Incompliments en el contracte de sanejament d’aigües i enllumenat públic de Valls

La CUP de Valls denuncia l’incompliment d’elements importants del contracte de l’Ajuntament de Valls amb la UTE Electromecànica Soler SL – Aquagest Medio Ambiente SA (en endavant, UTE Valls), signat l’abril del 2010, per a la gestió del servei públic de l’explotació, conservació i manteniment de les estacions depuradores d’aigües residuals de Valls (EDARI i EDAR) i dels serveis d’enllumenat exterior, de les intal·lacions elèctriques i fontaneria d’edificis de titularitat i/o d’ús de l’Ajuntament de Valls. El contracte representa la segona despesa a proveïdors després de CESPA i va suposar el 2012 un total de 2.006.019€.

CiU va justificar l’externalització d’aquests serveis per la manca de capacitat de l’Ajuntament per assumir certs projectes de millora, com la connexió de Mas Clariana a la xarxa de clavegueram, pendent des de la creació del barri, o l’elaboració d’un pla d’adequació de l’enllumenat públic per tal de complir els requisits legals i d’estalvi energètic. Quatre anys després de l’externalització, els serveis no han millorat i la CUP posa en dubte la capacitat de control i coneixement de la gestió dels serveis per part de l’Ajuntament i el suposat estalvi econòmic. És per això que la formació política ha demanat un informe sobre l’estat de l’execució i compliment del macro-contracte i sobre les repercussions legals que pot tenir. La CUP, que ha elaborat un document amb una primera aproximació sobre l’estat de compliment del contracte, demana valorar la possibilitat de l’anul·lació del contracte, ja que no suposa una millora respecte la gestió directa pública.

Retard de quatre anys en la connexió de Mas Clariana a la xarxa de clavegueram

En primer lloc, la CUP denuncia el retard de quatre anys en l’execució de la connexió al col·lector en alta de la xarxa de sanejament de Mas Clariana, previst per contracte pel primer semestre del 2010. L’empresa adjudicatària va rebre 10 punts com a proposta de millora de contracte, al comprometre’s a “l’execució de la connexió al col·lector en alta de la xarxa de sanejament de Mas Clariana, dins el termini del primer semestre del 2010.” Tot i que aquesta millora està signada per part de l’empresa a 30 de setembre del 2009 i el contracte definitiu amb l’Ajuntament es va signar l’1 d’abril del 2010, sis mesos de diferència, l’aprovació inicial del projecte no s’ha aprovat per Junta de Govern fins el 28 de març del 2014 i encara no s’ha fet efectiva.

La CUP ha preguntat al govern municipal en diverses ocasions, en sessió informativa, sobre la connexió de Mas Clariana a la xarxa de clavegueram. Segons la regidora Judit Fàbregas, aquesta actuació no s’ha pogut dur a terme fins ara per la seva dificultat tècnica. Per la CUP aquest argument no és creïble i atribueix el retard a una mala planificació i desinterès per part de l’equip de govern. En la Junta de Govern del 28 de març també es va aprovar la “memòria valorada per reparar entrades d’aigües al col·lector del Torrent de la Xamora”. Segons la CUP, l’Ajuntament no ha pogut donar sortida a la connexió de Mas Clariana a la xarxa de clavegueram fins que no ha solucionat la capacitat de la planta de tractament d’aigües residuals, sovint saturada per l’entrada d’aigües del torrent. La CUP lamenta que s’hagi tardat tants anys a buscar una solució a aquest problema de sanejament, que provoca l’abocament d’aigües residuals als torrents, fet pel qual l’Ajuntament ja va ser advertit per part de la Comissió Europea i múltiples denúncies d’entitats i particulars. La CUP espera que amb aquest projecte es resolgui provisionalment però recorda que la solució definitiva passa pel projecte previst en la reforma del POUM de treure la xarxa de clavegueram dels torrents.

Retard de dos anys del Pla d’Adequació de l’Enllumentat

Segons el contracte, “El termini per l’elaboració del Pla d’Adequació és de 4 mesos a comptar des de la data d’adjudicació” i “s’haurà d’executar durant els primers 2 anys.” A dia d’avui encara no s’ha elaborat, que se sàpiga, ni executat i per tant ja suma un retard de dos anys. El contracte també especifica que el “termini màxim d’execució de les obres” és de “dos anys a comptar des de la data d’inici de la Contracta” i que aquest termini “només podrà ser objecte de demora en casos degudament justificats i que avaluarà discrecionalment l’Ajuntament.” És per això que la CUP demana a l’Ajuntament que justifiqui aquest retard i n’expliqui els motius.

La CUP aposta per la municipalització

Per la CUP, els serveis públics destinats a cobrir necessitats bàsiques de la ciutadania han de ser gestionades i controlades directament per l’administració local. Entre d’altres avantatges, la gestió directa:

a) facilita la transparència i el coneixement públic de la gestió dels serveis municipals pel que fa a eficiència, qualitat i característiques de funcionament.

b) Possibilita l’aplicació directa de polítiques socials, comercials, etc. en les tarifes.

c) El servei municipalitzat no té la càrrega del marge de benefici que reclama l’activitat privada per dur a terme qualsevol servei.

d) Genera ocupació estable de qualitat en els serveis.

Amb les municipalitzacions es pot aconseguir gestionar un servei de manera més econòmica, eficient, transparent, compartida i participada pels ciutadans. És mentida que l’empresa privada gestioni millor i més barat que l’àmbit públic, simplement cal voluntat política i un interès constant en la gestió dels serveis. A més, els serveis mancomunats entre municipis poden ser tant o més competitius com els què ofereixen els grans grups privats.

Més informació: document Privatització de serveis públics i processos de municipalització.

A tot Europa els ajuntaments recuperen la gestió dels serveis municipals 

Actualment existeix una tendència a nivell europeu d’apostar per la remunicipalització de serveis. A França la remunicipalizació del Servei d’Abastament d’aigua la va encapçalar el 2010 l’ajuntament de París, substituint les companyies privades per un servei municipal de l’aigua. La ciutat va estalviar al voltant de 35 milions el primer any i es va aconseguir reduir la tarifa un 8%. Actualment algunes concessions estan expirant, i més de 40 ciutats, entre elles ciutats importants com Bordeus o Brest, estan seguint l’exemple de París i han decidit remunicipalitzar aquest servei. A Hongria s’ha remunicipalizat l’aigua en ciutats com Pecs i Budapest, abans de la finalització dels contractes de serveis externs. A Alemanya Berlín ha rescatat la gestió de l’aigua, seguint el camí de més de 170 municipis que des de 2007 han remunicipalitzat aquest servei o l’electricitat. També en el referèndum constitucional de 2011 els italians es van oposar a la privatització de la gestió de l’aigua, cosa que ja estableix la constitució holandesa.

Als Països Catalans el Figaró, Arenys de Munt o Celrà, entre d’altres, han recuperat la gestió municipal de serveis com l’abastament i sanejament d’aigües o neteja, abans fins i tot de la finalització dels contractes vigents.