Ara es l’hora!

I es que ara més que mai, és l’hora de que l’Esquerra Independentista defensi el que sempre hem defensat, ho defensem amb valentia, sense por i amb dignitat, defensem tot allò pel que sempre hem lluitat fins a la sacietat i cada cop hem estat més, i serem més. Recordem que és en els grans moments d’eufòria col·lectiva (o de por col·lectiva, mireu el documental “Teràpia de shock”) quan els poderosos, les burgesies, aprofiten per a marejar la perdiu (o imposar-la segons com) i fer que totes, inclús nosaltres, ens sumem acríticament als seus procesos de reestructuració econòmica (o dit popularment: retallar i matxacar).

Ara és l’hora! De dir obertament: no existeix el transversalisme. La UE no té pietat en finançar règims totalitaris islamistes, nazis o carnissers, i després acabar amb ells i matxacar com sempre la seva població. Israel es un estat feixista i neoliberal, tant poc ètic que entrena a nazis que després apareixen a Ucraïna. Obama és un blanc dels de sempre, tenyit de negre; però actua com la resta i bombardeja Iraq de nou, dona suport militar a les contrarevolucions veneçolanes o cubanes, finança els rebels i criminals de guerra “anti-Gadafi” i dona diners a la banca que tant ens ha robat i tantes famílies nord-americanes a destrossat. La Merkel fa idènticament el mateix que la resta de citats, permet “minijobs” a Alemanya, destrossa i saqueja la perifèria de la UE i nega l’autodeterminació dels pobles, la resta també òbviament, era per no repetir. Convergència és un cau de corruptes i lladregots, i especialment als òrgans de direcció del partit, on els Pujols, els Prat, els Boiz Ruiz, els Prenafeta i els Mas pul·lulen sense vergonya robant a les catalanes i omplint-se la boca de catalanisme; o actuant contra les companyes de Can Vies o les detingudes del 29M al més pur estil nazi; o destruint tot el teixit productiu del país i canviant-lo per casinos, prostitució i màfia a BCN World. I Esquerra, Esquerra…; ben poc en te d’esquerra aprovant els pressupostos de la vergonya, abstenint-se amb BCN World o recordem-ho, que sembla que ens han fet una lobotomia col·lectiva, anant de ma amb Garzón per aniquilar tot allò “que hi havia a la seva esquerra”. Ara és l’hora del socialisme. Ara és l’hora de l’internacionalisme.

Ara és l’hora! De dir obertament que treballem dia a dia des de la base per a combatre el masclisme que tant aferrat tenim. El combatem i rebutgem la legislació espanyola contra l’avortament per tant, contra les dones; rebutgem tota llei homòfoba vingui d’on vingui, i rebutgem tot apropament d’educació i catolicisme com esta passant amb moltes escoles concertades, inclús de l’Opus Dei, a la comunitat autònoma de Catalunya. Així com rebutgem projectes com BCN World on un vegada més es mercantilitza amb les dones o el turisme masclista de les Illes que darrerament, però ja ve de molts anys enrere, ha sortit per la televisió i les xarxes socials. Ho rebutgem i no donarem suport a res que no ho rebutgi, com tampoc no donarem suport a cap projecte que no contempli els col·lectius de dones i d’alliberament sexual, com a peses fonamentals en qualsevol procés d’emancipació nacional; perquè els drets de les persones, les del nostre poble i per tant les de la nostra nació, son els drets del nostre projecte i aquest passa per destruir tota desigualtat social per motius de sexe o de gènere o d’opció sexual. Cap vena de color senyera ens taparà els ulls. Ara és l’hora del feminisme.

