Davant un nou i probablement innecessari manifest del pensament ni-ni

He escollit aquest fòrum per què entre els signants del Manifest hi ha un destacat militant de les CUP a Tarragona, partit que també aporta diversos militants al Manifest, com ara el seu portaveu i diputat en David Fernández.

Amb tot el respecte he de dir que em dol que hagin abonat unes declaracions desorientadores, al meu parer, de la realitat que vivim. I sé que l´opinió d´aquestes persones no compromet necessàriament la de la seva organització.

Acumular forces, millorar la correlació de forces, moltes vegades restant aliats a l´adversari és quelcom que les organitzacions amb vocació clarament socialista ( no sinònim d´anticapitalista) no obliden mai en el seu llarg camí cap a una societat sense classes. Això té a veure amb el rebuig al manifest signat per “diversos autors”? Probablement sí.

Però anem a pams; els autors del manifest comencen amb una asseveració impecable: “el canvi social nomes serà si es fa des de baix”. Llegim una mica més: “potències imperialistes, Rússia, Xina”. Un moment: Rússia i Xina són potències capitalistes (realment Xina ho és amb característiques atípiques com ara la propietat de la terra no és en mans privades i altres), però no practiquen l´agressió fora de les seves fronteres ni encerclen sistemàticament i militar d´altres països. Potser els autors del Manifest consideren del mateix nivell agressiu els bombardeigs d´uns i els milers de botigues barates que “patim”.

Més endavant llegim una declaració ideològica: suport total a les revoltes populars de qualsevol mena. I diu, en concret a la revolta anti-Assad a Síria. Aquí hauríem de recordar que els últims anys hi han hagut una concatenació d´aixecaments ciutadans qualificats de revolucions taronja de característiques molt similars, la majoria a països àrabs d´orientació política diversa ( Tunis, Bahrain, Egipte…). També a Ucraïna fa uns anys van promocionar a una figura pro-occidental, la Sra.Timoschenko (desprès va perdre les eleccions i va ser condemnada per corrupció). Més tard en documents donats a conèixer pels Srs.Assange i Snowden i per comentaris de polítics ianquis sembla que la CIA era present amb diners I orientació al sí de les revolucions. Això és completament clar a Ucraïna i crec que es demostrarà a Hong-Kong.

Respecte a Líbia i Síria la forma i conseqüències són més greus. A Líbia (el Sr.Alba, signant del Manifest actual també va donar suport a la rebel.lió “popular” contra el dictador Gadafi que com la majoria de dictadors “no correctes” va morir torturat ben al contrari dels Suharto, Mobutu, Sha de Pèrsia…). Sabem què és Líbia ara quan fa uns anys era el país d´Àfrica amb millor nivell de vida, d´educació i de sanitat. Ara és un país destrossat que veu com el seu cru el trafiquen empreses occidentals.

I Síria? La rebel.lió popular es converteix en un exèrcit ben armat però sense cohesió que crida a la “comunitat internacional” a intervenir amb “banderes i avions” com a Líbia i Iugoslàvia. Com això no funciona aquesta “comunitat” organitza el ISIS, el dota d´armament modern i ajudat pels kurds d´Iraq conquista els pous petroliers d´Iraq i penetra a Síria amb l´objectiu expressat de derrocar a Assad. Al seu pas, el negoci i la devastació. Però Turquia ( fidel lacai dels USA) els deixa obrir un consolat i els dona suport logístic.

Pels signants del Manifest hi ha dues potències imperialistes enfrontades? El causant de 200.000 morts és Assad?

Invito als lectors a visitar la web de Red Voltaire que ha fet un estudi sensat de l´estratègia del Pentàgon respecte a l´Orient Mitjà pel control del seu territori i recursos i de pas l´hostigament de les “potències imperialistes” Rússia i Xina. I malauradament, Síria és dins del territori a reordenar pels senyors del Pentàgon.

Quan arribaran a Colòmbia o a Mèxic i Aràbia les revolucions populars? Cap paraula al Manifest.

I al final el que era d’esperar: la condemna de l´esquerra que es permet estudiar les situacions concretes i intenta trobar escletxes que permetin orientar-se i lluitar. Sense proclames de desitjos. Apuntant als actors més perillosos i sense la ingenuïtat de pensar que l´enemic no és capaç d´infiltrar els moviments i orientar-los. L´experiència recent ens aclareix com a Ucraïna, Líbia, Iugoslàvia…la situació final ha estat favorable als interessos ianquis o els seus aliats. No totalment, és clar. Però sempre cal pensar a qui beneficia un possible canvi polític i estudiar els agents implicats.

Naturalment que cal respectar els moviments populars. Però en certs casos un suport genèric, sense aprofundir no sempre beneficia la llibertat dels implicats. Aquesta divisió que dictamina el Manifest en tot cas tindrà un efecte desorientador dins les lluites i el capitalisme imperialista haurà aconseguit un dels seus objectius.

La visió política que esbrina,estudia, inclou el context i té en compte la guerra de 4a..i 5a i 6a generació que du a terme la força més agressiva i poderosa actual (us recorde quina és?) no és com dieu al Manifest, unidimensional.

No crec que vosaltres sigueu agents de la CIA ni feixistes, és evident. Però pense que la vostra visió ni-ni no valora el context integral de la situació política mundial.

En resum, els interessos geoestratègics sí que juguen un paper de suma importància en aquest moment mentre la frase” l´alliberament de la majoria” que és certa en abstracte cal donar-li un significat concret per a cada cas.

I vull acabar amb Ucraïna: la vostra versió del drama la considero inacceptable per dir-ho suaument. Un govern colpista, farcit de feixistes que massacra una població que no vol patir ni el FMI o el BM com ens passa a nosaltres, que recorda les matances dels feixistes durant la segona guerra mundial, aquest és el problema. Jo no he sentit proclames feixistes provinents de Donetz o Lugansk (i llegeixo molta premsa alternativa inclosa Kaosenlared).

Malgrat tot una abraçada

  J. Ángel Oliver Rotellar és treballador de la Sanitat (semijubilat) i com compromès en les lluites socials ha treballat dins el Front Cívic, la Plataforma per la Defensa dels drets públics, Amics del Che i altres.