Marxen per enderrocar la LGBTIfòbia a totes les comarques

Aquest dijous al vespre, la Comissió Unitària 28 de juny havia convocat una manifestació que, per segon any consecutiu, vol traslladar la commemoració de la diada per l’alliberament LGBTI també a Tarragona. Dos dels lemes més corejats van ser “Trenca la norma, estima com vulguis” i “Llibertat sexual, dret al propi cos”, però també se n’hi van sentir d’altres que feien referència a la lluita contra l’homofòbia, la transfòbia, el sexisme i també el capitalisme. Una marxa antipatriarcal centrada en l’eix lèsbic, gai, bisexual, trans i intersexual que va mostrar amb el seu recorregut les institucions i partits que són còmplices i responsables directes dels casos de LGBTIfòbia: el Partit Popular, Unió (i, per extensió, CiU) i l’Església.

Més de dos-cents assistents van assistir, així, doncs, a la segona edició d’una diada que es realitza enguany també a Tortosa, a Lleida, a Girona, a València, a Palma i a Barcelona. El lema comú de la Comissió Unitària a nivell del Principat se centra en la reivindicació contra l’estigmatització de les persones que pateixen el VIH-Sida, així com les retallades que des dels governs català i espanyol s’han dut a terme cap a les entitats, que són les úniques que treballen per prevenir i assessorar. A banda de la lluita contra la serofòbia, el manifest també feia referència a una sanitat sense discriminacions, pública i universal, entenent que les persones LGBTI estan doble o triplement discriminades pel sistema, deixant-ne fora fins i tot les persones migrades, cosa que incrementa a més els riscos de contagi.

Entre banderes de l’arc de sant martí, estelades, triangles roses, roig-i-negres, roges i liles, també hi van ser presents un parell més de pancartes (Brot Bord: “La LGBTIfòbia precaritza les nostres sexualitats. Combatem-la amb fluids”, i Amnistia Internacional “Drets sexuals i reproductius. Drets humans”) i diversos cartells a favor de la llibertat afectivo-sexual. Després de llegir-se el manifest, en una de les intervencions es va recordar la importància d’una lluita sovint relegada com a “secundària” i que al cap i a la fi aquesta batalla és pel dret al propi cos, un dret que s’està veient atacat per la reforma de la llei de l’avortament, però també pels tractaments i tràmits agressius a què sotmeten les transsexuals en cas que vulguin canviar de sexe, o bé l’assassinat de Juan Andrés Benítez i la revelació del seu estat serològic.