Cap al 9N, coincidències i desacords

Avui 27 de setembre del 2014, CyU, ERC i les CUP signen el decret de convocatòria de la consulta (que hauria de ser referèndum) del 9N. És un dia per celebrar però no per oblidar. I com que no dir les coses sembla a vegades que sigui fer el joc a qui no s’acusa, avui vull dir que si bé la CUP dóna suport a la consulta del 9N aquí s’acaba la coincidència amb el Govern regional de Catalunya i amb ERC. Farem la campanya per tal que el 9N funcioni i votarem, posarem les urnes al carrer, tal com localitats con l’Esquirol han dit que faran, i participarem en les vagues que calgui, tal com els i les estudiants conscients han dit que faran, i anirem de cap cap a la creació d’una estructura que no depengui de l’estructura de l’Estat espanyol. I punt.

Això no positivitza el Govern d’Artur Mas, ni la seva destrucció de l’escola pública, ni la seva política repressiva de violència política contra les persones, ni la venda del patrimoni públic de totes i tots, ni la seva negació dels drets laborals de les dones, ni el tancament de CAP i hospitals per tal que se’ls quedin els seus amics de la sanitat privada, ni la seva política energètica nuclear i petroliera, ni la seva suposada “alternativa” energètica concentradora de centrals eòliques en punts concrets del territori, ni la seva política laboral (la mateixa o pitjor fins i tot que la del PP), ni la seva ànsia precaritzadora, ni el seu odi contra les persones pobres, ni cap de les barrabassades que, per guanyar més diners, els mudats amics de Mas fan i practiquen cada dia contra al població del tros de món que ara, amb paraules bensonants, diuen que volen alliberar.

Són uns mentiders i uns lladres, no només quan ho fan a l’engròs i saltant-se la pròpia llei, com Pujol, sinó també quan ho fan dins de la llei, perquè desposseir les persones pobres i la majoria de la població per fer-se mes rics també és una forma de robar, malgrat sigui legal. Només faltaria, són ells qui fa les lleis!

Res de tot això queda anul·lat per la signatura d’avui, malgrat alguns parlin de “la unitat per sempre”, dels “amics per sempre”, del “tots a una” i, els més casposos, del “tots amb el president”… No anem pel món separats perquè ens tinguem mania, sinó perquè els models de societat que defensem estan allunyats a anys llum uns dels altres. I que siguem diferents i ens enfrontem en multitud de temes no treu que en algun puguem anar plegats durant els breus moments que calen per convocar, per exemple, aquesta consulta. Però punt i final.

Així, que avui coincidim no treu que avui mateix, demà i demà passat estiguem en barricades enfrontades, defensant ells els drets dels rics a robar-nos i nosaltres els drets de tothom a tenir sanitat, escola i vida en definitiva. Perquè malgrat el vernís i la rialla, Mas és tan Pujol i Cambó com David Fernández és Seguí i Nin. I si avui coincidim és perquè defensem, en un dels molts punts que conformen l’agenda política, posicions semblants i enfrontades a les postures antidemocràtiques d’altres. Punt i final. Res més que això, o tant com això…

Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT, del CIP, de l’Ateneu Llibertari Alomà i de la CUP de Tarragona