Torna l’Ateneu Llibertari de Reus

El 17 de juliol de l’any 2002 un incendi a l’edifici del carrer Sant Vicenç que havia estat seu de l’Ateneu Llibertari des de l’any 1984, marcava el final d’un cicle, tot i que l’entitat ja estava pràcticament sense activitat des de feia més d’un any. Va ser un final aparatós per una entitat que s’havia anat extingint poc a poc.

L’Ateneu Llibertari de Reus, que va obrir les seves portes la tardor de l’any 1984, va ser tot un referent a nivell social i cultural a l’àmbit alternatiu i contestatari de la ciutat. Desenes de xerrades, projeccions, exposicions, concerts, concentracions, cartells, campanyes, manifestacions, accions i activitats de tot tipus van donar color dissident a una ciutat burgesa i socialment molt adormida, lliberal en l’àmbit cultural però conservadora en l’econòmic.

Molts col·lectius i associacions van passar pel local de l’Ateneu, sempre sotmès a l’etern debat de si érem un col·lectiu o un espai de col·lectius: Moviment d’Objectors de Consciència, Col·lectiu Feminista Itzà, Assemblea d’Insubmisos, Col·lectiu Apatxe, Acció Antifeixista, Assemblea d’Insubmisos, Kol·lectiu Revolucionari Anti-Multinacionals, CGT, CNT, Assemblea Okupa La Poma de Colors, Brigades Negu Gorriak, Associació per a la Música Creativa i Actual, Associació Reggus, distribuïdores de material alternatiu, o la revista llibertària La Lletra A (publicació coneguda i distribuïda arreu de l’Estat espanyol).

En els àmbits anarquistes l’Ateneu Llibertari de Reus sempre va estar actiu, coordinant-se amb altres Ateneus com els de Tarragona i Valls, relacionant-se amb col·lectius alternatius de la ciutat i de comarques properes i amb col·lectius llibertaris de la resta de Catalunya i de l’estat espanyol, participant en tot tipus de coordinadores, mobilitzacions i campanyes. No hi ha espai en aquest article per a entrar-hi en detall.

Enrere quedava també una època a nivell de concerts, amb un epicentre principal (però no únic) situat a La Palma de Reus. Qui va viure aquella època recordarà concerts com els de Kortatu, La Polla Records, Potato, Inadaptats, Tijuana in Blue, Celtas Cortos, Ixo Rai, Hechos Contra el Decoro, Habeas Corpus, Skaparàpid, Maroon Town, Dr. Calypso, Maniática, Piskerra, La Thorpe Brass i tants altres que farien la llista interminable i que van omplir de festa i contingut moltes nits. Sense oblidar la festa de primavera que cada any tenia lloc a La Palma a finals de maig.

Escola d’activistes socials i culturals, dinamitzador de reivindicacions i lluites, difusor d’idees i materials, agitador de consciències, innovador en molts àmbits, penso que l’Ateneu Llibertari va tenir una influència gens menyspreable a la ciutat tenint en compte la falta de recursos i mitjans que hi havia i les dimensions modestes del local.

Però com ha passat a altres entitats, després d’acollir diverses tongades de militants, es va anar apagant com a col·lectiu per motius diversos, però la flama no es va apagar del tot i encara que una part de la gent que havia passat per l’Ateneu va anar desapareixent de l’escena activista i dedicant-se bàsicament a la seva vida personal, altres membres van seguir actius en altres entitats, participant en els anys posteriors en campanyes, dinàmiques i lluites a la nostra ciutat.

I ara, després d’un procés que es va iniciar fa uns mesos, un col·lectiu de gent ha decidit tornar a donar a vida a una nova etapa d’Ateneu Llibertari a la nostra ciutat, en un local al carrer Anselm Clavè, molt a prop del local de l’anterior Ateneu, un local que obrirà les seves portes aquest dissabte 19 de juliol, una data emblemàtica en que l’any 1936 la revolució va ocupar els carrers per fer front a l’alçament feixista del general Franco.

Un nou Ateneu Llibertari que no surt del no res. Un Ateneu que aplega membres de l’antic Ateneu, gent provinent d’altres organitzacions i col·lectius, i gent jove atreta per uns ideals llibertaris més necessaris que mai per a fer front a l’injust i depredador sistema social en que malvivim.

Un Ateneu que haurà de construir el seu propi projecte quotidià però que també és fill d’altres col·lectius que han funcionat o funcionen a Reus en aquests últims anys, un Ateneu que és fill de l’anarcosindicalisme de la CGT, dels nous aires de moviments socials com l’acampada del 15M i l’Assemblea Popular de Reus, del Jovent Llibertari, de l’activisme cultural alternatiu tan present a la nostra ciutat, dels sectors més innovadors i heterodoxes de l’esquerra independentista, de l’antifeixisme, de la lluita contra les retallades, la corrupció i la repressió,…

Amb aquests i altres vímets haurà d’anar construint un projecte propi inserit en les dinàmiques polítiques, socials i culturals de la ciutat. Que així sigui. Llarga vida al nou Ateneu Llibertari de Reus!

 Joan M. Rosich és membre fundador de l’antic Ateneu Llibertari de Reus