La CUP denuncia la privatització encoberta de la sanitat pública al Camp

Presenta a l’Ajuntament de Valls una moció contrària als plans del CatSalut. Alerta que el concurs del CAP d’Alcover només és el principi del què pot passar

La CUP de Valls presenta al Ple Municipal de l’Ajuntament de demà divendres, una moció de denúncia i oposició als plans del CatSalut per a estendre la gestió privada dels serveis sanitaris públics a la Província de Tarragona. La CUP tem que a la llarga, la gestió de serveis i centres d’atenció primària de l’ICS, també a l’Alt Camp i a la Conca, acabi passant a mans privades, com ja passa en alguns casos.

El 13 de març del 2013 se signava el conveni marc de col·laboració entre les institucions públiques ICS i GIPSS i la institució privada Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, impulsant plans funcionals que plantegen una actuació conjunta de tots ells en diversos sectors de la sanitat: rehabilitació, pediatria, atenció domiciliària, cirurgia, atenció continuada, etc. El què la CUP considera una estratègia de privatització encoberta dissenyada per l’empresa Pricewaterhouse Coopers (PWC) per encàrrec del Conseller de Sanitat de la Generalitat (i expresident de la Unió Catalana d’Hospitals) Boi Ruiz.

El gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de Salut, Josep Mercadé, ha respost per escrit les preguntes que diferents organitzacions polítiques, sindicals i d’usuaris i usuàries de la sanitat pública van plantejar-li el passat 20 de novembre en relació als Plans Funcionals, que consideren que és un Consorci encobert per fusionar el sector sanitari públic i el privat. La resposta epistolar de Mercadé reafirma literalment la tesi del Consorci.

L’adopció d’un model de Consorci sanitari territorial público-privat significaria un pas més en la privatització de la sanitat pública a Catalunya, que tindria efectes molt perjudicials, no sols per als usuaris i usuàries, sinó també per als i les professionals sanitàries: aprofundiment en la creació de la triple llista d’espera (públic, mútua, privat), “prestamisme” laboral, greuges de drets i sous entre sanitaris, etc.

El cas d’Alcover, un pas més en la deriva privatitzadora

David Vidal, regidor de l’Ajuntament de Reus i representant de la CUP a la reunió amb Mercadé, denuncia que aquest no respon a la pregunta de l’afectació dels plans funcionals a la resta de comarques més enllà del Tarragonès i el Baix Penedès, “quan verbalment ens va confirmar que l’afectació dels plans funcionals podria arribar a totes les comarques a través de GIPSS i l’ICS de la província”. Aquest fet, considera que “és especialment greu perquè obriria la porta a que agents privats operessin en les comarques on només operen empreses o institucions públiques”.

A les comarques del Camp l’any 1993 es va iniciar el procés de fragmentació i desmantellament de l’ICS amb l’externalització de serveis com Arxius, Magatzem, Bugaderia, Cuina, Manteniment, Banc de sang, Radiologia i Onco-hematologia, que fins llavors gestionats íntegrament per l’ICS. El 2007 va arribar l’aprovació de la Llei del Tripartit que transformava l’ICS en empresa pública. Amb la modificació de l’ICS es va fer possible privatitzar la gestió de tots els centres de l’ICS amb l’externalització dels seus serveis. La creació de les Entitats de Base Associativa (EBA), amb l’excusa de donar més autonomia als centres, va permetre la privatització de la gestió d’alguns centres com el CAP d’Alcover. Tot i que en algun cas concret com aquest els resultats sobre el servei hagin estat positius, per contra també ha implicat convertir el servei sanitari en un negoci i per tant la seva liberalització i lliure concurrència, amb la qual cosa ara ens trobem amb l’angoixa que grans empreses sense experiència en la sanitat primària i que clarament especulen amb els negocis, poden passar a gestionar aquest servei bàsic.

Malgrat la falta de transparència existent tant l’estat espanyol com a Catalunya, que impedeix accedir a dades que ens permetin avaluar el model de centres sanitaris privats que estan substituint per tot l’estat als públics, l’evidència científica internacional demostra que les probabilitats de mort si ets atès en un hospital amb ànim de lucre són majors que si ets atès en un hospital públic (no lucratiu): un 2% superiors en adults; un 9,5 % superiors en nounats; un 8 % superiors en pacients renals crònics.

La CUP tem que a la llarga, la gestió de més serveis i centres d’atenció primària de l’ICS, també a l’Alt Camp i a la Conca, acabin passant a mans privades. Per contra, defensa que en lloc d’ampliar l’àmbit d’actuació del món privat a la gestió de la sanitat pública, el què s’ha de fer és recuperar per a l’ICS tots els serveis i centres sanitaris que ara no gestiona directament, ja que només un sistema sanitari públic i únic garanteix la universalitat i qualitat del servei.

La figura del consorci, la menys regulada

Com a antecedent del Consorci encobert que vol estendre la Generalitat arreu de la província de Tarragona, conjuntament amb l’empresa pública GIPSS i la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, cal destacar la creació entre l’any 2004 i 2005, del Consorci per a l’Atenció Social i a la Dependència i el Consorci Serveis Bàsics de Salut, inserits ambdós dins l’organigrama de la Xarxa Santa Tecla, i conformats pel Consell Comarcal del Tarragonès i el Baix Penedès, l’Ajuntament de Tarragona i del Vendrell i les tres fundacions que conformen la Xarxa Santa Tecla. Des d’aquests dos òrgans, la Xarxa Santa Tecla s’ha fet -amb la complicitat de les institucions locals i comarcals- amb el monopoli de la gestió sanitària de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès.

Els Consorcis són entitats dotades de personalitat jurídica i patrimoni propi, creades per diverses administracions públiques pertanyents a diferents àmbits territorials (estatal, autonòmic o local). La legislació local també admet que puguin integrar-hi entitats privades amb i sense ànim de lucre. La regulació dels consorcis és mínima, suposant de fet la figura consorcial una simple cobertura formal, sent els continguts de l’Estatut de cada consorci els que defineixen en cada cas el marc organitzatiu i legislatiu aplicable. La direcció dels consorcis depèn de la seva Junta General i / o del seu Consell Rector, els membres representen a les entitats consorciades.

Dossier: Informe sobre la creació, funcionament i continguts dels Plans Funcionals i els consorcis sanitaris al Camp de Tarragona

Tags: ,