El règim del 78 trontolla. Fem-lo caure

El règim de 1978 es juga amb la successió monàrquica una de les seves millors i darreres cartes per intentar mantindré el status quo dels poderosos, és a dir, els privilegis de l’elit econòmica i financera i dels seus majordoms els i les polítiques del sistema bipartidista. Aquest és un pas previ a un més que possible govern de gran coalició entre els desacreditats PP i PSOE si el malestar i la indignació social continuen als carrers alhora que s’articulen en una il·lusionant alternativa política des de baix que pugui aglutinar majories.

Per posar en marxa aquesta operació de maquillatge polític per a que res canviï de fons estem veient un cop més en ple rendiment tota la maquinaria mediàtica d’aquest règim ja caduc i contrari als interessos de la majoria de la població. Una operació mediàtica a favor del règim exaltant al rei que se’n va i enaltint les suposades virtuts de l’hereu de la corona. Un joc de “trileros”, el de canviar un per altre, que és una estafa a la població i un atemptat a la democràcia.

El descrèdit de les institucions de l’Estat heretades de la inmodèlica transició és més gran que mai. La Corona, el poder judicial i el sistema bipartidista estan qüestionades fortament. Aquestes institucions conformen un regim corrupte, generador de misèria i amb una limitada democràcia. En aquest sentit el bipartidisme imperant s’ha vist molt afectat pels resultats electorals de les passades eleccions europees del 25 de Maig. Uns resultats electorals que han suposat el major reves als partits del règim (PP i PSOE) en la historia recent de la democràcia. Uns resultats que han precipitat l’abdicació del rei per intentar salvar els mobles d’aquest sistema polític que fa aigües per tot arreu i que si s’hagués retardat en el temps podria no haver tingut les majories suficients per tirar endavant amb la llei de successió.

Una successió monàrquica que pretén ser l’inici d’una segona transició pactada des de d’alt, favorable als mateixos interessos que tant bé ha defensat el rei Joan Carles durant el seu regnat: els interessos de la banca i de les grans corporacions empresarials. Així s’extreu de les darreres declaracions dels representants de la patronal espanyola (CEOE), com dels empresaris de les grans corporacions de l’BEX 35 agraint al Rei “els serveis prestats”. Uns poders econòmics i financers que, com es obvi, es presten al canvi de cromos que suposa aquest rentat de cara per a que el nou monarca doni estabilitat al règim i continuï sent l’abanderat d’uns interessos que disten molt de ser els de la gran majoria de la població.

Toca doncs exigir i mobilitzar-se per un referèndum sobre la forma d’Estat ja que és inaudit que en una suposada democràcia el nou cap de l’Estat sigui una persona no elegida democràticament pel poble i que alhora obté el càrrec per consanguinitat amb un rei posat a dit per un sanguinari dictador feixista. Per tant, el dilema no és entre monarquia o república sinó entre monarquia o democràcia. No obstant, no hem de cometre l’error estratègic de quedar-nos tan sols amb aquesta justa reivindicació sinó que hem d’aprofitar la finestra d’oportunitat del context actual per portar fins a les ultimes conseqüències les reivindicacions pel dret a decidir. Un dret a decidir sobre tot allò que afecta a les nostres vides buscant la confluència i les potencialitats d’aquest en totes les nacions de l’Estat Espanyol. En aquest sentit, el sociòleg Josep Maria Antentas argumenta en els seus dos darrers escrits sobre aquesta qüestió que resulta crucial articular les aspiracions democràtiques i republicanes espanyoles amb l’independentisme català (i basc i gallec) en la defensa comuna de processos constituents propis però retroalimentats.

Per tant, no hi ha que permetre que s’imposi una segona transició controlada i dirigida des del poder que sigui la continuació del règim actual, sinó que hi ha que aprofitar l’oportunitat per empènyer, fer més gran l’esquerda i aconseguir així una ruptura democràtica que engegui processos constituents democràtics a tot l’Estat per decidir-ho tot des de baix.

Cal treballar doncs per aprofundir en la democràcia, eixamplar el poder popular, defensar el dret d’autodeterminació dels pobles i engegar processos constituents.

  Jesús Gellida Albiol, activista d’Entrepobles, militant de Revolta Global, afiliat a Co.bas i membre del Procés Constituent