La generació del Museu Casteller

Tot tirant d’hemeroteca, ahir, vam descobrir que molts de nosaltres som la generació del museu casteller. Fa trenta anys que remenem les cireres entorn aquesta infraestructura municipal,…30 anys! Amb raó, el museu, és una reivindicació llargament esperada. Trenta anys donen per moltes coses i fent memòria personal i col·lectiva, Valls ha canviat molt d’ençà d’aquella primera proposta. Hem vist construir nous barris, un centre cultural, dues biblioteques, un pàrquing soterrat, l’estació d’autobusos, remodelar un teatre, la plaça del Pati, rehabilitar l’església de Sant Joan, etc. Discutir sobre les prioritats del moment i la idoneïtat d’aquestes intervencions donaria per escriure un llibre però el que està fet, fet està, i avui el que ens ocupa és el Museu Casteller i la desmemòria de tot allò que hem guanyat i perdut pel camí.

Com a vallenc i casteller no existia alternativa, el Museu es feia a Valls o no es feia, i per això, i només per això, avui em congratulo d’aquest esperat darrer pas. Tanmateix, com a vallenc i casteller, avui també em sorgeix la indignació. La indignació de qui no cau en la desmemòria i recorda l’ús partidista, la instrumentalització i les renúncies que aquest museu han suposat pels vallencs i vallenques.

Quan el fet casteller i els castells encara no havien esdevingut un símbol de la cultura catalana ni patrimoni immaterial de la humanitat, aquí a Valls ja feia 200 anys que alçàvem castells i se’ns posava la pell de gallina en veure els xiquets i xiquetes fer l’aleta. Potser aleshores no era suficient escoltar els anhels d’un poble entregat als castells, potser aleshores no era una prioritat escoltar les demandes dels vallencs i vallenques, potser aleshores ningú en podria obtenir rèdit polític, potser.

Amb les primeres onades migratòries els nostres avis observaven atònits l’arribada d’aquells nouvinguts, a vegades amb curiositat, sovint amb recel cap a allò desconegut. Ocupaven les cases més barates i degradades mentre d’altres fugien als nous barris buscat nous espais. Potser aleshores no es va identificar aquesta transferència de població com un problema; potser no es va estar suficientment alerta a la creació d’un nou gueto; potser aleshores no es van escoltar prou les demandes creixents d’un veïnat que reclamava solucions al deteriorament del centre històric de la nostra ciutat; potser no s’han aprofitat degudament els recursos econòmics destinats a pal·liar els efectes negatius de la progressiva degradació social i urbanística del Barri Antic; potser no s’ha vist la importància de crear nous equipaments que promoguessin la integració i la cohesió social; potser.

Fa trenta anys, la generació del Museu Casteller, tot just començàvem a caminar pels carrers de Valls. Vivíem al marge de les propostes polítiques, només volíem córrer i jugar pels carrers i places, endinsar-nos als torrents i buscar les fonts per refrescar-nos o anar al forn més proper a comprar un rosegó de pa. Avui seguim gaudint de la nostra ciutat, en som part i contingut, ens ha vist créixer i nosaltres, canviar. Potser per això tenim memòria i consciència col·lectiva; potser per això demanem transparència; potser per això no volem que ens instrumentalitzin, ni com a vallencs ni com a castellers, per fins polítics i electoralistes; potser per això denunciem els personalismes i reclamem participar; potser.

Temps era temps i avui estem aquí, esperant la pompositat d’un acte amb litúrgia que suposa encofrar la tercera primera pedra en un solar buit, rodejat de cases apuntalades, enmig d’un barri degradat, davant la mirada atònita dels nostres veïns nouvinguts que poc o res en saben dels castells i la nostra cultura catalana. Potser ara tot canviarà (memòria, respecte, participació, cohesió, transparència) però per fer-ho segur que hem de mirar enrere, reflexionar i aprendre dels errors. La generació del Museu Casteller seguirem passejant pels nostres carrers, sumant experiències, fiscalitzant els canvis i lluitant contra la desmemòria.

Francesc Martinell és cap de llista de la Crida per Valls-CUP