El govern aprova el projecte VISC+ per tal de posar a disposició dels ciutadans, de la recerca i de les empreses tota la informació sanitària

 la Generalitat de Catalunya, com sempre precursora a l’Estat espanyol de vendre als seus ciutadans, ha aprovat fa gairebé un mes, una norma per la qual tota la informació sanitària (confidencial i protegida, fins ara, per la Llei) pugui ser cedida amb la finalitat de:

-millorar els registres.
-unificar les bases de dades de totes les empreses que es dediquin a la sanitat- per tal de facilitar l’accés dels usuaris- .
-permetre l’accés per la recerca.

En principi sembla una mesura sense importància, fins hi tot podríem dir que és una bona mesura que totes les dades sanitàries puguin entrar a formar part de la BigData(gran base de dades que s’està configurant a nivell mundial per una empresa privada). Amb això permetrem evolucionar la ciència i ajudar en aquelles malalties amb poca prevalença. Quants més casos documentats tinguem, més possibilitats també d’estudiar els tractaments i mesures preventives. També és veritat que qualsevol ciutadà podrà anar arreu del món:disposaran de les seves dades sanitàries…fins aquí em sembla correcte.

Si observem la progressiva destrucció del servei sanitari públic a base de regalar-lo i cedir-lo a empreses privades (en les quals, per cert, ens trobem tots els ex polítics formant part de les societats accionistes:allò que coneixem com la porta giratòria), veurem que no hi ha altra voluntat que fer de la sanitat un gran negoci. Perquè la sanitat passi de ser una estructura de base solidària, que hem estat pagant entre tots i afavoreixi a tots i cadascú de nosaltres, a ser una estructura rendible, dit més clarament passi a ser un negoci, necessiten les dades dels usuaris. Una mútua privada si vol tenir benefici(i aquesta és la seva missió) no pot agafar mutualistes massa cascats sanitàriament ni que tinguin gaires malalties ni que necessitin gaires cures….això seria inviable. La única manera de controlar el bon estat salut, és disposar de les dades sanitàries.

Al mateix temps, podran disposar de les dades els bancs, les asseguradores, qualsevol departament de recursos humans….i un llarg de companyies privades perquè les mútues formen part de hòldings amb aquests tipus d’empreses.

Encara no s’ha determinat quin tipus de control s’establirà…ja s’ho podeu imaginar.

No és Ciència Ficció.

En aquestes alçades de la pel·lícula no crec que ningú em prengui per boja. Com diu el Mojamet Jordi- al programa de la Competència-:se’ns pixen a la cara i diuen que plou. Ara ja sabeu el què. Jo per si un cas em sumaré a alguna campanya perquè les meves dades no passin a mans de cap empresa privada….i vosaltres….el que més us convingui.

Gemma Ortega és membre de CATAC-IAC