El feixisme en alça i l’internacionalisme assignatura suspesa

Als anys 90 es descobreix l’escàndol de Gladio. Gladio era una organització italiana mercenària, terrorista, secreta, que entrenava militarment organitzacions feixistes com Ordine Nuovo. Gladio és la sucursal italiana d’una organització més gran, que coordinava diverses organitzacions a nivell europeu, la xarxa Stay Behind, formada directament per l’OTAN.

L’OTAN, legalitzada el 1949, tement una invasió soviètica desenvolupa una xarxa clandestina per tal d’organitzar una eventual guerra de guerrilles en cas d’invasió dins les línies enemigues, les Stay Behind, amb un nom propi i diferenciat per a cada país. La sucursal alemanya estava dirigida pel nazi reciclat per la “democràcia europea” Reinhard Gehlen, antic cap dels serveis d’espionatge de Hitler. Aquestes Stay Behind també assumiran l’objectiu de combatre la dissidència local, l’auge del comunisme propi a cada estat europeu, paral·lelament al que pugui fer la URSS. Al 1952 la premsa alemanya reconeix que els serveis secrets de l’OTAN han armat l’organització feixista Bundesdeutscherjungend, preparada per assassinar els líders d’extrema esquerra en cas d’invasió soviètica.

Un bon documental per a entendre què és Gladio i els exèrcits secrets de la OTAN és el següent:

https://www.youtube.com/watch?v=h5xjLqKFufk

L’OTAN s’ha anat redefinint amb el temps. Ens ho explica Iñaki Gil de San Vicente en un text recent, importantíssim penso, per entendre la situació actual a nivell europeu. Si abans tenia com a objectiu defensar l’imperialisme europeu contra la URSS ara l’OTAN té l’objectiu de mantenir l’imperialisme europeu contra Xina, contra Rússia:

http://www.lahaine.org/index.php?p=76059

La Unió Europea i els Estats Units, per mantenir la seva hegemonia davant l’imperialisme xinès pretenen desestabilitzar el taulell, l’escenari mundial: amb Líbia no hi va haver pietat. Xina i Rússia veien com l’imperialisme europeu i nord americà es quedava el petroli libi a la vegada que eliminava el far d’Àfrica. Allí l’OTAN, animada per CCOO i UGT (http://www.ccoo.es/csccoo/menu.do?Informacion:Noticias:146260), va assassinar brutalment, juntament amb Al Qaeda, el poble libi. Amb Síria es va comptar amb l’oposició de Rússia i Xina, evitant que la OTAN bombardegés el poble sirià obertament, deixant la feina bruta als socis l’Al Qaeda, que utilitzen i armen quan els convé. Ara és el temps d’Ucraïna.

Ucraïna, espai material per on passa el gas que alimenta Europa i l’espai fronterer entre uns i altres, és avui terreny de combat. L’imperialisme europeu i nord americà no dubta en pactar amb, quan no potenciar directament, amb el feixisme. Recordant que el feixisme és el gos guardià del capitalisme, allí on no hi arriba la legalitat burgesa hi trobem el feixisme que manté el mateix.

A Kiev, al Maidan hi havia manifestants entrenats per la OTAN al 2006 a Estònia en tècniques de combat, també hi havia veterans israelians:

http://boltxe.info/?p=64551

http://www.pintxogorria.net/index.php/nazioartea/featured-news/402-ucrania/4470-ucrania-la-conspiracion-internacional-para-llevar-el-caos-a-ucrania

La premsa d’aquí ens parlava de manifestacions legítimes, ara ens parla de règim democràtic oposat a un molt violent referèndum fet recentment a Crimea. Perquè els dolents ara toca que siguin els que voten i els bons els que han assassinat i fet un cop d’estat a Kiev? La tele també ens parla de que ara hi ha agents prorussos infiltrats però no ens parlava d’agents de la OTAN, ni dels EUA, ni d’Al Qaeda, ni d’Israel infiltrats ni en el Maidan ni en el govern il·legítim de Kiev? L’exèrcit espanyol es mantindria neutral com ho va fer l’ucraïnès davant d’una situació similar? I si l’OTAN li digués que no intervingués? Com es va detectar sinó a través de l’OTAN que la cúpula militar grega volia fer un cop d’estat el novembre de 2011? Són rucs els militars ucraïnesos? Quin paper ha jugat l’OTAN en la passivitat de l’exèrcit d’Ucraïna? Quina militància política practica l’OTAN? Què passa quan s’encercla el Parlament de Catalunya? I quan s’encercla el Congrés a Madrid? Existeix un “nou Gladio”?

