Comunicat del GAT sobre mosso tarragoní condemnat per tortures

Us reproduïm a continuació el comunicat que el Grup d’Alliberament de Tarragona (GAT) ens ha fet arribar:

“El Grup d’Alliberament de Tarragona (GAT) sobre el cas de Ricard Virgili i Pons, veí del Serrallo i membre destacat de Diables Voramar i de la Víbria de Tarragona:

A part d’això, aquest rialler i simpàtic tarragoní també és Mosso d’Esquadra i el passat octubre de 2013 l’Audiència de Barcelona el va condemnar per tortures a 10 mesos de presó i a 2 anys d’inhabilitació.

Tots i totes recordem els vídeos de tortures a les Comissaries de les Corts, doncs ja s’ha desvelat la identitat d’un dels seus autors: l’afable Ricard Virgili. Juntament amb quatre mossos més va apallissar brutalment un detingut que es trobava emmanillat el 2006. Tots i totes sabem el difícil que és que la legalitat vigent s’atreveixi a condemnar un dels seus agents policials, la culpabilitat devia ser indiscutible; el diari El País de 12 d’octubre de 2013 ens diu: La Sección 21 de la Audiencia de Barcelona da credibilidad al relato de la víctima porque es “coherente” y “compatible con el parte de lesiones”. La sentencia es contundente: en un “acto humillante”, los agentes golpearon al joven “aprovechando su superioridad en número” y abusando con “impunidad” de su cargo. Los policías, sigue la sentencia, actuaron de manera “gratuita e injustificada” y usaron una “violencia física desmesurada”. En el juicio, acompañado por su abogado, Carles Perdiguero, el joven solo pudo identificar con claridad a un agente —el que ha sido condenado— porque se quedó a solas con él en la celda. El policía le dijo que se merecía lo que le pasaba por “cobarde”.

També hem sabut que ha participat com a agent infiltrat en recents mobilitzacions socials arran de la crisi, generant disturbis criminalitzant així tota la mobilització provocant i “justificant” una càrrega policial, això si, a Barcelona, lluny de la seva estimada Tarragona.

La justícia espanyola ha condemnat però socialment en Ricard segueix impune. És important que una societat que s’aprecia a ella mateixa rebutgi i tingui assenyalats els qui abusen de poder quan quasi gaudeixen d’impunitat. Aplaudirem un torturador pel simple fet que tingui un paper destacat en la vida associativa local? Tolerarem que un torturador sigui protagonista de les nostres festes? Tot el contrari: a nosaltres no ens sembla gens normal mantenir un torturador entre nosaltres i fer com si res hagués passat. Hem d’assenyalar-lo, que no passin desapercebuts els seus horribles actes, el volem lluny de la Tarragona popular. Però encara hem sabut més, té la barra de demanar signatures per tal d’aconseguir l’indult.

El Grup d’Alliberament de Tarragona celebrem que s’hagi desvelat la identitat dels qui utilitzen la tortura des de l’anonimat. Ara sabem que en Ricard Virgili, tot i ser fill de la classe treballadora, és un declarat enemic del poble, que mentre nosaltres hem lluitat per evitar desnonaments, la privatització de la sanitat, quan hem denunciat el tracte que ha rebut Esther Quintana o l’assassinat de Juan Andrés Benítez… ell es dedicava, ocultat darrere d’una placa i amb l’excusa d’un salari, a abusar de poder, a infiltrar-se en les nostres mobilitzacions i a torturar.”

Tags: