9-N, una cita important però en cap cas decisiva

A poques hores de l’obertura dels espais que acolliran les urnes del 9-N encara ignorem si l’estat espanyol culminarà la seva nefasta actuació davant el procés sobiranista i, per mitjà de la Fiscalia, impedirà l’obertura dels col·legis. Encara no sabem si els Mossos d’Esquadra, un cos que sempre hem denunciat que també són forces d’ocupació, acataran les ordres dels seus amos.

Un cop més, es destapa el que ja fa temps que des de l’esquerra independentista hem estat denunciant: si el procés d’independència l’ha de capitanejar la burgesia catalana, és ben poc el recorregut que tenim per fer. Es posa de manifest, per tant, allò que cantava un company «sols el poble salva el poble!», i demà haurem de ser les classes populars les que donem la cara per a poder culminar aquesta consulta (de fireta, sigui dit, de pas).

Tant si es dóna la imatge dantesca de la guàrdia civil o els propis mossos d’esquadra retirant les urnes, impedint una acció tan fonamental com és l’expressió de la voluntat d’un poble mitjançant una papereta, com si finalment ens permeten exercir el nostre dret, una cosa està clara: res comença i res acaba amb el 9-N.

Res comença perquè ja fa anys i dècades que activistes del món de la cultura, els moviments socials i polítics, l’educació, etc. treballem per a aconseguir la independència del nostre poble. Som hereves d’un poble que ha lluitat durant 3 segles d’ocupació, espoli i explotació (estrangera i autòctona), des de la Guerra dels Segadors fins a la lluita contra els desnonaments.

I res acaba amb el 9-N (i els derivats escenaris polítics) perquè, d’una banda, el nostre país no es limita a les quatre províncies espanyoles, a la regió que protagonitza el procés actual, sinó que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, tal i com el PP s’ha encarregat de deixar palès amb la seva política d’aniquilació lingüística o de xarxes de comunicació. I, d’altra banda, res acabaria en el cas d’una nova delimitació de fronteres estatals de la mà de CiU i ERC, és a dir, emparades en l’ordre neoliberal que dicta la UE, el FMI, el BM i la OTAN.

La independència del nostre poble implica la independència respecte dels estats espanyol i francès, però també respecte dels mercats financers, de les ordres assassines dels bancs que desnonen i que estafen a les classes populars; implica, també, la insubordinació a les grans transnacionals que exploten la classe treballadora i que contaminen el nostre territori. La sobirania nacional ha de ser també energètica i alimentària, l’autodeterminació s’ha d’exercir els 365 dies l’any i en tots els àmbits que ens atenyen, amb especial èmfasi a la igualtat de gènere.

Demà assistirem als col·legis i defensarem les urnes. Demà votarem Sí, Sí. Demà denunciarem i plantarem cara a les agressions feixistes. Demà, però, ha de ser un dia més en la presa de consciència que ens faciliti el camí de la lluita per la nostra emancipació i, en definitiva, per allò que volem totes les persones: ser felices i viure amb dignitat.

Laia Estrada és militant de la CUP de Tarragona