Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

Necessito esplaiar un crit, un crit que vaig reprimir un dia quan esperava el torn perquè em visités el “meu” metge.

Com per una espurna no mancada de sana ironia, em vaig preguntar quants dels que érem presents en aquella gran sala massificada tindrien alguna referència del Sr. Price, del Sr. Waterhouse o del Sr. Cooper? Segurament ningú. Del que sí que estava completament convençut és que mai ningú de PricewaterhouseCoopers (empresa consultora que assessora el Departament de Salut de la Generalitat i que va planificar la fragmentació i desvaloració de l’ICS) coneixeria mai cap dels allí presents, si no era com a “blancs”, terme que utilitzen alguns publicistes per referir-se a un potencial consumidor. Vaig tenir ganes de pujar dalt d’un seient i cridar: “Sabeu el que passa amb el vostre dret a una sanitat digna? Sou conscients què significa la privatització de la sanitat pública? Voleu saber com us afecta? Tindrem lloc al pap també per digerir i empassar-nos aquest atac contra un dret tan fonamental?”. No crec que cap dels meus virtuals oients tingués cap dubte a l’hora d’entendre la salut com un bé fonamental i considerar l’accés a la salut com un dret universal.

De ben segur, però, que hi haurà més d’una persona que defensarà la gestió privada, per exemple la gestió d’uns aparcaments a la ciutat, per allò, tan fals com avorrit per tota una sèrie de gestions ineficaces i d’eficaces propagandes tendencioses, que l’empresa privada és més eficient que la pública. Senyors i senyores, els voldria plantejar una senzilla reflexió: la privatització, o el seu nou eufemisme, externalització, no és pas que un senyor molt ric i molt preparat que ha sabut gestionar amb èxit els seus negocis i que en sap un pou, es farà càrrec de, per exemple, la nostra sanitat, rendibilitzant els recursos existents i consolidant-ne de nous. Aquests senyors que pugen per la nostra sanitat no són empresaris. No hi ha un Sr. Price que sigui un cap d’ala en la direcció hospitalària, ni un Sr. Cooper que sigui un primera espasa en l’administració d’un ambulatori. En el sentit tradicional, que és el que encara està present en la mentalitat i la bona fe de la majoria de la ciutadania, no hi ha ni tan sols empresa.

“Escolteu-me!”, els voldria dir. Darrere de tot plegat hi ha una colla d’accionistes que reclamaran beneficis clars a cada final d’exercici i si un trimestre no és bo, pressionaran els seus administradors i si el següent trimestre tampoc els surten els números, els destituiran per uns altres que no deixaran perdre aquesta oportunitat i faran qualsevol cosa per merèixer un càrrec tan lucratiu. Són inversors, i tant els és especular amb un malalt de càncer com amb un viaducte sobre una autopista. Per a aquesta gent ni tan sols som mercaderia més o menys tangible, som un producte financer. “Si us plau”, voldria cridar, “feu un esforç, us podeu imaginar una junta d’accionistes on aquests s’aixequin de la cadira per aplaudir una gestió sanitària que aconsegueixi un excel·lent servei als ciutadans? Si apliquem un mínim de lògica, la imatge se’ns presenta ridícula. Us podeu imaginar com pot acabar la cosa?”

Com diu un dita popular: qui té salut i llibertat és ric i no ho sap, ja que el seu veritable valor es coneix quan ens manquen. Hem d’esperar, pacients, el deteriorament del nostre sistema sanitari públic a grans passos mentre augmenten progressivament les mútues i els despatxos privats en centres hospitalaris públics sense cap tipus de fiscalització per part de la Generalitat o l’ajuntament de Reus i sense cap llei específica que ho reguli?

De fet, el que vaig fer a l’Ajuntament de Reus un 2 de desembre del 2011, en nom de tota l’assemblea de la CUP en el transcurs de la segona reunió del consell d’administració d’INNOVA, amb Prat encara ocupant la cadira de gerent a escassos metres, va ser trencar les inèrcies còmodes, assolellades i insanes dels consellers “progressistes” i “democratacristians” i fer encallar la màquina d’emplenar butxaques. Canviant de registre, us exposo un fragment de l’acta, la mateixa acta on consta el suport i la ratificació del Sr.Prat al capdavant de la institució amb els vots favorables de CIU, PSC,PP i ARA Reus :

Amb l’objectiu i la bona voluntat de contribuir al bon funcionament de les institucions municipals, de bona fe i sempre mirant per l’interès de la ciutat i del bé comú, vaig demanar una sèrie d’informacions en referència a INNOVA, que m’han estat negades. La llei determina que, com a conseller, les meves funcions passen, entre d’altres, per fer un control de la gestió, participar en la gestió, i eventualment, aprovar o desaprovar el funcionament d’INNOVA.

