“Destrossen el mobiliari urbà que paguem entre tots!” –FALS-

Com diu un amic, hi ha una manera senzilla d’esbrinar si algunes opinions o propostes polítiques beneficien o no al sistema capitalista. Tot depèn de si l’argument descansa sobre algun d’aquests tres axiomes: l’estat és neutral i vetlla per tots els ciutadans per igual i en cap cas és un estat de classe, la defensa a ultrança de la propietat privada burgesa i la negació de la lluita de classes.

Així doncs cal recordar que la burgesia es va imposar a nivell mundial de manera definitiva a partir de la Revolució Francesa de 1789, cal recordar-los que aleshores si que sabien que l’estat era una eina de classe i que calia arrabassar-lo a la noblesa, però ara ens diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó perquè tota la societat som un bloc homogeni. Millet i Montull ens han robat 2.600.000 €, l’equivalent al valor de 2 600 contenidors. A Sants ja hi ha hagut unes quantes detencions i ves a saber quants anys de presó els demanaran, a aquell parell de desmarxats amb un any tancadets ja n’hi haurà prou, si es que el fan.

Ara el líder ultrademocràtic que hi ha a Líbia reconeix que la revolta que va derrocar Gaddaffi va estar planificada per occident, que hi havia franctiradors que mataven gent desconeguda per desestabilitzar el règim,… i l’OTAN, amb l’estat espanyol disparant i CCOO i UGT animant, no només van assassinar centenars de milers de persones, nens i nenes, sinó que a més a més… també van destrossar mobiliari urbà! De tothom!

L’estat no és neutral, l’estat és una eina que serveix a una classe per dominar altres classes i pobles dels que extreu riquesa. L’estat inverteix en matar immigrants a la frontera i en l’OTAN per aplanar el terreny abans de robar petroli i assetjar Xina. Ah! I evidentment destina una part important del botí a dispensar ideologia per negar-ho, ocultar-ho o manipular-ho: Ramsès II va dir que havia guanyar la batalla de Qadesh de 1274 adne contra els hitites –fals-, la universitat medieval deia que la terra era el centre de l’univers –fals- i la sociologia d’avui diu que la lluita de classes fa anys que està enterrada -fals-, any rere any no para d’enterrar-la.

La burgesia a finals del segle XIX, a mesura que s’anava enriquint, ja es va veure obligada a donar molles a les classes treballadores de les metròpolis. Això es va desenvolupar fins a crear l’”estat del benestar” a l’europa occidental. Bismark que ja havia executat 30.000 socialistes parisencs i dissenyava el mapa d’Àfrica amb escaire i cartabó des de Berlín, va entendre que si els treballadors que l’envoltaven no es morien de gana no es revoltarien i no qüestionarien la propietat privada dels mitjans de producció com van fer a la gloriosa Comuna de París. Els capitalistes creen l’estat del benestar com a mal menor davant l’amenaça del comunisme.

Contribuents! No patiu! Nosaltres no paguem els contenidors cremats, els paga l’estat burgès amb els diners que ens ha robat prèviament, i que si no anéssin destinats a regenerar el mal menor de les destrosses necessàries contra la injustícia anirien a pagar el rescat de la banca privada. No us ofusqueu tant per uns quants contenidors, que són coses! Estem lluitant per una societat millor, per evitar que la gent es suïcidi a l’hora de ser desnonada per regalar el pis a la banca. El proverbi xinès diu: “el savi assenyala la lluna i el neci mira el dit”.

Aquest no és el nostre estat. Quan es parla d’estat no es parla de govern, es parla de poder, del centralitzador estratègic, es parla d’”economia concentrada”, de dictadura del capital. Aprenem críticament de l’exemple heroic de Cuba. A la dictadura del capital, amb la seva cara democràtica, cal oposar-hi la dictadura del proletariat, i en ella la democràcia socialista.

Jordi Romeu, militant d’Endavant – OSAN de Tarragona