En nom d’Al·là: Al·là!!! Dues-centes persones segrestades i violades

Per a alguns hi ha déus bons i bondadosos en el més enllà, que a ells, en el més ençà, els permeten actuar amb menyspreu i maldat. Fidels fervorosos torturen, violen i assassinen, permetent dubtar, als que ens costa creure, entre si aquests extremistes islàmics de veritat creuen, o simplement són uns “catxondos ” macabres.

I posats a dubtar i coneixent el drap dels que ens serveixen les notícies, tampoc ens creiem, a ulls clucs, el que ens conten els que t’explico. I és que a aquests, quan els surt la vena de fer-nos empassar el que els interessa, (i segons les perspectives de liar la troca per rapinyar) a l’ hora de mentir i crear escenes, se’ls ha de donar de menjar a part.

I en això estem: els que no creiem en déus, tampoc creiem en governants titelles, servidors dels EUA i de la Unió Europea. D’una banda critiquen l’ islamisme radical i per altre el fomenten. El propaguen, evidentment, de forma concreta en tants casos com hem vist, armant-los amb els instruments més avançats per a la carnisseria i amb sacs de bitllets. Pel capitalisme sempre és més fàcil i té menys risc, abordar la lluita contra un enemic religiós, que contra l’enemic científic i marxista.

Malauradament, als poderosos “don diners”, als reis i altres màfies internacionals els va de perles l’ ús fanàtic de les religions. Per això, pocs d’ aquests “professen” l’ ateisme; seria tirar pedres contra la seva teulada; en el fons només creuen en els seus bacanals i orgies, (valgui el pleonasme ). No m’ imagino individus, que acumulen riqueses sense límits, que van de plaer en plaer de la vida; creient en déus, mentre milions d’éssers humans malviuen patint i morint en la indigència .

Els que vam deixar de creure un dia, avui sabem, que si els éssers humans som capaços de crear realitats magnes, boniques i complexes; en la nostra imaginació, fictíciament, podem crear tots els déus, cels i paradisos que ens vingui de gust o necessitat.

De qualsevol manera, com algú va dir ( m’agrada aquesta cita ) “déu ha d’existir, encara que es negui; perquè si no és així, llavors no pot existir de cap manera”. Tot i que jo estic convençut que només existim una estoneta en aquesta meravellosa mota de pols, que dansa en el cosmos, i que desapareixem per sempre; res m’ agradaria més que equivocar-me i sorprendre’m absort en paradisos fascinants … molt lluny dels plaers efímers terrenals .

J. Estrada Cruz, membre de Co.Bas