El compromís històric de l’independentisme d’esquerres

L’aparició de Podemos ha provocat un tsunami polític en tots els aspectes a l’Estat Espanyol, i el procés independentista engegat a la CAC no n’ha estat una excepció.

Malauradament aquest partit ha renegat de la tradició històrica de l’esquerra rupturista catalana que lligava la lluita per l’alliberament nacional a l’alliberament social, apostant així per la confrontació entre aquestes dues lluites.

Segons Podemos, les demandes de sobirania del poble català no estan entrellaçades amb les demandes de major sobirania econòmica, lluita contra les retallades, per un treball digne, etc. compartint d’aquesta manera anàlisi amb CIU.

Tant CIU com Podemos es retroalimenten com molt bé assenyalava l’article “L’amant secret de Podemos” sabent que aquests dos partits no comparteixen espai polític per tant no es prendran vots entre ells. Així doncs tant els uns com els altres voldran vendre el proper cicle polític com una confrontació entre la qüestió social i la qüestió nacional, els uns amb el « primer la independència i després ja veurem » i els altres amb el « canviar una bandera per una altra no ens serveix per res ».

Però realment es tracta d’això? L’independentisme d’esquerres sempre ha apostat per la independència com una forma de confrontació amb l’oligarquia, recollint així el llegat històric de les lluites obreres dels 60 i 70 que lligaven les lluites de classe a les demandes de llibertat nacional. I les mobilitzacions massives a favor de la independència de forma més o menys clara han demostrat la necessitat de construir una nova República amb major justícia social, potser no ho han fet amb la claredat que a alguns ens agradaria però no es pot negar la voluntat de canvi social.

Per tant ens trobem amb una situació en què cal fer entendre a la gent treballadora que la lluita pels seus interessos econòmics i socials implica unificar ambdues lluites i aglutinar sota la idea de la independència totes les demandes socials.

En els mesos vinents l’independentisme d’esquerres necessita assumir com mai el seu compromís històric per tal d’inserir-se en totes aquelles mobilitzacions dels i les treballadores per fer-los entendre que les solucions no ens vindran ni des de Madrid ni des de les classes dominants catalanes, tal com s’ha estat fent amb la campanya « Esquerres pel Sí Sí »

En aquest sentit, la CUP com a síntesis del lligam entre ambdues lluites i sent conscient de la situació històrica en la qual ens trobem ha llançat molt encertadament la proposta de la Crida Constituent sota la qual vol aglutinar tots aquells sectors socials que apostin per un Procés constituent que defensi els interessos objectius de les classes populars.

Així doncs l’independentisme d’esquerres té la responsabilitat històrica que la Crida Constituent esdevingui un agent polític clau en el desenvolupament dels successos polítics en els mesos vinents a la CAC. Tenint clar que només amb la independència podrem construir un país que camini cap a la plena sobirania econòmica i la justícia social i que aquest procés tan sols podrà arribar fins al seu final amb el lideratge de les classes populars organitzades.

  D. Puig és militant de l’Esquerra Independentista de Reus