L’estreta frontera entre falta i delicte: cas pràctic

Article d’Albert Mercadé

Ja fa aproximadament un any i mig des del 14 de novembre de 2012. Aquell dia, a Tarragona i a la resta de l’Estat espanyol hi havia convocada una jornada de vaga general. D’aquell dia hi ha una imatge que queda en la retina de la memòria col·lectiva i així ho van reflectir la majoria de mitjans de comunicació, ja sigui per lamentable o per morbosa: la cara sagnant d’un menor de 13 anys després de ser colpejat per la “defensa” d’un agent dels Mossos d’Esquadra i els cops a una altra, de 16 anys, quan aquesta els recriminava la seva actuació.

Des del passat mes d’abril que es troba en marxa la fase d’instrucció per la denúncia presentada per la família del menor al Jutjat número 6 de Tarragona. En un inici van prestar declaració els quatre Mossos d’Esquadra imputats (tres agents i un caporal de la unitat d’antidisturbis) i les darreres setmanes ho han fet també els menors agredits, que s’afegeixen als quatre testimonis que ja ho van fer el juliol passat.

Superats els procediments, aquest passat 22 d’abril de 2014 s’ha comunicat la interlocutòria del jutge que concloïa aquest període d’instrucció. Contràriament al que demanava la família del menor, aquest considera que els agents van complir amb el protocol d’actuació – que marca, entre d’altres mesures, no colpejar a zones vitals del cos humà – i opta per jutjar el cas sota la consideració de “falta de lesions”, desestimant tenir en compte la infracció com a delicte.

Les diferències entre les dues vies són substancials. En el cas de lesions físiques, com és el tema que es tracta, si aquesta requereix més d’una primera assistència facultativa (és a dir, si fa falta un tractament mèdic superior al d’una primera visita al metge), es considera delicte. Si els danys causats no adquireixen aquesta magnitud, parlaríem d’una falta.

De la mateixa manera, les conseqüències que deriven d’aquesta classificació també disten notablement: en el cas de delicte, estaríem parlant d’un procediment penal que comporta una condemna quantificable de presó, mentre que en el cas d’una falta, la pena només pot comportar una sanció econòmica i no implica cap antecedent penal a l’historial de l’infractor.

En les conseqüències dels cops als dos menors de Tarragona, hi podem trobar tots dos casos: en els cops a la noia, per molt espectaculars – i recriminables – que siguin les imatges, només li van provocar algunes contusions que no van requerir tractament mèdic i, per tant, no poden ser considerades un fet delictiu. Per curar el cop de porra al cap del nen, però, van ser necessaris fins a quatre punts de sutura, amb el tractament i supervisió mèdica que això comporta.

Malgrat tot, el jutge considera que el fet no mereix qualificació delictiva perquè assegura que no hi ha intencionalitat per part dels agents del cos policial imputats. Les imatges, però, es pot veure clarament com un primer agent el colpeja al cap realitzant un moviment de dalt a baix amb la porra i com un altre el torna a colpejar quan aquest ja és al terra, fets que corroborarien la versió dels advocats, que afirmen que no es va seguir correctament el protocol d’actuació del cos, que tal i com afirma la Instrucció 4/2008, d’11 de març, sobre la utilització d’armes i eines d’ús policial: “els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel al terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà, com ara el cap”.

La família ja ha mostrat la seva disconformitat amb la interlocutòria i ha presentat un recurs perquè el jutge reconsideri la seva decisió. A més a més, estudien ampliar la denúncia per denegació d’auxili, ja que consideren que els agents del cos policial els van acorralar i impedir que el menor pogués rebre cap valoració mèdica sobre el seu estat.