Interstellar

Ahir vaig anar a veure al cinema la pel·lícula Interstellar, i així a trets generals, puc dir (que consti que no he llegit encara cap opinió de cap físic) que està prou bé alhora d’interpretar certs processos físics que segons la teoria de la Relativitat General d’Einstein es desenvolupen en l’univers, malauradament algunes d’aquestes afirmacions que deduïm de les equacions, avui en dia encara no les podem posar a la pràctica, tot i així el senyor Nolan té la decència de no inventar-se (del tot) unes regles i jugar amb les de la relativitat general, que donen per molt de joc.

Dit això, la pel·lícula sí que planteja certs debats, que encara que semblin allunyats, no ho són, i que hem d’abordar-los tard o d’hora per tal de posar sobre la taula els arguments trampa i desmentir-los, aquests sovint provenen de l’idealisme filosòfic i estan estesos per tot el món de la ciència, que per molt científica i material que sembli, sovint no deix de ser idealista. Precisament n’hi ha tres que són molt interessants. A) la terra ens torna tot el “mal” que li fem? B) Perquè parlem de col·lapse mundial, sense citar el mode de producció capitalista? C) Són les idees el que guien a la humanitat? Aniré a exposar els punts A i B, i deixaré el C per al debat obert que tenim sovint al respecte, ja que tot i que l’A i el B també són punts llargs a desenvolupar, el C penso que ho és molt més, i que amb un article no podria fer-ho, no cal dir i puntualitzar que jo en el cas del C opino que no és així o no només així.

A) la terra ens torna tot el “mal” que li fem?

Òbviament, no ens queda altra que dir que no, que la terra no ens torna res, que la terra no té voluntat pròpia i que tota acció “perjudicial” no juga en contra d’aquesta sinó més aviat en contra nostra. Afirmacions com aquestes són profundament monoteistes, i canvien Déu o Ala o qui sigui, per “la terra” o “la mare naturalesa”. És dolent contaminar? És bo reciclar? No podem atribuir conceptes construïts socialment per les diverses societats i modes de producció humans, a la naturalesa. De fet, els efectes d’una bomba atòmica i els d’un meteorit són similars, però el fet que un “es podia evitar” i l’altre “és natural”, ens fa afirmar que un és dolent i l’altre no és dolent (que tampoc bo); un contamina i l’altre no; etc. Hem de defugir de misticismes. Sí tirem massa CO2 a l’atmosfera, fem que la calor que produeix l’entrada dels ultraviolats a la terra no pugui sortir, per tant augmentem la temperatura d’aquesta, per tant es fon el gel, per tant potser un dia les Canàries queden sota el nivell del mar. Clar que això és una simplificació, ja que és un cúmul de processos interrelacionats el que fa que s’escalfi el planeta, tot i així, aquesta simplificació, ve a dir que no hi ha una voluntat terrestre sinó que és l’ésser humà qui modifica la natura, i depenent de les modificacions, aquestes influiran positivament en el nostre desenvolupament social o no. Entenent que valorem socialment positiu que no desapareguin les Illes Canàries en el seu conjunt, no només pel que fa la part humana (que els d’una classe canària sí que podrien desaparèixer i ho celebraríem), sinó que també per la part animal, vegetal o simplement paisatgística. Una cosa, que compartim, és concebre la terra com un “organisme viu” i l’altre ben diferent és afirmar que aquesta es venjarà de nosaltres pel mal que li fem, abans s’hauria de venjar del nostre Sol que el dia que es col·lapsi “c’est fini”, en canvi lo nostre té solució: la revolució socialista.

B) Perquè parlem de col·lapse mundial, sense citar el mode de producció capitalista?

És una moda ja cansina, que totes les pelis o sèries de l’establishment, posin en situacions a la humanitat on hem de respondre com a espècie i no es talli ni un sol coll a una de les responsables d’aquesta situació. Més surrealista és encara quan ens plantegem marxar a un altre planeta a començar de nou arrossegant totes les misèries, especialment ètiques i ideològiques, de la barbàrie capitalista. L’argument és senzill, la terra es col·lapsa, per què? A causa de males pràctiques. De qui? De la humanitat. Per què? Perquè som uns egoistes, bla bla bla. Vinga va. Més cutres no podien ser. No és pas l’egoisme el que ens guia a fer del món un contenidor senyores guionistes, és la misèria i els processos socials del mode de producció capitalista. Ja ho deia la companya Luxemburg: socialisme o barbàrie. Clar que és més fàcil fer un mea culpa, dir que totes som les responsables per igual i haver de fer front a la barbàrie com a espècie; doncs jo els hi dic, si, fem-ho com a espècie, però abans acabem amb les relacions de producció burgeses, com per exemple amb les mercaderies o el procés de revalorització del capital, o podeu anar a Andrògena o a Syri que la merda seguirà sent merda, i l’explotació sent explotació. O sigui, parlar del col·lapse terraqüi, i atribuir-lo a les males conductes morals, és el mateix que dir “portat bé o aniràs a l’infern”, obviant amb aquest tipus d’afirmacions coses tan quotidianes (mes que anar al mercat o al bar senyors Manel) com els processos socials, la història, la lluita de classes, l’explotació de l’ésser humà per l’ésser humà, el masclisme o l’imperialisme.

I acabant i relacionant-ho el punt C, afirmant el que és tant antic i postmodern alhora, que “són les idees, els caràcters i les conductes personals l’únic que guia la humanitat” i que si actuem en conseqüència deixant-nos portar per les bones intencions tindrem un món millor. Afirmant això tornarem a caure en els errors fatals que caiem contínuament.

Així que ja sabem si posem, el plàstic al plàstic, el paper al paper; el cotxe al garatge, la bici per sobre de tot i res d’aerosols; la terra no ens podrà fer la guitza i no farà falta que anem a 15.000 anys llum a viure i no haurem d’esclavitzar a vés a saber quin maleït poble perdut de la mà “de la mare naturalesa” perquè ens construeixi la nau, a no, que d’esclavitud no n’hi ha i classes menys, que això era abans, i de pobles tampoc que només som una sola espècie! Visca el capita enciam!

  Santi Fortuny, membre del Casal Popular Sageta de Foc i d’Endavant (OSAN) Tarragona