Una primera aproximació a les eleccions municipals a Tarragona

A menys de dos mesos per a les eleccions municipals és interessant recuperar quins van ser els resultats de les diferents candidatures a la darrera contesa electoral de 2011 a Tarragona per després poder analitzar la situació actual.

El context en aquell maig de 2011 en el que es van celebrar les darreres eleccions municipals era de plena efervescència del moviment 15M. Al crit de “Que no, que no, que no ens representen” i “No som marionetes en mans de polítics i banquers” entre d’altres, el moviment deixava clar que el gruix dels indignats no tenia una posició definida respecte a una consigna de vot a un partit concret i, si més no, una majoria es va abstenir, altres van votar en blanc, nul o minoritàriament a Escons En Blanc o a alguna candidatura d’esquerres de forma instrumental però poc significativa.

A l’ajuntament de Tarragona al 2011 hi havia 27 escons en joc, al igual que ara, i la majoria absoluta s’obtenia amb un mínim de 14 ja siguin escons propis d’una candidatura o amb pactes de legislatura o de govern post-electorals.

En aquests darrers comicis amb poc més d’un 54% de participació l’abstenció va continuar sent l’opció majoritària ja que es va situar en el 45’78%, un 1’2% menys que al 2007. Alhora els vots nuls i sobretot els vots en blanc van augmentar considerablement, un 0’9% i un 1’7% respectivament.

Font: Ministeri de l’Interior

El PSC va guanyar les eleccions amb 17.826 vots, un 36’9% dels vots emesos obtenint 12 escons. Una pèrdua de 2.540 vots, un 2’8% menys i la pèrdua d’un escó. Aquesta davallada no va ser tan significativa en quant a la pèrdua d’escons, com per exemple en el cas d’ERC, degut a la llei d’Hondt la qual afavoreix als partits majoritaris. Amb aquests resultats el PSC governa en minoria arribant a acords puntuals amb altres forces polítiques. El desgast de l’acció de govern, la no conclusió de projectes i ser la representació a Tarragona d’un PSOE que a nivell estatal governava i imposava tot un seguit de mesures antisocials són algunes de les causes de la davallada en quant a vots.

La segona força més votada va ser CiU al igual que al 2007 però obtenint uns pitjors resultats. La coalició va rebre 9.920 vots, un 20’5% dels vots emesos i 7 escons. Aquest resultat va suposar la pèrdua de 1.899 vots, d’un 2’5% i d’un escó. Polítiques de retallades en drets socials imposades pel govern de la Generalitat governada per CiU des de 2010 i un nou canvi d’alcaldable que no agradava a tothom van ser factors que van influir en la davallada de CiU.

El PP va obtenir un gran resultat amb els seus 9.917 vots, un 20,5% dels vots emesos i 7 escons. Un ascens en 2.941 vots i un 6,9% més que van portar a la formació conservadora a guanyar 3 escons respecte al 2007. Cal tenir en compte que el PP encara no governava a nivell estatal i que per tant es veia com un possible recanvi en quant a polítiques públiques, a més el seu posicionament clar contra el dret a decidir i la independència tenia (i té) un públic important.

ICV-EUiA va obtindre 2.602 vots, un 5’4% dels vots emesos i 1 escó. L’augment raquític en 163 vots i un 0’6% més van suposar la gran recompensa de superar el llindar del 5% i l’obtenció d’un escó. Aquesta candidatura no va arrossegar gairebé vots de la gent que ocupava la plaça de la Font reivindicant justícia social, democràcia real i una nova forma de fer política.

Els resultats d’ERC van ser desastrosos ja que van perdre la representació institucional a l’Ajuntament i tota possibilitat de continuar el govern de coalició amb el PSC. Els seus 1.914 vots i un 3,97% no van ser suficients per obtenir cap escó. Els republicans van perdre més de la meitat dels vots (2.024) i un 3,72%. El desgast d’estar en l’equip de govern com a força subsidiària, el mal moment polític que estava passant ERC a nivell de tot Catalunya i la desfavorable llei electoral per als partits amb menys vots van fer que aquesta formació desaparegués del consistori.

Font: Ministeri de l’Interior

Important fer referència també als resultats d’una alternativa rupturista com la CUP i a la davallada de Ciutadans. Els primers van obtenir 1.099 vots, un 2’28% dels vots emesos, un resultat insuficient i a meitat camí del 5% dels vots que els podria haver atorgat representació, però que si més no els van servir per continuar aprofundint en la construcció del seu projecte polític i apropar a més gent al mateix. Els segons –Ciutadans- van tenir 827 vots i un 1’71% dels vots emesos, el que va suposar la pèrdua de 1.090 vots i d’un 2%. Un resultat que va fer trontollar el projecte i que el situava en un escenari molt diferent a l’actual.

Finalment altres candidatures a comentar serien per una banda la de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) que va obtenir 847 vots i un 1’76%. Un resultat interessant però lluny de les expectatives d’aquesta candidatura i que va dividir el vot independentista. Per altra banda, Escons En Blanc va obtenir un 1’1% dels vots emesos, un resultat modest però significatiu; la xenòfoba i racista Plataforma per Catalunya (PxC) també es va quedar lluny de les seves expectatives obtenint 371 vots, un 0’77; els animalistes del PACMA amb els seus 295 vots i un 0,61% van ser testimonials i finalment UPyD es va estavellar amb un resultat per sota del 0’4%.

Aquesta és una breu i limitada radiografia de quina era la situació de les candidatures al 2011 (en l’aspecte electoral) i que ara majoritàriament es tornen a presentar. En propers escrits s’aprofundirà en la situació i els resultats de les diferents candidatures que finalment es presentin a les eleccions municipals del maig del 2015. Uns comicis clarament marcats per un context d’aprofundiment de la crisi social i per un augment de la creença en les possibilitats d’un canvi social a través d’un canvi polític-electoral on noves forces polítiques podrien jugar un paper decisiu.

Jesús Gellida Albiol, activista d’Entrepobles, militant de Revolta Global, afiliat a Co.bas i membre del Procés Constituent