Antifeixistes Tarragona respon a una de les mares víctimes del racisme

Antifeixistes Tarragona respon en un comunicat  a una de les mares víctimes de la xacra del feixisme als cossos policials:

“Avui ens ha tornat a arribar un cas on les forces repressives de l’Estat són protagonistes d’accions en les que mostren la seva veritable cara. Fan palès que són els instruments fonamentals de la força del Poder d’Estat. Aquesta vegada parlem d’un cas succeït a Tarragona el darrer 16 de gener. No és un cas aïllat, doncs en el nostre municipi ja fa temps que es persegueixen joves per qüestions ètniques. Ja no tant sols se’ls atura pel carrer i se’ls titlla de lladres, sinó que el passat 16 de gener per la tarda, davant l’estació de tren de Tarragona, separaven els joves que baixaven dels trens aglutinant-los per ètnies, deixant-los sense roba d’abric i posant-los de cara a la paret i les mans a l’esquena. A més, se’ls vas prohibir fer ús dels telèfon per trucar als seus pares, malgrat que la majoria de retinguts eren menors.

Són situacions que es repeteixen constantment als nostres carrers, no són quelcom excepcional; podem veure com augmenten les identificacions, els escorcolls, les detencions i les penes de presó de persones que lluiten contra aquest sistema injust i corrupte. Aquesta repressió s’exerceix de manera arbitrària i sempre justificada sota els seus criteris. Entre els darrers casos trobem els anarquistes de Barcelona, el cas de l’Alfon, el jove magrebí Yassir, mort a la comissaria del Vendrell el passat 31 de juliol, el cas sonat del 4F, clar exemple de muntatge policial que va desencadenar detencions, tortures i, malauradament, la mort de Patrícia Heras, una de les víctimes d’aquest muntatge esgarrifós. Hem de lamentar que aquests no són exemples aïllats i probablement, us remetin a molts d’altres casos existents de repressió, injustícia, i brutalitat policial.

En la profunda crisi econòmica en la que es troba immersa el sistema capitalista, veiem com s’aguditzen les condicions d’aquest sistema i com les seves conseqüències són cada vegada més cruels. Davant d’això, la classe obrera es reorganitza i es radicalitza. Els poders del sistema capitalista en són conscients, saben que és essencial frenar qualsevol moviment revolucionari que sorgeixi i sota aquesta premissa, augmenta la repressió al carrer, ja sigui mitjançant les forces de seguretat de l’Estat o mitjançant la seva branca legislativa. No oblidem la llei “Mordaza” que fulmina tants anys de lluita, l’augment significatiu de totes les cares del feixisme al carrer, l’aparició de cases ocupades o seus controlades per persones d’ideologia nazi i feixista. Tots aquests elements fan palès el procés d’evolució feixista que pateix la nostra societat i el canvi en les condicions de vida, fets que agreugen encara més la nostra condició de classe obrera.

La classe burgesa dominant, busca en el feixisme la seva salvació, duent a terme mesures excepcionals d’espoliació contra els treballadors, preparant-se per a possibles guerres imperialistes de rapinya, per posar traves a una revolució que acabaria amb els seus privilegis de classe.

La victòria del feixisme la trobem, d’una banda, en la pròpia debilitat de la classe obrera, sovint desorganitzada, fracturada i paralitzada per una política socialdemòcrata que la divideix i la condemna, ja que col·labora amb els nostres enemics de classe i, per l’altra, en la pròpia debilitat de la burgesia, que fa evident la por imperant a la unió i organització de la classe obrera sota un únic objectiu, la revolució. En assumir que els vells mètodes de la democràcia burgesa i el conseqüent parlamentarisme ja no són suficients per a mantenir la seva dominació de classe, advoquen per un augment significatiu de la repressió.

Com a classe treballadora que som, el nostre pitjor enemic és el feixisme. Hem de combatre la seva presència que està organitzada i és present a casa nostra. Amb actitud combativa, cohesió, organització, consciència de classe i sent capaços d’avançar-nos als seus moviments, és necessari lluitar des de tots els espais contra aquest feixisme, ara que encara no ha concentrat totes les seves forces. Hem d’evitar que el feixisme s’assenti i s’enforteixi, Hem d’actuar amb duresa i colpejar-lo a cada passa que faci. Cal que trontolli.

Cal que ens organitzem per lluitar! No passaran, no passaran, no passaran! “