Les llistes d’espera ocultes amaguen les dades reals dels serveis al Pius Hospital

Isabel Vallet: “la cohabitació público-privada dels serveis sanitaris perjudica les classes populars i genera corrupteles de forma generalitzada”

Aquest dimarts set de juliol s’ha celebrat la primera de les “xerrades a la fresca” que la CUP de Valls organitza a l’auditori de Mas Miquel. La diputada de la CUP Isabel Vallet va respondre a la pregunta “Què passa a la sanitat catalana?” i la representant sindical de la CGT del Pius, Marisa Cañón, va fer un repàs de l’evolució de l’Hospital vallenc i va fer una lectura de les dades de serveis diferent a l’oficial.

Vallet va explicar com a Catalunya s’està passant de mica a mica de la salut com a dret, on les persones estan al centre de les decisions, a la salut com a mercaderia, on són l’ànim de lucre i els interessos econòmics els que estan al centre de les decisions. Això s’evidencia en els diversos casos de dimissions, imputacions i condemnes a dirigents de la sanitat catalana com l’ex-director Josep Prat, a causa d’incompatibilitats evidents. Vallet afirma que les corrupteles no són casos aïllats sinó el resultat generalitzat de la cohabitació de la sanitat pública i privada, on l’administració compra serveis a empreses privades i on les persones que prenen aquestes decisions són al mateix temps els propietaris o dirigents de les empreses privades. Això passa perquè aquesta relació no està regida pel dret administratiu. El cas més paradigmàtic d’això és Ramon Bagó, president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya i president i fundador del Grup Serhs, que del 2002 al 2011 es va contractar a ell mateix 50 milions d’euros. Tots dos ex-dirigents (entre d’altres) han estat denunciats per la CUP.

Vallet ha denunciat que, com en altres països, la cohabitació público-privada ens condueix a sistemes sanitaris potents per a classes benestants i una sanitat pública precaritzada que atén la cronicitat i que sols actua de manera caritativa. Davant d’això, la CUP defensa que el canvi en els models sanitaris i també en la salut passa per una concepció d’una atenció primària forta, per polítiques de promoció de la salut i per la medicina preventiva; els que fan negoci de la salut saben que curar és més rentable que prevenir i que l’alta especialització dels centres sanitaris genera més beneficis que no pas una atenció primària forta, que resol molts més casos amb menys diners.

La col·laboració público-privada dels serveis sanitaris incrementa els costos econòmics i desvia recursos públics a empreses privades. Vallet va donar exemples de com privatitzar la sanitat comporta un increment de la mortalitat (ser atès en un hospital privat, amb ànim de lucre, augmenta les probabilitats de mort respecte a ser atès en un l’hospital públic en un 2% en adults, un 8% en pacients crònics i un 9,5% a nadons). Això és degut a que en els models privats hi ha menor nombre de treballadors/es per llit, i a que s’incentiva econòmicament als professionals (fonamentalment a metges) perquè redueixin la despesa. Posar en mans privades els mal anomenats “serveis no sanitaris” (neteja, cuines, esterilització, etc), també deteriora la qualitat de l’assistència. A Anglaterra s’ha demostrat que cedir la neteja dels centres sanitaris a empreses privades incrementa les infeccions i provoca un augment de les morts, que es podrien haver evitat fàcilment.

El principal objectiu dels hospitals amb ànim de lucre és repartir beneficis entre els seus accionistes i, en sanitat, els “beneficis” només poden sortir de la reducció del nombre de professionals i/o d’una pitjor atenció als pacients (altes prematures, deteriorament de les cures, menys despesa en farmàcia o en proves…). Si hi ha beneficis econòmics serà a costa de la salut dels pacients.

Vallet ha fet una crida a la mobilització per aturar i revertir el procés privatitzador de la sanitat, l’externalització de serveis i la fragmentació de l’ICS. Ha posat com exemple les mobilitzacions veïnals i ocupacions de centres sanitaris que han evitat la reducció de llits a l’hospital públic de Viladecans, el tancament de dos CAP al Maresme, etc. Aquestes reduccions de serveis públics sempre s’han presentat acompanyades de l’augment de convenis i col·laboracions amb centres privats.

Les llistes d’espera ocultes amaguen les dades reals dels serveis al Pius Hospital

Marisa Cañon, membre del comitè d’empresa del Pius per la CGT, ha fet un repàs de l’evolució de l’hospital vallenc molt diferent als darrers titulars que descriuen, per exemple, una reducció de les llistes d’espera i un augment de l’activitat. Tot i que en el darrer any les dades oficials indiquin una reducció de les llistes d’espera d’un punt, en l’evolució des del 2005 aquestes no han parat d’augmentar, passant del 2,8 el 2010 al 4,44 el 2013. Cal recordar a més que les dades oficials de llistes d’espera no són “reals”, a causa de l’existència de llistes ocultes que no consten enlloc. En aquest sentit, Cañón ha agraït la feina del Grup de Treball per la Sanitat Pública de Valls, que cada dos dimecres durant tot l’hivern ha instal·lat una taula informativa al Pius i al CAP Sarró, gestionant molts casos d’incompliments del termini garantit de 6 mesos en operacions i visites a l’especialista. El Grup de Treball recomana als usuaris no acceptar un simple “ja el trucarem” i demanar sempre un justificant on consti que s’està en espera.

Cañón ha recordat que el Pius va obrir amb 122 llits d’aguts el 1990 i ara en té 62 (10 dels quals hospitalitzacions a domicili), que es converteixen en 45 a l’estiu, per a una població de 62.593 habitants. La dada més rellevant sobre l’estat del Pius, però, és el descens del concert de la Generalitat: de 30 milions el 2010 a 24’4 el 2012. L’argument oficial segons el qual “amb menys es fa més” és un insult als usuaris i els treballadors, que han vist reduïts els serveis i les condicions laborals.

Finalment, Cañón ha contradit la lectura oficial segons la qual el Pius fa moltes menys visites perquè és més resolutiu. Segons Cañón, el què ha passat és que s’han reduït molt les segones visites a causa de l’augment de les llistes d’espera, que ve determinada per la reducció de la compra de serveis que fa el Catsalut: de 91.965 segones visites al 2010 a 67.949 el 2013. Totes aquestes visites pendents no estan comptabilitzades en cap registre, a l’espera de que sigui el Catsalut el que n’informi, segons uns criteris determinats per ell mateix i canviants segons els seus interessos. Totes aquelles visites pendents de citar, aquelles en què estem pendents d’una trucada telefònica per establir un dia, no consten enlloc per al càlcul del tems d’espera.

La CGT denuncia també la perversió d’aquest sistema sanitari català en la contractació de prestació sanitària als hospitals de la XHUP, que redueix cada vegada més la seva aportació en benefici d’una sanitat privada. En contra de potenciar un sistema únic i públic afavoreix la fragmentació i el desmantellament dels serveis públics, potenciant l’entrada de macroempreses privades en els hospitals de la xarxa.

Finalment, els representants de la CUP i la CGT han denunciat la intenció del conseller de sanitat Boi Ruíz de crear un consorci público-privat, amb predomini de l’àmbit privat, per a gestionar l’àrea sanitària del Camp de Tarragona (l’anomenada “teclarització”). Això ja és així a Lleida i significa un pas més en l’entrada de l’interès privat a la sanitat pública. Per aturar aquesta deriva privatitzadora, les CUP del Camp han portat a la fiscalia informació sobre deu possibles casos d’incompatibilitats a la Xarxa Santa Tecla.