La manifestació de l’1 de Maig es consolida a Reus

Per segon any consecutiu, diferents organitzacions de Reus (CGT, COS amb el conjunt de l’Esquerra Independentista de Reus, Ateneu Llibertari, Procés Constituent, Associació Antidesnonaments i L’Hora Violeta)  han organitzat una manifestació anticapitalista a la capital del Baix Camp, en motiu de l’1 de Maig. Us en reproduïm el manifest d’aquesta edició:

Vivim el setè any de l’actual crisi del sistema capitalista, un sistema en el qual la crisi és un mecanisme d’autoregulació que tendeix a aprofundir el desequilibri entre les persones més riques i les més pobres. Però, per segon any consecutiu, tornem a sortir als carrers de Reus –i demà ho farem a Tarragona amb la resta de companys i companyes de les nostres comarques- per dir-los-hi que no ens empassem les seves mentides. Que la culpa del que estem vivint no és d’una crisi, sinó que només té un nom: capitalisme.

Com totes les altres crisis anteriors, les seves conseqüències es descarreguen amb violència sobre les nostres esquenes, les de la classe treballadora, les de les explotades i explotats pel sistema. I, a més, ens intenta enfrontar entre nosaltres pel nostre lloc d’origen o les nostres creences quan d’enemic només n’hi ha un, el que porta com a bandera i religió fonamentalista el capital. Es digui Mas, Rajoy, Troika o TTIP.

Després de set anys, més d’un terç de les treballadores ja cobra un sou inferior al salari mínim. En la població femenina aquesta precarietat s’aguditza: a la desigualtat salarial, al sostre de vidre, o inclús a l’assetjament també en el lloc de treball, cal sumar-hi les dobles jornades laborals: el lloc de treball per una banda, i per l’altra sent en la majoria de casos les encarregades de portar el pes de la casa, la cura dels fills i filles i l’atenció a les persones dependents. En el cas dels joves fins la meitat i amb un atur del 50% i l’emigració forçada. Els contractes ja no són temporals, sinó que duren setmanes o dies. Les ocupacions que es creen són el 92% temporals, per hores, d’aprenentatge, de pràctiques i de formació…”escombraries laborals”. L’atur a la nostra ciutat afecta a 10.000 persones i centenars de reusenques fan front a un procés de desnonament o pateixen la pobresa energètica. Estem afrontant l’intent de privatització dels serveis públics, i especialment de la sanitat a mans de l’ex-president de la patronal sanitària Boi Ruiz. L’Ajuntament de Reus ha imposat una ordenança del civisme que criminialitza i estigmatitza la pobresa.

Els projectes de les classes dirigents de les nostres comarques per sortir de la crisi passen –no per un nou model de desenvolupament econòmic-, sinó per aprofundir en el model que ens ha portat a la situació actual. El Barcelona World n’és el buc insígnia. Un projecte faraònic, depredador del territori, a mans de fonts especulatives amb la garantia de la Generalitat de tenir el negoci assegurat i una hipotètica oferta de llocs de treball que cada dia que passa es redueix en nombre, però que de ben segur això farà que augmenti en precarietat i explotació.

Davant d’això, els sindicats majoritaris continuen mantenint el consens amb aquestes elits corruptes que mes rere mes fan augmentar les llistes de persones imputades en processos judicials per malversació de fons públics, blanqueig de capitals, prevaricació… continuen pactant i callant davant el xantatge de la patronal i de l’empitjorament de les condicions de treball. D’aquesta manera, pretenen els sindicats majoritaris reduir l’atur?. D’aquesta manera, els polítics que ens governen volen generar “brots verds”?.

I, els que ens governen des de Barcelona, diuen que amb el “procés” tot això canviarà. Que l’endemà de la independència, “lligarem els gossos amb llangonisses”. Els catalans i catalanes no podem caure en aquest parany. Mentre anuncien la creació d’estructures d’Estat van regalant al capital privat els nostres serveis públics. Els treballadors i treballadores entenem la independència com un instrument per a construir una societat més justa i igualitària. I, que de retruc, provoqui un procés constituent a l’Estat espanyol que signifiqui un ruptura amb el pacte de les elits franquistes i el beneplàcit de la suposada esquerra que ens va trair.

Davant de tot això, cal recuperar i potenciar el sindicalisme i la lluita social col·lectiva de veritat. Aquella que parteix de l’autogesió i de l’assemblearisme. Que empodera les classes populars. Que lluita en tots els fronts pel pa, el treball, el sostre, la dignitat, la justícia social, la igualtat i la llibertat: des dels centres de treball i d’ensenyament, passant per les institucions, i acabant al carrer per evitar que els Mossos desnonin famílies.

Hem de tenir clar, que com deia Joan Fuster “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. Per això, cal passar de la crítica i la defensa, al contraatac, perquè:

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!