El 8 de març omplim els carrers de feminisme

8 març 2015
18:00to20:00

La manifestació del 8 de març que recorre any rere any els carrers de Tarragona té previst començar a les 18h des dels Despullats. La manifestació convocada per l’Esquerra Independentista enguany porta per lema: Omplim els carrers de feminisme!!
Tot seguit podeu llegir el manifest:

Des del feminisme, combatem el patriarcat i el capitalisme!

Les dones treballadores dels Països Catalans no volem mantenir aquest sistema patriarcal i capitalista. Volem construir un model econòmic i social fonamentat en les necessitats humanes i no en el benefici econòmic d’uns quants. Ens cal, en primer lloc, denunciar la negació de drets laborals i socials que s’està produint amb l’excusa de la crisi del sistema capitalista. Ens cal denunciar que l’ofensiva capitalista està provocant la precarització de les nostres condicions laborals, l’expulsió de milers de dones del mercat de treball i la migració massiva de joves. Tota aquesta situació social està comportant una feminització de la pobresa.

Però no només ens hem de fixar en les condicions que patim les dones al mercat de treball, sinó que cal, en segon lloc, que redefinim el concepte de treball. És necessari articular la producció i la reproducció com a activitats íntimament relacionades perquè una societat centrada en les necessitats pugui desenvolupar-se. Les feines de neteja, de cura de les persones, i d’ajuda en el creixement dels infants és responsabilitat de totes les persones, les dones no hem de tenir l’obligació de fer-les. Podem pensar que aquesta situació està canviant, però no és així, les dades parlen per si soles. L’any 2011, el 93.8% dels permisos d’excedència per la cura dels fills i les filles varen ser atribuïts a dones, i les dones som el 83% de les persones ocupades a temps parcial per cuidar altres persones dependents.

Un aspecte important per a coresponsabilitzar a la societat de les tasques de cura i que aquestes no recaiguin exclusivament en les dones és assegurar els serveis públics. Per tant, cal que en tercer lloc defensem uns serveis públics de qualitat. Precisament les retallades i privatitzacions dels serveis públics impliquen que les dones ens hem de carregar més responsabilitats. A més a més, aquests sectors de treball públic són majoritàriament ocupats per dones: la sanitat, l’educació i els serveis socials, per tant, el seu desmantellament implica acomiadaments massius. Hem de defensar els serveis públics i socials també perquè són drets assolits arran de les nostres lluites, les de la classe treballadora i el feminisme revolucionari.

Ens cal, en quart lloc, combatre factors estructurals que determinen aquesta societat patriarcal. Ja n’estem fartes que des dels mitjans de comunicació, des de la pròpia família i des de l’escola se’ns transmetin uns rols establerts de com hem de ser les dones i els homes. Aquests rols que ens forcen a ser d’una manera o d’una altra en funció del nostre sexe són la base del patriarcat i ens dóna a les dones la posició més desfavorida. Aquests rols es manifesten, per exemple de manera explícita, en el cas de la pressió estètica. Les dones assumim que per ser vàlides hem de seguir un cànon de bellesa concret que ens porta a una excessiva i constant preocupació pel nostre aspecte físic i sovint posa en perill la nostra salut amb trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia.

Per últim, cal que combatem la violència de gènere. Els factors que perpetuen i mantenen la violència contra les dones van més enllà de les situacions econòmiques concretes de cada moment. Sense la independència econòmica de les dones, el reconeixement de les tasques de la llar, els drets de les treballadores sexuals, la llibertat sexual, acabar amb els rols de gènere, i per tant, sense la lluita activa contra tota mena de violències, des de les més subtils a les més evidents, no hi ha possibilitat d’avançar seriosament contra la violència patriarcal cap a les dones.

Però també cal reconèixer petites victòries que hem anat aconseguint. Aquest any passat es va tenyir de lila, i és que mitjançant la resposta feminista a multitud de pobles i ciutats vam evidenciar el nostre rebuig davant la nova legislació sobre l’avortament que volia imposar el Partit Popular. A través de la lluita feminista vam denunciar que el control dels cossos de les dones és un dels pilars fonamentals del sistema patriarcal i capitalista. Aquesta xarxa lila que va recórrer el territori va ser un factor clau per a aturar aquesta llei. Però hem d’estar atentes ja que pretenen eliminar el dret a decidir de les joves d’entre 16 i 18 anys, que de nou no seran considerades adultes per a decidir sobre el seu propi cos en qüestions d’avortament i estaran subjectes a les decisions i la moral d’altres persones, ja siguin aquestes els pares o els metges.

Davant d’aquest panorama com a dones de la classe treballadora, només ens queda un camí i és seguir batallant per a construir noves formes de relacions entre persones. Per aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar.

La revolució serà feminista o no serà!