El feixisme campa per Europa. Campa per Grècia, per Ucraïna, per l’estat espanyol i francès, per Suècia, per Hongria,… i la solidaritat internacional és inexistent, deixant com a úniques excepcions el fetitxisme de Palestina o el Sàhara Occidental.

Gramsci en un escrit de 1920, en Por una renovación del partido socialista, quan estava en llibertat, en diu:

El partido ha estado ausente del movimiento internacional. La lucha de clases va tomando en todos los países del mundo formas gigantescas; los proletarios oyen en todas partes la exhortación a renovar sus métodos de lucha, y a menudo, como en Alemania tras el golpe de fuerza militar, a levantarse con las armas en la mano. El partido no se preocupa por explicar al pueblo trabajador italiano esos acontecimientos, por justificarlos a la luz de la concepción de la Internacional comunista, no se ocupa de desarrollar toda una acción educativa orientada a dar conciencia al pueblo trabajador italiano de la verdad, de que la revolución proletaria es un fenómeno mundial y de que cada acaecimiento tiene que considerarse y juzgarse en un cuadro mundial.”

El bolxevic David Riazánov a la biografia política de Marx i Engels ens diu que:

La primera organización obrera revolucionaria surgió en Inglaterra precisamente entre los años 1791-92. Se la denominó “Sociedad de correspondencia” para eludir la ley inglesa que prohibía a sociedades de distintas localidades ligarse orgánicamente (…) La de Londres estaba dirigida por Tomás Hardy, un zapatero escocés, de origen galo. Atrajo y organizó a un gran número de obreros, los cuales pagaban una reducida cuota de ingreso. La sociedad organizaba mítines y asambleas. La mayoría eran artesanos, zapateros y sastres, lo que se explica por el efecto disgregador que sobre la antigua producción manufacturera había comenzado a ejercer la revolución industrial a que antes hice referencia. (…) Dos o tres semanas después de la proclamación de la república en Francia (10 de agosto de 1792), la sociedad de Hardy, por intermedio del embajador francés en Londres, envió secretamente a la Convención un mensaje de simpatía. Este saludo, una de las primeras manifestaciones de solidaridad internacional, produjo gran impresión por proceder del pueblo inglés, cuyas clases dominantes mostraban a Francia, por aquella época, la más viva hostilidad, y la Convención lo retribuyó por resolución especial.

El Partit Comunista d’Ucraïna, poc després de que els feixistes Maidan s’imposessin van fer un comunicat explicant la seva situació al món. Molt poques organitzacions o moviments representatius han fet res al respecte. La solidaritat internacional és gairebé inexistent paradoxalment quantes més eines de comunicació tenim. Els grecs van penjar la pancarta al Panteó d’Atenes demanant solidaritat internacional, els i les obreres de Bangladesh fan un monument clarament comunista davant les runes de la fàbrica enfonsada en record al miler d’assassinats per les marques occidentals. Líbia és a tocar nostre, molt més a prop que Cuba, però hem contemplat passivament, degut al nostre eurocentrisme i perquè “no eren comunistes purs”, com han estat brutalment aniquilats, encara ara segueixen en guerra civil però no va amb nosaltres. Amb Veneçuela seguim petrificats amb la figura de Chavez, i no hem fet res quan el feixisme s’ha disfressat de moviment demòcrata i ha pres literalment els nostres carrers. Res de res, cap referència, ni un ridícul manifest. Ens quedem en una necessària però molt insuficient defensa general de la Cuba Socialista, dels presos i preses d’Euskal Herria, de la Irlanda que molava, de la Palestina de les Intifades… però no hi afegim moviment, no tenim en compte el devenir dels esdeveniments,… no parlem ja d’actuar i respondre a l’altura de les circumstàncies. Cal canviar això.

Precisament des de l’internacionalisme podem crear i definir la nostra pròpia independència, el nostre propi socialisme, el propi feminisme, la pròpia ètica. Sinó, reproduirem el que feia Stalin, però sense tenir encara el poder: “construir el socialisme en un sol país”. La solidaritat internacional no podem construir-la ara per ara de manera orgànica, doncs som massa dèbils totes les esquerres, però si que podem construir-nos ideològicament, enviant missatges de solidaritat, donant resposta a altres pobles treballadors en lluita quan ens apel·len a solidaritzar-nos amb elles. Cal que donem suport, respostes concretes i palpables als lluitadors d’aquí i d’allà, no viure dels romanticismes passats, no viure aïllats en la nostra nació ni en l’eurocentrisme.

A Odessa fa menys d’una setmana, no “van morir” per art de màgia “38 persones” a l’atzar, no. Els nazis han assassinat 38 comunistes, sindicalistes, antifeixistes,… 38 dels nostres. Potser seria hora que abordéssim el tema.

 Jordi Romeu, militant d’Endavant – OSAN de Tarragona