La banalització televisiva del maltractament animal (I)

Els mitjans de comunicació, especialment els televisius i digitals, tenen un pes importantíssim en la formació i evolució dels valors que impregnen una societat, i en gran mesura és a partir d’ells que les persones formen opinions, estructuren els seus principis, fan els seus judicis i, en certa manera, configuren la seva visió del món. El seu enorme potencial de vegades ajuda a transmetre i ensenyar valors necessaris dins la societat, i és una finestra oberta al món que ens pot mostrar el millor i el pitjor d’aquesta. Sovint les cadenes de televisió, les persones responsables dels programes que s’emeten i tothom que els mira des de casa seva, sembla que no són conscients de que absolutament tot el que surt per la pantalla té una projecció enorme, i és engolit de manera visual per centenars o milers d’espectadors, els i les quals integraran allò que han vist i la informació rebuda, fent que aquesta passi a ser part d’ells mateixos i del que creuen. Per tant, hi hauria d’haver una responsabilitat i ètica màxima en el contingut que es transmet, i en la manera i forma com aquest es transmet. Molt sovint, aquests mitjans de comunicació contribueixen de nefastament a la normalització i perpetuació de les atrocitats, misèries i discriminacions que duem a terme els éssers humans.

Vull centrar-me en el programa de TV3 El Foraster, el qual ja ha despertat varies polèmiques i ha rebut queixes de diferents col·lectius i persones a títol individual, per la tolerància i la normalització del maltractament animal i la posició utilitarista a la qual els sotmetem.

Ja al programa del dia 26 de gener, a Sant Bartomeu del Grau, es normalitza un fet tan lamentable com és la captivitat d’animals per a l’exhibició humana, en la visita al Zoo d’en Pere. En realitat es tracta d’un seguit de tancats al seu terreny on s’hi troben, entre d’altres, una tigressa, un lleó i un cocodril. Tots els zoològics i dofinaris no deixen de ser presons per a animals, els quals han de viure tota la seva vida limitats de moviments, fora del seu medi natural i sense poder desenvolupar i gaudir de relacions socials satisfactòries. Però per agreujar-ho encara més, cal dir que aquest zoològic particular va ser denunciat per Infozoos, una coalició que és part de FAADA, (Fundación para el Asesoramiento y Acción en Defensa de los Animales), per incomplir la legislació vigent en molts aspectes: manca de seguretat en les instal·lacions, falta d’espai i enriquiment ambiental en la majoria de recintes, condicions higièniques deficients, sense comptar amb el personal necessari per a la cura i el benestar dels animals, i per cria indiscriminada i lucrativa d’aquests.

Precisament, aquesta última infracció l’admet el mateix propietari de les instal·lacions, que explica davant de càmera que vol creuar la tigressa i el lleó per a aconseguir tenir una nova especie fruit de l’encreuament: un liger. Aquest encreuament de les dues especies s’ha produït ja a diversos llocs del món (no només a Estats Units, com s’afirma), però evidentment no de manera natural, sinó com a conseqüència de l’acció humana. Un exemple més de l’antropocentrisme i la visió utilitarista que tenim sobre els animals, sense preocupar-nos el més mínim per la ètica d’aquestes accions i les conseqüències a llarg termini que poden tenir aquest tipus de modificacions antinaturals.

El presentador, però, no hi fa cap tipus de crítica ni qüestiona en absolut la macabre idea d’en Pere, sinó que li fa molta gràcia, i fins i tot en el seu monòleg fa broma del tema dient “No sé Pere, si veus que lo del tigre no és possible, perquè no li demanes el burro al Josep?!”. És d’una gravetat enorme banalitzar aquest tipus de conductes i fer-ne humor. Emetre programes de televisió on es mostrin aquaris, circs, dofinaris o zoològics en clau còmica, sense anar acompanyat de cap tipus de reflexió seriosa només agreuja el problema i el normalitza. I, encara més greu és, quan parlem d’un zoològic que incompleix nombroses normatives.

Un altre exemple el trobem en el capítol del 9/03/15, on veiem el Quim Masferrer compartint una estona amb els caçadors del poble. Primer uniformats abans de començar la cacera, i després ja posats en escena. Si realitzem un anàlisi una mica acurat de la situació, veiem que tot són homes –només apareix una dona que és la que acompanya al presentador al punt del bosc on es troba aquesta colla carregada d’escopetes- No és casualitat aquesta “masculinitat” dins el món de la caça. És la pura diversió de disparar per acabar amb la vida d’un altre ésser, només pel fet de poder fer-ho. Dins els tot terreny es veuen les gosseres.

