El neofeixisme s’intenta consolidar als barris de Tarragona

Aquest dijous van començar a sonar les alarmes per les xarxes socials quan es va a començar a difondre un comunicat del Moviment Social Republicà (MSR) parlant d’una nova seu on hi havien fet diversos actes. Al barri alhora es comentava que donarien menjar “només als espanyols”, imitant la grega Alba Daurada o, més a prop, España 2000 a València. En les fotos que ells mateixos han publicat al web es pot veure una sala gran on hi desenvolupen trobades i on hi té cabuda també un espai per a la canalla. A banda de la bandera espanyola i la corporativa, també s’hi detecta l’altre eix de treball, la defensa dels animals, que és comú en bona part dels grups que no es reivindiquen nostàlgics de règims anteriors, afavorint així l’entrada d’un públic familiar i humil molt receptiu a la rumorologia de la immigració. Crida l’atenció, però, que Bonavista no és la zona amb més immigrants de fora de l’Estat espanyol empadronades. Amb més d’un 20%, es troba molt per sota de Sant Salvador, o dels veïns Camp Clar o Torreforta.

Històricament el riu Francolí ha separat dues realitats d’una ciutat ben dispersa com és Tarragona. A l’oest, els barris de Ponent; a l’est, les urbanitzacions; i a l’oest de l’oest, Bonavista. Bonavista, un barri que va començar-se a construir als anys seixanta dins del terme municipal de la Canonja just abans d’ésser absorbit per Tarragona, és un de tants que es va fer a sí mateix a través de la mobilització social i política del seu veïnat reivindicant instal·lacions mínimes, fins i tot arribant a esdevindre un dels focus principals de la protesta i el canvi a la ciutat. Seguint l’estela social del moment, la desmobilització va fer-se norma. Fins que la crisi va tornar a agitar consciències i aquest conjunt d’edificis a la vora de la indústria química, amb gent inicialment d’origen andalús i extremeny i actualment també magrebí, va participar activament i participa de nombroses marxes ciutadanes. Aquest és el context en què el partit populista Moviment Social Republicà obre la seva primera seu a Tarragona, la primera seu del neofeixisme en molts anys a la zona.

No s’ha confirmat encara la seva ubicació

Tot i haver passat tan sols un dia de conèixer-se que el partit havia obert un local, no és nova per a les veïnes del barri la flama roja i negra. La seva activitat, des de 2009 en alguns moments interrompuda, se centra precisament en dos barris: Sant Pere i Sant Pau i Bonavista. Les enganxines, cartells electorals i pamflets explicant qui són i què pensen són a força cantonades, i algunes activistes socials del barri feia temps que ho advertien. Ara, amb l’obertura d’aquesta seu, el seu repte és primer de tot esbrinar on es troba (en un dia, tan sols sospiten d’un parell de llocs, però no han pogut confirmar-ne la ubicació) i tot seguit aglutinar els moviments socials antifeixistes de la ciutat per plantejar accions i fer-los fora del barri. Un activista, de fet, comenta: “tinc por, sobretot per la meva família, i perquè no vull que es carreguin la vida del barri, aquest és un barri multicultural, en què tots ens coneixem i ens portem bé”. No nega, però, que hi hagi caldo de cultiu perquè creixi, en tant que és un dels pocs barris de Ponent amb vida pròpia: “precisament han escollit Bonavista perquè serà més fàcil que la gent se’ls cregui, i a partir d’aquí poden anar més enllà, per exemple a Torreforta on hi ha molts legionaris”. No només les activistes més incansables s’han començat a moure, sinó que ja estan alerta força veïnes a la recerca del local, evitant de totes totes que el seu missatge es propagui. Donat el període en què han aparegut, enmig d’unes eleccions europees en què l’MSR s’hi presenta, és poc previsible quina serà realment la seva capacitat a l’hora de generar activitat, i si anirà més enllà de la simple propaganda. És per això que, també, moltes estan a l’espera de nous esdeveniments.

Reaccions a la xarxa

Mentrestant, Facebook, Twitter i els digitals s’omplen de referències a la notícia, la majoria en senyal de rebuig i amb l’esperança que la seva activitat no duri gaire. Tot i això, també n’hi ha que legitimen l’acció de donar menjar “als espanyols” i els posicionen com una alternativa al bipartidisme i una forma d’implicar-se socialment per un canvi polític.