#HuelgaTecnicosMovistar – La revolució de les escales: l’alçament del precariat

Els expedients de regulació d’ocupació, les contractades i subcontractades i els falsos autònoms són l’estratègia seguida des de la privatització de Telefònica fins ara per substituir una majoria de treball digne, aconseguit mitjançant la lluita sindical, per treball precari. Aquesta externalització de serveis ha comportat la precarització de milers de llocs de treball, la debilitació del poder d’acció col·lectiva dels i les treballadores, alhora que ingents beneficis per a la cúpula de l’empresa.

Telefónica va anunciar l’any passat uns beneficis nets de 3.001 milions d’euros. El seu president Cèsar Alierta es va pujar el sou un 16% fins els 6’7 milions d’euros i entre els seus consellers estaven Rodrigo Rato i Iñaki Urdangarin, dos dels màxims exponents de la corrupció a l’estat espanyol. Telefònica, empresa pública privatitzada pel govern d’Aznar (i de Rato), és un exemple clar del capitalisme d’amiguets on el fenomen de les “portes giratòries” esta a l’ordre del dia (ex-polítics passen a formar part dels consells de direcció d’aquestes empreses prèviament privatitzades o a l’inrevés on empresaris passen a formar part de l’elit política dels partits dominants fins ara). La definició de casta i/o màfia és una etiqueta vàlida per a definir a aquestes elits político-empresarials.

La situació actual dels tècnics instal·ladors i de manteniment de línies és resumeix en una paraula: precarietat. Jornades d’entre 10 i 12h amb salaris de misèria, posar les eines necessàries per al treball (cotxe, gasolina, telèfon, etc.), no retribució de les vacances. etc. En aquest context és en el qual Telefònica ha renovat per tres anys el conveni marc que fixa les condicions sota les quals les contractades li presten els seus serveis. Una renovació que inclou una rebaixa dels barems amb els quals es retribueixen els serveis: tots els treballadors –autònoms i contractats– cobren en funció del nombre i el tipus d’instal·lacions o serveis que prestin. És l’anomenat “contracte de Bucle” i ha estat l’espurna que ha encès el conflicte.

Milers de treballadors i treballadores en vaga indefinida des del 7 d’abril a nivell estatal reivindicant la derogació del nou conveni marc i un treball digne. Consignes com “Telefònica-Movistar precaritza” o “A igual treball, igual salari”, entre d’altres omplin les continues accions dels i les treballadores. Una vaga que va començar el 28 de març a Madrid amb una assemblea de 400 persones autoorganitzades que s’ha estes a tot l’Estat i que compta amb el suport inicial del sindicat AST i posterior de CO-BAS, CGT i En Construcció i que esta fora del control dels sindicats majoritaris els quals ara han convocat 6 dies alterns de vaga paral·lels a la vaga indefinida i que estan negociant amb l’empresa a esquenes de les assemblees i els comitès de vaga. Un conflicte clau que permet organitzar i unir els i les treballadores més precaritzades de diferents empreses i que ja ha rebut el suport de la plantilla més combativa de treballadors fixes.

Per si fora poc Telefònica-Movistar puja els preus dels seus productes a les persones usuàries alhora que dóna una volta de rosca més a aquests treballadors externalitzats i híper precaritzats. És l’esclavitud del segle XXI, el que és coneix com a treballadors pobres, és a dir, assalariats que tot i tenir un treball no poden arribar a final de mes.

Mitjans de comunicació convencionals no estan informant d’aquesta legitima mobilització dels treballadors i treballadores de Telefònica exigint condicions de treball dignes. La raó d’aquest silenci informatiu és simple: els milions d’euros que anualment Telefònica-Movistar inverteix en publicitat en aquests mitjans.

La denominada revolució de les escales esta en marxa i no s’ha d’aturar fins que es compleixen les reivindicacions dels vaguistes. Per això cal donar suport a la vaga socialitzant el conflicte, col·laborant econòmicament en les caixes de resistència, fent difusió de la lluita i de les pràctiques i excessos de Telefònica.

Jesús Gellida Albiol, activista d’Entrepobles, militant de Revolta Global, afiliat a Co.bas i membre del Procés Constituent