Després d’uns minuts, un caçador ensenya al presentador i a càmera la seva primera víctima. Un cérvol preciós, assassinat a terra. La cara del cérvol sense vida apareix a primer pla, ocupant la totalitat de la pantalla. No puc evitar recordar alguns actes jighadistes, per exemple, on mostren públicament, amb orgull i ben de prop les decapitacions i assassinats de les seves víctimes. Es nota que el presentador està realment impressionat i afectat per l’escena, i en resposta al comentari “Em fa una mica de cosa… pobra bèstia…”, el caçador justifica la seva actuació dient amb naturalitat que “Anys enrere hi havia el llop com a depredador, però actualment, clar, no n’hi ha. Un o altre ha de fer-ho, perquè hi ha superpoblació i els pagesos estan molt enfadats”. Cal recordar que el principal motiu de la desaparició del llop a molts boscos va ser l’acció humana. I que un ecosistema en bones condicions, és a dir, amb tota la piràmide tròfica, s’auto regula per ell mateix i no necessita “la intervenció” dels caçadors. Suposant que hi hagués superpoblació de cérvols, no crec que matant una altra espècie es solucioni el problema. Segons el mateix caçador, ara hi ha superpoblació de cérvols perquè no queden llops. Així que la solució, pel que sembla, és matar cérvols, a veure si d’aquí uns anys desapareixen (com ja va estar a punt de passar a molts boscos catalans) i s’altera d’una altra manera aquell ecosistema.

Es podria dir que el programa només mostra una realitat, que és la caça, igual que mostra totes les altres realitats del poble. Que no és culpable, perquè tan sols exposa uns fets, quelcom que està passant i forma part de la quotidianitat del municipi. Fins i tot es podria dir que es veu clarament que el presentador està afectat. Però cal recordar que El Foraster és un programa que fa humor, que en tots els capítols fa monòlegs còmics on hi assisteixen persones de tot el poble, incloses nenes i nens, i que aquests fets passen a formar part de la banalització d’aquestes actuacions.

Aquesta tolerància cap al maltractament animal es torna a veure de manera clara en el programa on es visita el poble de Queralbs, en el moment en que l’equip es troba amb el pastor del poble. Aquest té una “peculiar” manera de fer obeir a la seva gossa: a través d’un collar elèctric. La primera vegada la gossa és electrocutada perquè si, per a ensenyar a en Quim per a que serveix l’objecte que el pastor porta penjat del coll, i la segona vegada la gossa és electrocutada per no complir correctament les ordres que se li donen. Podem observar el dolor de la gossa, la qual xiscla i marxa corrent en rebre la descarrega. I és que aquest tipus de collars no són de cap manera educatius, sinó que fan canviar la conducta de l’animal a través del dolor i la por. L’animal no canvia de conducta perquè ho hagi entès, no modifica el comportament gràcies a un procés educatiu, sinó simplement deixa de fer el que estava fent perquè l’estan electrocutant.

Malgrat que el presentador intenta, de manera subtil, que el pastor no premi més aquell botó que li penja còmodament del coll i que fa que no s’hagi d’esforçar en guiar a la gossa quan pasturen, després torna a utilitzar aquest maltractament físic per a fer-ne broma. Hi ha qui diu que el Masferrer ha intentat ridiculitzar al pastor amb humor i que es veu clarament que ell no comparteix aquests mètodes, però la realitat és que la crítica (si és que n’hi ha alguna), queda diluïda enmig de l’espiral còmica del programa, i que frases com “La gossa es diu Nuca i la descarrega la té a la nuca!” són d’un mal gust i d’una manca d’ètica intolerables en un programa televisiu. Davant d’aquest tipus de conductes no es pot fer-ne broma i englobar aquesta “anècdota” de clar maltracte dins el monòleg, com si de qualsevol altra situació curiosa es tractés. Ja que el que acaba passant en el capítol és que tots i totes les assistents a l’espectacle riuen dels comentaris d’en Quim, fent que la gravetat del que han vist quedi en un segon pla.

  Laia Mateu, membre de l’Hora Violeta, l’Ateneu Llibertari de Reus i d’Arrel.