Gràcies, companyes que sou a primera línia en la lluita per la sanitat pública a Tarragona

Avui 15 de gener del 2015, el Grup en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ha ocupat l’espai del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya a la capital. Una vintena de persones a dins i una cinquantena a fora. I de nit, 13 persones, després de negociar amb els Mossos i de rebre menjar i mantes des de fora, han dormit a l’edifici públic per defensar que no ens morim perquè algun ric ho vol ser més i es dedica a tancar hospitals públics per afavorir-ne de privats. A Tarragona això té dos noms: Joan XXIII el públic i Santa Tecla el privat. Algú dirà que no té res a veure això amb l’hemodinàmica, però hi té a veure des del moment en què les necessitats sanitàries de les persones es posen en qüestió i no es cobreixen perquè diuen que no hi ha diners, mentre llencen els diners a mar pagant un deute a la banca que és un robatori a mà desarmada fet de dia i sense antifaç. Relacionar una cosa amb l’altra ha estat la feina del Grup de Sanitat i això és fer política. Política amb majúscules. Prendre la iniciativa i actuar directament damunt dels problemes, explicitar-los i no deixar que els retalladors i els que volen privatitzar-ho tot governin i ens malmetin la vida a totes i tots. No és cap conya que la mort del farmacèutic de Tarragona ha disparat una reivindicació que la bona gent de la ciutat fa des de fa anys ja, perquè en analitzar la sanitat pública per evitar que la desmuntin han vist clarament les mancances que hi ha i les que poden provocar fins i tot la mort de les persones de forma completament innecessària, si és que cap mort és necessària, que està clar que no.

Divendres a la tarda, a Tarragona es farà una concentració pel mateix tema i dissabte a la tarda també tindrà la gran manifestació ciutadana que des dels barris arribarà el centre per tal d’aturar la nefasta política de CyU en sanitat, una política que rep el suport d’ERC cada cop que aquests els voten els pressupostos. Els hem d’aturar ara i per fer-ho és i ha estat imprescindible al lluita desenvolupada fins ara per companys i companyes, gent diversa però bona en el fons que ha donat hores i hores de la seva vida per totes i tots, de forma desinteressada i esperant només que allò que en resulti de la seva lluita sigui un món més just i no sotmès només als interessos dels rics. Som-hi que així sí que es pot!!!

  Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT, del CIP, de l’Ateneu Llibertari Alomà i de la CUP de Tarragona