La CUP demana que es paguin impostos i taxes en funció de la renda i altres criteris socials

Proposa que les llars principals paguin menys IBI que segones residències o pisos desocupats. La CUP de Valls presenta 10 al·legacions a les ordenances fiscals de l’Ajuntament pel 2015 perquè les reduccions d’impostos s’apliquin als més vulnerables per la crisi. Torna a proposar baixar o eliminar taxes a entitats sense ànim de lucre.

La CUP presenta un total de 10 al·legacions a la proposta del govern municipal d’ordenances fiscals per al 2015. El període per presentar al·legacions es va acabar ahir i l’aprovació definitiva serà al Ple Municipal del divendres 5 de desembre. Les al·legacions van destinades, entre d’altres coses, a augmentar les taxes sobre ocupació de l’espai públic de caixers automàtics i empreses subministradores de serveis públics; baixar la taxa de brossa dels locals d’entitats sense ànim de lucre i dels habitatges dins del nucli urbà en contraposició a xalets i disseminats; baixar o eliminar les taxes que es cobren a les entitats sense ànim de lucre per a l’ús d’espais municipals; introduir el criteri de responsabilitat social en la quota de l’IAE per reducció de plantilla en l’exercici en curs; eliminar la quota de 3€ per usuari que les entitats esportives han de pagar per l’ús de les instal·lacions esportives municipals; etc.

Pel què fa a la rebaixa general de l’IBI urbà, la CUP proposa rebaixar-lo només en el cas de les llars principals i subvencionar-lo per a les famílies amb rendes més baixes i altres criteris socials. També proposa subvencionar el 25% de l’IBI per aquelles llars no principals que es lloguin.

Per la CUP les ordenances fiscals són una eina més per la transformació social i de lluita contra les desigualtats i la pobresa. La política fiscal d’un ajuntament pot ser una bona estratègia per a fer front a la crisi i els seus efectes sobre l’endeutament familiar, l’atur i l’augment de la pobresa. Però també pot contribuir en temes claus com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme o de suport al teixit associatiu.

La CUP aposta per una revisió profunda de la concepció i definició de les ordenances fiscals a la ciutat, perquè aquesta és una de les eines més importants que té l’ajuntament per a aplicar justícia social i ajudar els més desafavorits d’una manera estructural i no caritativa. Per això ha presentat un seguit d’al·legacions basades en la idea principal que les taxes que paguen els ciutadans no han de ser iguals per a tothom, sinó en funció de la renta i altres condicionants: qui més té, més ha de contribuir-hi. D’això se’n diu “progressivitat” i és un criteri molt utilitzat en d’altres administracions.

AL·LEGACIONS DE LA CUP A LES ORDENANCES FISCALS 2015

  1. Aprovar, en el mateix Ple, les subvencions dedicades a ajudar a pagar els impostos i les taxes a diversos col·lectius, amb les ordenances fiscals

Proposem que en el mateix ple on anualment s’aproven inicialment i definitiva les ordenances fiscals, també s’incloguin les subvencions amb les que moltes famílies i col·lectius desafavorits econòmicament paguen les taxes i els impostos. Creiem que els dos processos han d’anar en paral·lel ja que un no es pot dissociar de l’altre.

  1. Equiparant el tracte fiscal de les famílies nombroses al de les famílies monoparentals

  2. Introduint criteris econòmics i/o de renda a totes les línies de subvenció o ajuda, suprimint en temps de crisi les ajudes universals o directes a col·lectius.

  3. Proposem que en el mateix ple on anualment s’aproven inicialment i definitiva les ordenances fiscals, també s’incloguin les subvencions dirigides a l’activitat econòmica

  4. Introduint les mateixes exempcions que s’apliquen al Barri Antic de Valls per implantació d’activitat econòmica a aquelles activitats d’economia cooperativa o nova emprenedoria definides com activitats d’economia sostenible que s’implantin a qualsevol punt de la ciutat.

  5. Introduint el criteri de atur i d’altres percepcions que es rebin o s’hagin deixat de percebre (la PIRMI, per exemple).

  6. Establint una subvenció del 25% en l’IBI per aquelles llars no principals que es lloguin.

  1. Aprovar, en el mateix Ple, un reglament per determinar la consideració de llar principal i de llar no principal.

Davant la dificultat d’aplicació del recàrrec del 50% pels pisos buits, proposem establir una altra diferenciació entre llar principal i llar no principal, a partir del mateix criteri que es feia servir per establir què era un habitatge desocupat: que no hi hagi cap persona empadronada i que no es registrin consums d’aigua o que, tot i haver-n’hi, l’habitatge no reuneixi les condicions mínimes de seguretat o salubritat (article 5 – apartat 7 de l’IBI). Proposem que això es faci en un reglament propi, en el que s’inclogui com es realitzarà.

  1. Gravar de diferent manera, en l’Impost de Béns Immobles, una llar principal i una llar no principal

Modificació de l’article 7è:

Establir un tipus de gravamen d’IBI urbana del 1,06% per aquelles llars principals i del 1,10% per aquelles llars no principals.

