Pedalada a Tarragona pel carril bici

Per segona vegada en pocs mesos més d’un centenar de ciclistes i patinadores han recorregut els carrers de Tarragona i barris per llençar un missatge a l’ajuntament de Tarragona: “és necessari invertir realment en el transport alternatiu com bicicletes i patins”, aquesta vegada l’esdeveniment ha estat convocat des del Grup Mobilitat Tarragona i el Club Ciclista CampClar.

Una pancarta sarcàstica on es podia llegir: “Addicte a la bicicleta? L’Ajuntament de Tarragona només l’imprescindible” indicava el punt de sortida a la Imperial Tàrraco i deixava clar que en aquell acte s’estaven demanant fets i no paraules. Segons el grup el consistori parla de la sostenibilitat i fa campanyes per promoure l’ús de la bici però en realitat dona l’esquena als col·lectius que promouen el seu ús, tal i com ho demostra que a dia d’avui encara no s’hagi donat resposta a les peticions de dades fetes pel grup de mobilitat en referència als desnivells de la ciutat o que el mateix grup porti tres mesos esperant una reunió.

Segons el grup tampoc demostra aquesta suposada preocupació per la bicicleta l’anunci que va fer l’alcalde sobre la possible construcció d’un pàrquing al passeig de Sant Antoni, on un altre cop les grans inversions s’anirien cap a les necessitats del vehicle privat. Totes aquestes reivindicacions es sumaven a les ja plantejades a la primera pedalada: la construcció d’una xarxa ciclista de 45 km, la intermodalitat, la revisió de la ordenança, etc

Però des del grup per una mobilitat social i ambientalment justa també es pretén llençar un missatge a la ciutadania, ja que es considera clau que avui dia es posin de manifest les contradiccions que suposa el consum irracional de matèries i recursos que genera aquest sistema econòmic, i evidenciar els greus conflictes armats que genera la lluita pels recursos, com el petroli. Fets que només es podran canviar amb la participació i la implicació de la gent, amb mobilitzacions com aquesta i altres que exigeixen canvis que haurien de ser normals si el que es fes realment es pensar en les persones i no en els diners.

Tags: