Històries per no dormir: El Parlament catalunyès contra el dret d’autodeterminació

El Parlament de Catalunya s’ha mostrat avui amb la seva cara més fastigosa. Avui, 10 de juliol del 2014, CyU i PP han votat junts i barrejats amb Ciutadans i PSC a estones, en contraa del dret d’autodeterminació… de Palestina el Kurdistan i el Sàhara. Fastigosa i vomitiva, aquesta opció de negar fins i tot de forma testimonial el dret de decidir d’altres pobles és una bona mostra del que els “sobiranistes” de CyU volen per a aquest país i per a la resta del món: cadenes, cadenes i més cadenes.

Algú es creu que aquesta colla de merdosos opten per la llibertat del nostre poble? Algú es creu qeu tinguin cap altre interès que omplir-se les butxaques mentre ens diuen que no protestem que sinño “el procés” no anirà com toca? Doncs sembla que sí, i aquí podem veure la capacitat d’anàlisi d’alguns dels nostres conciutadans que s’autoanomenen “patriotes”. I ja ho deia La Polla Records… No insisteixo qie sinó cap dels periòdics digitals que es creuen “decents” o que busquen algun tipus de propaganda publicarà aquest article.

És clar que hi ha qui s’ho creu tot això que CyU estàa per la llibertat de Catalunya i tal… És clar que hi ha qui pensa que ens ho mereixem perquè som catalans. És clar que hi ha ximples a cada casa i rucs pasturant a cada clapa d’herba. Sense dret d’autodeterminació no hi ha llibertat nacional. Sense dret a decidir no hi ha cap mena de llibertat. Perquè som pobles majors d’edat, no infants sense capacitat de fer més que obeir consignes, pobles formats per persones que volem triar (i alguns triem llibertat, igualtat i justícia alhora). Perquè no volem més colònnies ni protectorats!!!

Fa anys un conegut de prop meu deia sovint que la cosa més ximple del món era un obrer de dretes. I tenia raó. La segona cosa més ximple del món és un nacionalista que nega el dret d’autodeterminació, tot i que no ens posariem d’acord en aquesta classificació que acabo d’inventar… Sobre si un és més ximple que l’altre o sobre si CyU és nacionalista o només un partit de negocis i sovint no massa clars que sempre tria l’opcio dels amos, a no ser que perilli el seu poderet. I ho repeteixo, sempre.

 Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT, del CIP, de l’Ateneu Llibertari Alomà i de la CUP de Tarragona