Les dietes, la transparència i saber què fan aquells que ens representen

Recentment han aparegut les llistes de les dietes que determinats batlles rebien de la Federació de Municipis de Catalunya. Al Camp han sigut diverses persones les que van rebre aquetes dietes, concretament són les següents: Josep Fèlix Ballesteros, Lluís Miquel Pérez, Carles Pellicer  i Josep Maria Tost.

Una vegada fetes públiques les xifres i els persones que les rebien, i després del lògic enrenou derivat de tot plegat, han succeït tota mena de fets. Gent que ha negat haver cobrat res, altres que diuen que ho tornaran, altres que desconeixien tot plegat. Una mica de tot, vaja. El fet és que les dietes tot i no ser il·legals, sempre provoquen cert rebuig per part de la població, i més en temps de crisis, doncs la gent contempla que no deixen de ser suplements a sous ja existents. Llavors arriben concepcions molt acceptades socialment de què la classe política és una classe cleptòmana i un llarg etcètera de tòpics. El cert és que el fet de què la Federació de Municipis de Catalunya estigui presidida per socialista de dubtosa moralitat, J. M. Bustos, no ajuda. I tampoc ajuden les imputacions dia sí dia també de polítics d’arreu dels Països Catalans.

A partir d’això, és quan ens preguntem si no seria més fàcil que els polítics s’acostumin a fer exercicis de transparència i expliquin a qui representen, què cobren i si cobren dietes o altres remuneracions. A més de no anomenar-ho sovint, també els acostuma a molestar la publicació d’aquests números, que per altra banda són (o haurien de ser) totalment públics. Deu ser una mena de pudor a mitges, així s’evita carregar de mala fama a la ja tant castigada classe política.

És a través de l’accés a les institucions que algunes persones ens assabentem de les dietes que cobren alguns dels nostres representants, i al Priorat aquetes coses també passen. I com a tot arreu tampoc agrada que es facin publiques. És per aquet motiu que moltes persones de la comarca no sabíem, per exemple, que el president i els vice-presidents del Consell Comarcal del Priorat cobren dietes legals, per exemple, per exercir la representació del Consell Comarcal als diversos òrgans de SAGESSA. El president de SAGESSA fins no fa massa era el senyor Josep Prat, actualment imputat per l’escàndol d’INNOVA de l’ajuntament de Reus. Lo que dèiem, hi ha coses que no ajuden.

Doncs allà on anàvem, el Priorat i la institució administrativa on hi som representats. Resulta que els nostres representants al Consell Comarcal a determinats òrgans de SAGESSA cobraven i cobren dietes legals per assistir-hi. És més, cobraven i cobren dietes legals per assistir a òrgans on no tenien dret a vot. Així doncs cobraven i cobren dietes per escoltar el què votaven els altres. Casualment poc després de què la CUP del Priorat presentés una moció al Consell Comarcal sobre el posicionament en la realització d’una auditoria de comptes en relació al cas INNOVA, el Consell Comarcal va adquirir una sèrie d’accions de SAGESSA pel valor de tres mil euros. A partir d’aquesta adquisició, els representants del Consell Comarcal als òrgans de SAGESSA podien exercir el dret a vot. O sigui que ara cobraven les dietes legals per haver tingut la possibilitat de votar.

A partir d’aquí, cal remarcar una sèrie de consideracions:

En primer lloc, perquè no es fa públic les dietes que cobren els nostres representants més propers? A una comarca tant petita i poc poblada com el Priorat això hauria de ser ben senzill i segurament a més explicacions menys problemes. Perquè molesta tant que es faci públic tot això?

I la segona consideració: l’actual govern  tripartit del Consell Comarcal del Priorat troba bé el cobrament d’aquetes dietes? Podem afirmar que l’actual govern tripartit del Consell Comarcal del Priorat no ha fet res per fer públics aquets cobraments legals . Llavors, i tenint en compte que  a banda del PSC, els Independents-ERC i la FIC a la institució només hi ha estat present CIU,  malauradament veiem com els partits clàssics ajuden a perpetuar els tòpics i que a pesar de que alguns durant les eleccions es plantegin com “alternativa”, d’alternativa res. Res de res. Potser valdria la pena començar a pensar que en llocs com el Priorat un altra mena de fer les coses és possible. Potser és hora de deixar de delegar, de deixar de criticar i començar a canviar les coses.

 Miquel Perelló i Segura, militant de la CUP Priorat i del Casal Carrasclet