Ara és l’hora! De reclamar la totalitat de la nació, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, sense pors, sense vergonyes, sense tabús, com sempre hem fet. Els Països Catalans, som una nació, com totes en construcció continua, i depèn únicament de les catalanes, les valencianes i les illenques, el seu futur per tant: el seu present; és per això que vam donar suport a la vaga de docents, que donem suport a les lluites del Cabanyal, a les persones que defensen la llengua en tots els territoris, per això quan anem a Alacant fem un canya al “Tio Cuc”, perquè estem amb les lluitadores, especialment amb les companyes preses, les que fan i han fet del seu dia a dia una lluita constant per dir ben alt que som vives i estem amb totes aquelles companyes que fa anys i panys que militen, que militem, en organitzacions revolucionàries i mai, com deia aquell, “han estat el sector moderat de res”. Aquesta es la nostra nació, la dels Països Catalans lluitadors i solidaris, solidaris amb poble Sirià, Palestí, Veneçolà, cubà, les antifeixistes ucranianes, les ocupes de wall street, les detingudes del Gamonal, les Zapatistes, les companyes basques i gallegues tancades en presons, les companyes del SAT Andalús i especialment amb los “nadie” de Galeano, aquelles que com deia el Che no es queden indiferents davant de qualsevol injustícia social. Seguim, seguirem, construint la nostra nació. Ara és l’hora de dir: Països Catalans.

Ara és l’hora, de dir prou. De trencar amb les cadenes. Per fer una truita s’han de trencar d’ous. I Ara és l’hora de fer la nostra truita. De fer sí o sí la consulta, desafiant tot impediment legal espanyol; d’ocupar cases quan ens fotin al carrer; de fer escarnis als lladregots; d’assenyalar als nazis i tancar-los entre barrots (o trencar-los les cames amb barrots); d’acampar a les places; d’ocupar escoles o CAPs; de pintar o encartellar parets; de cremar excavadores; de trencar vidres de sucursals bancàries; de cremar fotos del rei; de tenir relacions lliures entre persones lliures, relacions poligàmiques o poliàndriques o com més de gust ens vingui; de fer nudisme en platges no nudistes; d’anar amb patinet per la rambla, o perquè no, de plantar maria al balcó o al tros. Simplement, ara és l’hora de desobeir!

Ara és l’hora de sortir al carrer, l’11 de setembre, però també el 10 a Tarragona. De sortir al carrer i dir ben alt que no en deixarem passar ni una, que nosaltres i únicament nosaltres som les responsables de que aquest sigui un procés col·lectiu d’alliberament nacional i social. No es pot ser “lliure” o “independent” sinó abolim el patriarcat, l’imperialisme espanyol i francès, i el capitalisme, i és això el que hem d’anar a dir, participem on ens vingui més de gust participar, hem de sortir al carrer i dir això. Sabem que aquí esta el pal de paller, del que històricament ha diferenciat el nostre projecte socialista, de qualsevol projecte reformista, pactista o neoliberal. Res més que això. No acceptem la neutralitat dels estats burgesos i masclistes, no neguem la lluita de classes i no neguem l’explotació capitalista. Ara és l’hora de sortir al carrer amb totes les armes possibles a defensar la construcció d’una nova societat, que passa pel que porto dient durant tot l’article.

No divideixo. Estem dividides i una part l’establishment que no es qüestiona ho vol així per al seu benefici individual, no hi hauria capitalisme sense xupòpters burgesos, com tampoc ni hauria sense treballadores explotades.

No barrejo pomes i peres. Fa segles que estan barrejades. I a les que governen, siguin d’on siguin, els hi surt molt a conte no barrejar, ja que si barregem, com faig, hem de parlar per nassos de la realitat, i aquesta es que elles ens saquegen, visió no gaire agradable per a la seva pau social.

No poso pals a les rodes, ells i elles se’ls posen i ens en posen a nosaltres. Simplement vaig en contra d’aquelles (els dels pals a les rodes) que ja fa masses anys que se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou, no volem paraigües per parar la pluja, ja que no és pluja, és pixum i volem dir ben alt que se’ns pixen a sobre i que acabarem amb la seva denigrant pixera.

En definitiva estaré i hem d’estar caminant al costat d’aquelles persones que anhelen la llibertat del seu poble, però no pas caminant amb la vena de la senyera als ulls, sinó amb els ulls ben oberts i explicant sempre que l’única llibertat possible passa pel: socialisme, feminisme i pels Països Catalans.

Santi Fortuny, membre del Casal Popular Sageta de Foc i d’Endavant (OSAN) Tarragona