Inauguració de l’exposició fotogràfica “Per no oblidar” i debat sobre l’homofòbia i els camps de mort

19 juny 2014
19:00

El proper dijous a les set del vespre s’inaugurarà l’exposició fotografica de Pepa Vives “Per NO oblidar” que tindrà lloc a la seu de CGT- Tarragona (plaça Imperial Tarraco, 1 Edif 2, 3r pis). La inauguració començarà amb una xerrada-debat sobre l’homofòbia i els camps de la mort.

Recordant al Roc Llop

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 -París, 15 d’agost de 1997) va a ser mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després del fets de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.

A principis de 1939, la seva militància el va portar a l’exili, a la Catalunya Nord, on després d’una estada als inhumans camps de refugiats va ser enrolat per l’exèrcit francès, ja en guerra amb l’Alemanya de Hitler, en una companyia de treballaors estrangers que va ser enviada a treballar en una abrica de Morhange i després a fortificar la famosa i inútil Linia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a mans de la Gestapo al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen, on va romandre fins al seu alliberament el 1945.

Llop, un home baix i prim “fisicament molt poca cosa”, com recordarà anys després Montserrat Roig a “Els Catalans als camps nazis”, hi va sobreviure malgrat aver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 5 de maig de 1945, quan l’exèrcit nord-americà el va alliberar.

En paraules de la seua autora, Pepa Vives

“Recordo, de petita, sentir parlar el meu ‘iaio’, Pepe del Ferrer, de les barbàries de la guerra. Ell com molts d’altres va haver de marxar exiliat cap a França per ‘rojo’.
Recordo com m’agradava de sentir aquelles històries i intentava imaginar-me el patiment, l’angoixa i la ràbia que descrivien.
Recordo que, quan arribava l’estiu, venia a casa de Miravet, família i amics del iaio que s’havien quedat a viure a França, i que sempre en algun moment de la conversa, recordaven tristament anècdotes del seu exili.
Fa uns anys, ja amb el ‘iaio’ mort, la meva mare em va donar un poema que el Roc Llop havia enviat al meu iaio des de París. Em van tornar a aflorar molts records i sentiments ja quasi oblidats.
Vaig decidir anar a fotografiar el “camp de la mort” com anomenava Roc Llop als camps de concentració de SACHSENHAUSE, no solsament per veure com eren aquests camps si no també com a lesbiana que sóc, ja que va ser a SACHSENHAUSE on es van assassinar més homosexuals de l’Alemanya nazi.
Em vaig adonar que en més de 50 anys, el temps no ha estat capaç d’esborrar l’angoixa i l’horror del que ells descrivien. Encara avui, de cada racó emana la memòria d’aquelles atrocitats.
I per tot això, vaig decidir fer aquesta exposició, per fer un petit homenatge a tots els homosexuals assassinats , al meu iaio –Pepe del Ferrer–, Roc Llop, i tothom que va patir els sofriments d’una guerra absurda i d’un exili forçat.
”