d’un país on es vulneren els drets humans i on les dones, tot i córrer el risc d’ésser violades i maltractades impunement, se les acusa amb freqüència d’adulteri i se les apedrega en continues lapidacions que no apareixen als nostres mitjans; entre d’altres lleis que castiguen amb la mort als homosexuals o a qualsevol rastre de dissidència política o minoria molesta pel règim. I esclar que no apareixen als nostres mitjans, ja que aquesta gran institució, el FCB, n’és còmplice, lluint el nom d’aquest país a la samarreta i al Camp Nou.

Un país que prohibeix el dret a vaga, que explota dramàticament als seus treballadors, centenars d’ells morts mentres treballen, per les pèssimesm condicions laborals i de seguretat en les que els fan treballar. Un país, que actualment, està finançant a l’Estat Islàmic, i que està bombardejant en la seva coalició amb l’Aràbia Saudita a un país sobirà com era (i ho dic en passat, perquè li queden 4 dies) el Iemen.

Però clar, aquests dictadors d’orient són socis predilectes d’Occident, dels nostres amics nordamericans, per tant, els mitjans de comunicació nostres, a sou de les oligarquies catalana o espanyola que tenen negocis amb aquesta xusma, intenten per tots els mitjans que res d’això surti a la palestra.

Doncs mira Xavi, jo t’ho dic ben clar, véste’n a la merda i fes com la resta d’individus com tu, que veneu fins i tot la vostra identitat per un bon sac de bitllets. Recordeu el Viva España quan la ‘Roja’ va guanyar el mundial oi? Després a favor del dret a decidir…en fi, la pela eh, collons. Ja ho deia mon pare, mai en tenen prou aquesta gent: ‘com més caler, més llaminer’, al preu que sigui.

Hem arribat a un punt que m’és igual si aquesta és l’actitud de tots els jugadors, ja que sempre ens diran, aquells que encara creuen que en aquesta vida tot es tracta de trepitjar al del costat per sortir-ne vencedor, que nosaltres, en la situació d’aquests jugadors, també ho faríem. Estimats amics, quants cops ens hem sentit frases d’aquest tipus? Masses.

Però bé, d’això es tracta, de desnaturalitzar aquest tipus de situacions, i siguem culers o no, mostrar despreci absolut cap a aquesta mena de fets que tan ressò prenen als mitjans i que a sobre ens els venen com quelcom comprensible i fins i tot com una aposta intel∙ligent.

I sí, ja ho sé, el mateixos sous desorbitats que cobra aquesta gent ja són un crim.

  Quim Puigdemunt és militant del SEPC de la Universitat de Lleida