Dit això, tinc una responsabilitat personal que, en conseqüència, pot derivar en una responsabilitat judicial, civil o penal. Davant la manca d’informació no puc exercir la funció que la llei m’atorga, i cauen en la meva responsabilitat i autoritat uns perjudicis(o prejudicis?) que no puc calcular en tota la seva magnitud, ja que aquesta manca d’informació m’impossibilita exercir tots els drets que em dóna la llei com a conseller. I em produeix una indefensió basada en el desconeixement real de la situació.

Aquest dret d’informació, que neix en la llei, que el protegeix, no me’l poden limitar. De bona fe, i amb molt bona voluntat, he demanat exercir la meva responsabilitat, drets i deures, però l’alcalde de la ciutat m’ho ha negat.

Com que vostès no m’han reconegut aquest dret que m’atorga la llei –qui mana és la llei– i aquesta diu que tinc l’obligació i el dret de conèixer tota la informació, jo, per poder complir el meu deure, els anuncio que recorreré a la via judicial, i que em reservo les accions civils, penals i administratives que em corresponguin, ja que crec que no es tracta d’un acte de negligència, sinó de mala fe, i perquè siguin ells i elles qui reconeguin aquest dret que vostès m’estan negant i els obligui a actuar sempre en el marc de la llei.

No puc permetre que vostès es situïn al marge de la llei i, a través de la via judicial, intentaré restablir els criteris d’administració que la llei marca. Per finalitzar, demano al president que comuniqui al secretari que reculli en l’acta l’anunci d’aquesta acció legal, ja que crec que els meus drets bàsics com a conseller a hores d’ara estan lesionats.

Els antics gerents i el mateix alcalde, Carles Pellicer, en aquest cas president, ens responien que la llei de protecció de dades personals no permetia que un regidor i conseller de la mateixa empresa tingues accés a aquesta informació. Us imagineu ser soci accionista d’una empresa i no tenir accés als sous de la plantilla, ni tant sols saber el sou del teu gerent?

Factures sense control, “endolls” laborals, sous astronòmics, despeses milionàries sense justificar, informes i assessories que ningú ha vist mai, amb la complicitat d’empreses auditores com PWC i Faura Casas, subcontractacions a dit, i molts altres fets que es poden estendre per tot Catalunya , van tenir el seu laboratori de proves a Reus i a les Terres de l’Ebre.

Una còpia a gran escala del hòlding INNOVA-SAGESSA a Catalunya? Us podeu imaginar desenes de consells d’administració amb majoria de polítics locals de CIU, PP, PSOE, ERC i ICV gestionant la nostra salut sense cap tipus de fiscalització per part de la Generalitat? Com passava o passa a Reus i a les Terres de l’Ebre? Doncs això ja està passant.

El model d’INNOVA, en síntesi, és un experiment neoliberal que sota la denominació de “nova gestió pública” ha fet possible que una sèrie de càrrecs directius facin de la gestió del diner públic una menjadora que dóna lloc a un sistema clientelar que està saquejant les arques públiques tant de l’àmbit sanitari com d’altres àmbits.

El conseller Boi Ruiz vol tancar aquest escàndol obviant la clara relació i responsabilitat que afecta directament la conselleria de Sanitat –també amb Marina Geli– i a la presidència del govern de la Generalitat. Volen passar per alt que milions d’euros han estat facturats de manera fraudulenta i volen passar per alt que el mateix govern municipal( amb Lluís M. Pérez i Carles Pellicer) i autonòmic s’ha beneficiat o han encobert la corrupció des del primer fins a l’últim dia.

No crec que es puguin encarar les grans qüestions actuals sense un pensament que vagi a l’arrel del problema. No es poden plantejar solucions epidèrmiques a termes com la corrupció política o a la manca de control democràtic del diner públic. Tot el que no sigui radical és un pedaç.

Em permetre acabar la reproducció d’aquest petit extracte del preàmbul que vaig tindre la sort d’escriure ara fa un any pel llibre El preu de la Salut, completant la frase de la bona gent de l’ANC ,en un país normal, Boi Ruiz i d’altres haurien d’estar ara mateix inhabilitats o jutjats.

  David Vidal Caballé és regidor de la CUP de Reus