Una història del Priorat

Faltaven pocs dies pel 25 de novembre de 2012, dia d’eleccions al parlament de la Comunitat Autonòmica de Catalunya. La CUP del Priorat encarava la darrera setmana de campanya amb un parell d’actes, un a Porrera i un a Falset, que tancaven les primeres eleccions en què l’Esquerra Independentista de la comarca participava fent campanya.

Va ser a l’acte de Porrera. Parlaven el Xavi Milián de la CUP de Reus i la Roser Vernet, que anava a la llista de la CUP a la demarcació de Tarragona. Presentava l’acte l’Oriol Domènech, de la CUP Priorat. L’acte es va anar desenvolupant amb normalitat fins que el Xavi va parlar de les dietes que cobraven els representants comarcals per assistir al Consell d’Administració de SAGESSA. Dues persones del públic, el Jonàs Macip i Simó i la Gemma Peyri i Pellicer van interrompre les paraules del Xavi Milián per negar allò que acabava de dir. Van dir que allò no era veritat i que en Cèsar López (aleshores president del Consell Comarcal) no cobrava res per assistir a aquelles reunions. Parlaven amb la seguretat de qui sap de què va la cosa, ja que pel que fa al Jonàs Macip i Simó feia una mica més d’un any que era el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Priorat, i evidentment havia de saber de què anava tot allò.

Precisament feia exactament un any, i tal com reflecteix l’acta de la Junta general extraordinària i universal d’accionistes de la societat SAGESSA, assistència sanitària i social SA, s’havia reunit a l’Hospital de Sant Joan de Reus el 23 de novembre de 2011 per tal de cessar el Consell d’Administració i el Consell Rector anteriors i nomenar els nous.

Com a membre del Consell d’administració s’acomiadava el prioratí José Antonio Robles Cerezo, president sortint del Consell Comarcal amb CiU, i entraven al Consell d’Administració en Cèsar López (FIC) i al Consell Rector en Jaume Capdevila Ortí i en Joan Carles Garcia Vaqué pel PSC i en Joan Francesc Piqué Barceló per ERC.

Per pertànyer al Consell d’administració de SAGESSA es cobren, mitjançant dietes, uns set mil euros a l’any. Lliures d’impostos i absolutament legals. La feina que comporta aquesta pertinença són menys d’una desena de reunions anuals.

Doncs això.

Després de les eleccions municipals del 2011 va costar configurar el nou Consell Comarcal. Calia veure com la classe política prioratina engegava un nou mandat en l’estructura institucional més important de la Comarca.

Les eleccions havien deixat nou consellers a CiU, cinc a ERC, quatre al PSC i un a la FIC, el senyor Cèsar López.

Les negociacions no van ser fàcils, com sol passar en aquests casos, i eren molt ajustades, ja que una sola de les persones que eren conselleres podia aportar un vot molt valuós.

Després de diverses converses a diferents bandes, l’entesa arribà amb el pacte entre ERC, el PSC i la FIC que feia decantar el mandat cap a l’entesa entre les tres formacions.

Misericòrdia Montlleó, de CiU, es lamentava a la premsa que no haguessin fructificat les converses que la seva formació havia tingut amb totes les altres forces polítiques representades al Consell. Convergència i Unió perdia un Consell que gairebé sempre havia governat. És molt significatiu el post que penjà al seu facebook Unió del Priorat el vuit de juliol del 2011 en què per titular l’enllaç de la notícia sobre la nova configuració del Consell Comarcal hi deia: Ens han tornat el jornal.

En fi, es configura el Consell Comarcal i es configura el Consell d’Administració de SAGESSA amb els representants que provenen (en el cas del Priorat) del Consell Comarcal. I a partir de les dades es poden treure les conclusions que es vulguin.

Aquest serà el segon article en el què parlo sobre aquest tema. La coneixença de les dades que exposo són tretes de la premsa, de les xarxes socials i de les actes a les quals la CUP de Reus ha accedit ja que forma part dels òrgans aquí esmentats perquè tenen representació a l’Ajuntament de Reus. Durant anys, hi ha hagut informacions que mai s’han explicat. Cap dels partits que tenen representació al Consell Comarcal mai no ha explicat res. Al meu poble, els dos darrers alcaldes han estat consellers comarcals (un dotze anys i l’altre vuit) i mai han explicat res sobre la feina a l’ens comarcal.

El problema de tot plegat no rau en el fet que durant mitja legislatura el representant del Consell Comarcal no tingui dret a vot al Consell d’Administració perquè el Consell Comarcal del Priorat no té accions. El problema no rau en els aproximadament set mil euros anuals legals i lliures d’impostos que el representant del Consell Comarcal cobra per assistir-hi (multipliquem per tota la legislatura i dividim pel nombre de mesos i obtindrem el rèdit mensual). No, no és aquest el problema. El problema és el fet de delegar sense esperar res a canvi, ni més ni menys.

Quan s’apropen les eleccions municipals, el tema del Consell Comarcal mai no es parla als nostres pobles. A les darreres eleccions municipals, a quants programes electorals dels pobles del Priorat sortia alguna cosa relacionada amb el Consell Comarcal?

El consell Comarcal és un ens on s’hi treballa i on es gestionen coses de la nostra quotidianitat i del dia a dia dels nostres municipis i dels nostres veïns. Però continua essent un lloc que es visualitza com a opac i mancat de transparència, i fets com els que explico ho corroboren (a banda d’un passat gens gloriós). En una comarca tant petita, i en la qual ens podem conèixer tots seria fàcil de transmetre la informació, s’esvairien els dubtes sobre aquells que gestionen i la ciutadania ho veuria com a més proper.

Miquel Perelló i Segura és membre de la CUP del Priorat i del Casal Carrasclet