El rei d’Espanya plega: “Perquè res no canviï…” vs “per canviar-ho tot”

I ara va i plega l’endèmero aquest. Plega, és a dir abdica (que fins i tot tenen una paraula per dir quan ells pleguen de la feina, tot i que de feina, feina tampoc no massa…) i posa son fill al lloc que Franco li havia donat a ell quaranta anys després de guanyar com a feixista una guerra de classes en què els nostres van ser exterminats i exiliats per netejar el terreny a l’explotació de classe i a la submissió nacional. El posa perquè és mascle i perquè és fill seu, és a dir perquè la institució és medieval i, per tant, fora de la història. I el posa, sobretot, perquè els continuats “escàndols” familiars i de tot tipus han desacreditat la seva figura fins i tot quan surt a les pàgines de l’”Hola” o l’”ABC”.

El fill és una cadernera del qual només en sabem els premis que cada any reparteix a Astúries i que es va casar amb una periodista que sortia per la tele i que fa molt bé el paper de dona de… Felipe (no dic Felip perquè així anomenem el wàter als Països Catalans), un noi que repeteix el nom d’un dels seus que més odi ha recollit en aquest tros de món, el rei de la Guerra de Successió que va cremar Xàtiva i va dictar la Nova Planta, el que va derrotar Barcelona l’11 de setembre…

Però aquest nou rei que volen posar necessita algun acte espectacular per esdevenir el “baluard per a la democràcia” que ha estat el seu pare des del cop d’estat que ell mateix va muntar junt amb la resta de poders de l’estat un llunyà 23 de febrer. Tenint en compte que el procés català per fer una consulta que potser acaba en referèndum i potser acaba en un sí sí a la independència d’un tros dels Països Catalans de l’estat que ara els ocupa serà i és un tema central en aquesta regència que ara comença, ves que no sigui quelcom relacionat amb aquest “procés”…

Perquè si no és això, quin serà l’acte espectacular? Aturar els dolentots de Can Vies mediant entre l’Assemblea del CSO i el regidor Jordi Martí? Fer-se de l’Assemblea Nacional Catalana, que es veu que és l’única organització popular catalana que no ha convocat concentracions davant els ajuntaments el dia de l’abdicació per dir no a la monarquia? Convidar a CyU a fer un país amb ell com a rei per no trencar totalment res -o potser per no trencar res de res-, un paper que a CyU sempre els ha agradat de fer?

Tot es desvetllarà en els propers dies. O anys. O potser mai. En tot cas, deixeu-me fabular què s’han dit Mas i Juan Carlos en aquest tres minuts que han tingut de xerrada telefònica. Deixeu-me pensar en el vell Juan carlos (o el jove Tancredi Falconeri) explicant al “líder del procés catalunyès (o el príncep Don Fabrizio Salina), el nou canvi estètic del règim amb la frase que tan bé va saber escriure Lampedusa i enquadrar Visconti: “Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi”.

Sense cap mena de dubte tenim la resposta preparada perquè fa dies que sabem de què van i tenim clar que això o quelcom semblant passaria. I la nostra no és en italià però és ben clara. Davant el seu canvi per tal que res no canviï, aixequem des de places i carrers el dret a decidir-ho tot, la proposta d’independència dels Països Catalans per canviar-ho tot. Tot. I de rei ni parlar-ne, ni ara ni mai.

 Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT, del CIP, de l’Ateneu Llibertari Alomà i de la CUP de Tarragona