El Priorat, de Milton Wolf a Kobane passant per San Cristobal de las Casas

Digues-li Pla Marshall, digues-li NAFTA, digues-li TTIP

Aquest any es fan les primeres jornades internacionalistes del Casal Carrasclet. Presentar Ítaca, l’organització internacionalista de l’Esquerra Independentista, era la primera cosa que volíem fer. Presentar l’organització, presentar l’eina que ens ha d’ajudar a transmetre i a difondre la nostra solidaritat. La presentació va a càrrec de l’Arnau Carné, aprofitant també per exposar les desigualtats a escala planetària, desigualtats que engeguen processos de submissió. Una xerrada sobre Veneçuela per part de Meritxell Bonastre ens ajudarà a entendre tot això del procés bolivarià i podrem veure més enllà de la independència d’himne i bandera. Després una conferència sobre el Kurdistan, que farà en Quim Arrufat i ens permetrà sentir una veu experta per sobre dels silencis a què sotmeten a pobles com el Kurd.

Aquestes jornades, que han estat possibles per l’esforç de les companyes Andrea i Montse, no són però, les primeres activitats relacionades amb l’internacionalisme que es fan al Casal. Palestina i Euskal Herria són dos precedents, ambdós casos, com els de les jornades, busquen complicitats amb els llocs d’origen allunyant-nos dels discursos oficials i dels ja esmentats i perillosos silencis.

Però evidentment, el Casal Carrasclet, la CUP i l’Esquerra Independentista del Priorat no són les primeres persones a treballar l’internacionalisme al Priorat, ni en tenen la patent. L’internacionalisme al Priorat té un llarg camí recorregut.

Internacionalisme. Tendresa entre pobles. Internacionalisme al Priorat a la primavera de 1938, Brigadistes Internacionals acampen a diversos pobles del Priorat esperant la contraofensiva més important que succeirà als Països Catalans durant tota la guerra contra el feixisme, la Batalla de l’Ebre. El feixisme, eina del capital, quan no pot dissimular, o bé, quan és en descomposició, i al que cal combatre. Brigadistes que van venir de tot arreu per defensar els valors universals, però per anar més enllà, perquè ho volien tot. Brigadistes que volien defensar la construcció d’un món nou i d’un futur sense feixisme, sense hipoteques, sense xantatge econòmic disfressat de solidaritat paternalista.

Internacionalisme. Entendre que vivim en un món on caben molts mons. Als anys noranta al Priorat la solidaritat amb la revolta zapatista pren caire organitzat. El Col·lectiu Priorat Xiapas ens va ajudar a entendre que hi havia una revolta que anava més enllà del putrefacte sistema polític del govern mexicà del PRI, que anava més enllà dels cacics, dels senyors i dels soldats. Era una revolta que ho volia tot, i que més enllà de Mèxic veia la letal amenaça del NAFTA, que condemnava a un munt de persones a la misèria, a la fugida cap a Rio Grande, als punts de mira de les policies frontereres nord-americanes.

Internacionalisme. Perquè deia l’Anton Reixa, que als països petits hi ha grans coratges. Saber què passa al Kurdistan per poder-los ajudar, per poder difondre. Perquè allà no es lluita només contra la púrria feixista de l’Estat Islàmic. Perquè es lluita per canviar-ho tot, perquè més enllà dels islamistes hi ha la casta sunnita, els neocon d’Al·là. Perquè més enllà, tractats com el TTIP són els que fan reconduir la geopolítica mundial i són els responsables que pobles com el Kurd paguin les conseqüències.

Al Priorat hi ha molt poqueta gent, i al Casal Carrasclet menys. Som perifèria, interior i al mig dels Països Catalans, però perifèria. Però la solidaritat no entén de centres ni de pols, i si volem anar més enllà, cal tenir clar que ha de ser de la perifèria al centre, i de baix cap a dalt, perquè sempre, sempre i sempre cal anar més enllà. I al Priorat, i al Casal Carrasclet, farem el que podrem, perquè som internacionalistes, perquè som independentistes.

El Milton Wolff desfila sota la Mola en una foto que tenim al Casal Carrasclet, a la carretera entre la Torre de Fontaubella i Marçà hi ha la tomba d’un brigadista que mai va poder tornar a casa. Tenim llibres de la Guiomar Rovira i discursos gravats del Sots Comandant Marcos. Tenim cançons i documentals. Tenim l’organització Ítaca, però sobretot tenim amics i amigues que vindran al Casal a explicar-nos allò que passa arreu del món per tal de què en puguem ser solidaris.

Del Priorat al món, de la perifèria al centre i de baix cap a dalt per construir uns Països Catalans absolutament solidaris.

  Miquel Perelló i Segura és membre de la CUP del Priorat i del Casal Carrasclet