  1. Estudi de costos de taxes i preus públics

L’establiment de les taxes i els preus públics cal que vinguin determinats per un estudi acurat sobre el cost real del servei, per tal de determinar si les actuals xifres són reals, en el sentit que la taxa que es cobri per la prestació d’un servei sigui màxim la del seu cost i, en el cas del preu públic, es sàpiga que s’està cobrant de més (si és així) a l’usuari respecte el cost d’aquell servei. Per tant, demanem que hi hagi un estudi sobre el cost real dels serveis pels quals l’ajuntament cobra una taxa o un preu públic.

  1. Modificar la taxa per ocupació de subsòl, sòl i vol de la via pública pel que es refereix a caixers automàtics de bancs i caixes.

Proposem canviar la redacció d’un apartat de l’article 6è d’aquesta taxa i canviar també la tarifa pels caixers automàtics la utilització dels quals precisi ocupació de la via pública per part dels clients.

- En l’apartat 8 de l’article 6è trauríem la paraula “caixers automàtics”, quedant així:

8. Màquines expenedores d’ús des de la via pública –, servei de préstec de vídeo i altres.

8.1 Per expenedor d’ús des de la via pública i any 143,10€

- Afegiríem un apartat núm. 9 en aquest article 6è, amb la nova tarifa:

9. Per caixers automàtics d’ús des de la via pública i any 400,00€

  1. Modificació de la Taxa per la recollida, eliminació, verificació i transport d’escombraries pel que es refereix a la tarifa referida a l’article 5.2 apartat F que s’aplica a les seus socials, subapartat 1, “Per les seus socials d’entitats sense ànim de lucre”

Proposem la reducció de la tarifa que es proposa per l’any 2015 de 114,20€ a 55€.

  1. Modificar la Taxa per la recollida, eliminació, verificació i transport d’escombraries pel que es refereix a la tarifa que s’aplica per habitatges i locals, incloent-hi també dos criteris:

1) Si l’habitatge és un xalet o edificació aïllada, o un habitatge dins un grup d’habitatges col·lectius

2) Si l’habitatge es troba dins el nucli urbà o fora d’aquest, en urbanització o barri lluny del nucli urbà

Amb la incorporació d’aquests dos criteris, proposem substituir tot l’apartat A de l’article 5.1 d’aquesta Taxa, que tindria el següent redactat (amb nova tarifa inclosa):

NUCLI URBÀ

Per habitatge o apartament (habitatges col·lectius) 90€

Per xalet, edificació aïllada o pareada 107,05€

Per locals comercials sense activitat 25€

ALTRES (urbanitzacions, etc.)

Per habitatge o apartament (habitatges col·lectius) 100€

Per xalet, edificació aïllada o pareada 114,20€

Per locals comercials sense activitat 30€

El criteri que s’ha seguit en l’elaboració d’aquesta relació és que les habitatges fora de nucli urbà se’ls apliqui una taxa major que les que es troben en nucli urbà pels costos que té el trasllat d’aquesta infraestructura en aquestes urbanitzacions. En el mateix sentit, també creiem que els ciutadans que viuen en habitatges col·lectius han de pagar menys que aquells que viuen en edificacions aïllades o cases. En cap cas, la tarifa que proposem és més cara que la tarifa única per habitatge proposada en les ordenances fiscals 2015 (114,20€), que seria una casa en una urbanització; en totes les altres categories, la tarifa es redueix, atès el servei que la ciutat rep.

  1. Taxa per serveis culturals i taxa per utilització béns i instal·lacions municipals

Per facilitar l’accés de les entitats vallenques a les instal·lacions municipals, proposem els següents canvis:

- Modificar, en l’article 5è, Epígraf 1, la tarifa de Actes amb entrada i sense ànim de lucre dins passant la quantitat d’ocupació parcial de 207,55€ a 103,77€; i l’ocupació global de 284,75€ a 142,37€.

- Modificar els Epígraf 2 i Epígraf 3 de l’article 5è, afegint que tots els imports dels serveis addicionals tindran un cost 0 per aquelles entitats vallenques sense ànim de lucre.

Totes aquestes rebaixes anirien condicionades a la participació de les entitats vallenques en els espais de participació que ofereix l’ajuntament i estar inscrites al registre d’entitats.

  1. Introducció del criteri de responsabilitat social en la quota de l’Impost d’Activitats Econòmiques per reducció de plantilla en l’exercici en curs.

Introducció a l’apartat 6 de l’article 7 de l’ordenança 13, del següent supòsit de responsabilitat social.

Un cop calculada la tributació per quota municipal anual s’aplicarà un recàrrec del 5% en aquells subjectes passius que hagin aplicat una reducció de plantilla igual o superior al 3,5% durant l’any.

  1. Taxa per serveis d’ús d’educació física i piscina

Modificació de l’article 5è QUOTA, epígraf 2.

Proposem que s’elimini aquesta quota de 3€ mensual per la utilització de les instal·lacions esportives municipals per cada esportista practicant.

Tags: ,